Luís Montenegro: de defensor de la 'troica' a probable primer ministre de Portugal
El president del PSD es perfila com el pròxim mandatari portuguès en un dels escenaris polítics més fràgils dels últims anys
Barcelona"Guanyar és tenir un vot més", va defensar aquest diumenge a la nit Luís Montenegro, líder d'Aliança Democràtica (AD), quan es va confirmar la victòria de la coalició de centredreta a les eleccions legislatives de Portugal amb un resultat ajustadíssim. Malgrat sortir-ne vencedor i perfilar-se com el pròxim primer ministre portuguès, Montenegro amb prou feines somreia quan va aparèixer davant dels seus seguidors, on va anunciar la seva intenció de formar un govern en minoria, però conscient de la feinada que té per endavant.
La distància amb el Partit Socialista (PS), que ha governat el país des del 2015, és de només dos escons, a falta del vot exterior. D'aquest partit depèn la viabilitat de l'executiu de centredreta. Montenegro confia que el PS s'abstindrà per possibilitar la seva investidura i poder mantenir així el seu "no és no" al partit d'ultradreta Chega, amb qui no vol negociar cap mena de pacte. "Mai em faria tant mal a mi mateix, al meu partit i a la democràcia portuguesa incomplint compromisos que he assumit de forma tan clara", va defensar el líder d'AD i president del conservador Partit Social Demòcrata (PSD), principal formació de la coalició de dretes. I va afegir que espera que el PS i Chega "no formin una aliança negativa per impedir el govern que els portuguesos han volgut".
Amb 51 anys acabats de fer i advocat de formació, Montenegro acumula una experiència de més de 25 anys al PSD. Va néixer a Porto, però ha viscut pràcticament tota la vida a Espinho, una petita ciutat a la costa d'Aveiro, on també va començar la seva carrera política. Amb 18 anys es va fer militant de les joventuts del PSD i es va convertir en el líder de la secció local molt de pressa. Vuit anys després va assumir el mateix càrrec a la formació mare i va començar a tenir pes a dins del partit i a tenir relacions amb els barons, tal com explica a Rádio Observador el periodista Miguel Santos Carrapatoso, autor d'una biografia de Montenegro. Més tard va acabar sent president de l'Assemblea Municipal (encarregada de supervisar l'Ajuntament) i regidor.
Felipinho per als de casa
Casat i pare de dos fills, a l'entorn familiar el coneixen com a Felipe o Felipinho (es diu Luís Felipe), i ell mateix ha explicat que quan era petit li van posar el sobrenom d'ervilha (pèsol), perquè era "rodonet" i tenia els ulls verds. Segons Santos Carrapatoso, durant el període de més projecció política Montenegro va patir dos esdeveniments traumàtics: la mort sobtada primer del seu pare i "la seva principal inspiració", el 2011, i després d'un germà, el 2017.
Durant la seva carrera política, Montenegro ha demostrat perseverança i que és capaç de tornar-se a aixecar després de les derrotes. En una entrevista recent a la cadena TVI, va afirmar que es considera una persona reflexiva, a qui no agrada precipitar-se. I ho demostra la seva dilatada carrera al PSD.
El 2002 va fer el salt a la política nacional; amb 29 anys, es va estrenar com a diputat, i va conservar l'escó durant 16 anys. El 2011 va ser elegit cap del grup parlamentari del PSD, després de la victòria de Pedro Passos Coelho, l'últim primer ministre de dretes que ha governat Portugal. Va mantenir el càrrec fins al 2017 –és qui l'ha mantingut durant més temps– i va ser un dels encarregats de donar la cara i defensar la coalició de dretes durant els anys d'intervenció econòmica dels homes de negre de la troica (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i Comissió Europea). Va ser durant aquest període convuls (el gener del 2014) que va pronunciar una de les seves frases més polèmiques: "La vida de la gent no és millor, però la del país és molt millor".
Durant la seva etapa com a diputat també havia rebut crítiques per faltar a algunes sessions parlamentàries per assistir als partits del Porto i de la selecció nacional de futbol, una de les seves grans passions.
Lideratge del PSD
Ja el 2018 va començar a plantejar-se liderar el partit, encapçalat llavors per Rui Rio, a qui va desafiar a convocar unes eleccions internes argumentant que no es resignava "a un PSD petit, perdedor, irrellevant, sense importància política ni rellevància estratègica". Però el president del partit no ho va acceptar i, a canvi, va sotmetre el seu lideratge a una moció de confiança entre la direcció del partit, que li va donar suport. Montenegro no va tirar la tovallola i el 2020 ho va tornar a intentar, aquesta vegada sí, en unes eleccions internes de les quals Rio va tornar a sortir vencedor.
En aquell moment, Montenegro va avisar que encara no era l'hora d'enterrar-lo políticament. I, tot i que va passar els dos anys següents apartat de la vida pública, el 2022 va reaparèixer i va arrasar a les primàries, amb un 73% dels vots, i finalment va convertir-se en president del PSD.
En aquesta campanya electoral, ha trepitjat molt el carrer, sobretot a la caça dels vots a les zones rurals, que pateixen cada cop més la despoblació i l'envelliment dels habitants per la manca d'oportunitats que empeny els joves a emigrar. "Estem només a uns dies d'un canvi polític", anticipava a la recta final de la campanya. Ara sembla que ho té a tocar, però, encara que aconsegueixi ser investit, la composició del Parlament fa preveure una de les legislatures més fràgils dels últims anys.