Londres tira pel dret i amenaça amb trencar el Protocol del Brexit

LondresBoris Johnson busca la guerra amb la Unió Europea (UE). La guerra comercial. O, si més no, de moment, l'amenaça d'una futura guerra comercial. La seva ministra d'Exteriors, Liz Truss, ha presentat aquest migdia a la Cambra dels Comuns les idees bàsiques que inclourà en un futur projecte de llei que permetria, un cop aprovat, suspendre unilateralment parts del Protocol del Brexit d'Irlanda del Nord, signat el novembre del 2019 entre el premier i Brussel·les. S'oficialitza així el camí del trencament amb la UE, i el camí dels fets consumats, que busca fer marxa enrere en el rumb que el mateix Johnson va establir fa dos anys i mig. "Continuem oberts a una solució negociada, però la urgència de la situació fa que no ens podem permetre el luxe d'endarrerir-nos més", ha dit Truss.

Des de Brussel·les, el vicepresident de la Comissió Europea (CE) per a Relacions Interinstitucionals, Maros Sefcovic, ha advertit que si el Regne Unit segueix endavant, la Unió Europea haurà de respondre "amb totes les mesures a disposició", una retòrica de l'alçada de la de Londres però que, en el fons, cap banda no espera haver de transformar en fets.

Londres i els unionistes de Belfast, amb el Partit Democràtic Unionista (DUP) al capdavant, consideren que el Protocol soscava els fonaments dels Acords de Pau de Divendres Sant, poc més que una excusa, perquè el que realment soscava la pau a Irlanda del Nord -defensen- és el Brexit, com en el seu dia van advertir John Major i Tony Blair, en un míting a Derry, pocs dies abans del referèndum de juny del 2016.

Canal "verd"

Els punts bàsics de la nova legislació que, segons Truss, "d'aquí unes setmanes" es presentarà al Parlament, permetria l'establiment d'un nou canal "verd" per a les mercaderies que es traslladin de Gran Bretanya a Irlanda del Nord i que no hagin de sortir del mercat únic del Regne Unit. Això, en principi, reduiria la burocràcia, una de les principals demandes, per bé que no l'única, dels unionistes nord-irlandesos. A més, la nova llei també facilitaria a les empreses triar entre complir els estàndards del Regne Unit o els de la UE en un nou règim regulador dual.

Fins ara, en tant que Irlanda del Nord continua a tots els efectes dins del règim duaner de la Unió i dins del mercat únic comunitari, les empreses han de seguir totes les normes que dicta Brussel·les, la qual cosa lliga de mans Londres si vol canviar-les perquè siguin diferents de les europees. El més sorprenent no és que vulguin alterar uns estàndards que fins fa uns mesos eren idèntics, sinó que el que més molesta Londres és no tenir la capacitat de decisió per fer-ho. El règim dual permetria la convivència entre tots dos sistemes que, a la pràctica, per raons evidents, no diferirien pràcticament en res.

Un altre dels punts claus de l'imminent projecte és reconèixer la capacitat del Regne Unit per decidir sobre polítiques fiscals i de despesa. L'existència del Protocol impedeix, per exemple, que Londres canviï l'IVA dels productes que es venen a Irlanda del Nord, inclòs també el de serveis com l'energia. Finalment, l'altra novetat que busca Londres és que no sigui el Tribunal de Justícia de la UE qui supervisi la regulació del mercat comunitari a Irlanda del Nord sinó que ho faci un altre òrgan d'arbitratge, com el que es va establir per resoldre disputes relacionades amb el tractat comercial del Brexit, en aquest cas signat la nit de Nadal del 2020.

Viatge frustrat

El moviment de Downing Street, que podria suposar a mitjà termini el trencament d'un acord internacional al qual Londres està obligat, arriba 24 hores després d'un viatge frustrat de Johnson a Belfast, on va intentar trencar l'impàs per a la formació del govern de la província i on va acabar posant nerviós a tothom. Perquè, per raons diferents, la situació actual no acontenta ningú: ni els republicans del Sinn Féin, que veuen bloquejat el govern resultant de les eleccions del 5 de maig i que haurien de liderar, ni els unionistes, ni tampoc els brexiters més durs del Partit Conservador, ni encara menys Brussel·les.

Amb tot, la nova llei no arribarà al Parlament fins pocs dies abans del descans estival, fet que implica que, en el millor dels casos, s'aprovaria a finals d'any. Durant aquest temps, Londres voldria que la Unió s'avingués a negociar, això sí, amb l'espasa de Dàmocles damunt del cap, per no arribar a trencar la baralla i declarar una guerra comercial inconvenient per a tothom en un context d'elevadíssima inflació i de guerra a Europa.

Però els unionistes del DUP exigeixen a Johnson accions concretes contra el Protocol per tornar al govern compartit de la província. Mentre hi hagi Protocol, doncs, no hi haurà govern a Belfast. El líder dels unionistes, Jeffrey Donaldson, ho ha expressat amb contundència a la cambra després d'escoltar la ministra Truss. "La declaració d'avui és un pas benvingut, encara que arriba tard, però és significatiu per abordar els problemes creats pel Protocol. Per tant, esperem veure progressos en un projecte de llei per tractar aquests assumptes en qüestió de dies o setmanes, no en mesos. I a mesura que avanci la legislació, adoptarem un enfocament gradual i prudent". En altres paraules, si la legislació avança ràpidament als Comuns, amb sort potser abans de l'estiu hi haurà govern a Irlanda del Nord. Si s'endarrereix, els unionistes continuaran boicotejant les seves pròpies institucions i fent responsable Brussel·les de tots els mals que ha dut el Brexit.