Londres fa dels albanesos els apestats d'Europa, en plena onada de vagues

LondresEl govern de Rishi Sunak necessitava un cap de turc ara que una vaga de trens paralitzarà tot el Regne Unit al llarg d'aquesta setmana, i almenys la vinent, i més que de turc, ha triat el cap dels albanesos per desviar l'atenció de l'enorme quantitat de problemes que se li acumulen a la porta del 10 de Downing Street. Perquè no només hi ha vaga de trens, sinó que també n'hi ha d'infermeres, de correus, de conductors d'ambulàncies i de personal de control de fronteres, entre d'altres.

Sunak va anunciar aquest dimarts als Comuns un pla per resoldre el que és vist com el segon afer més greu al qual fa front el país: l'arribada d'immigració il·legal a través de pasteres que creuen les aigües del canal de la Mànega i l'endarreriment en el processament de les peticions d'asil, que ara arriben a les 143.377. Dels 45.000 migrants que han entrat aquest any per les costes del canal, el 35% són albanesos.

De fet, aquest mateix dimecres, els serveis d'emergències britànics han rescatat de les aigües del canal 43 persones que intentaven arribar a les costes angleses en una pastera. Quatre més haurien mort ofegades, d'acord amb la informació més recent.

Per aturar el que la ministra de l'Interior del Regne Unit, Suellva Braverman, va titllar fa unes setmanes al parlament d'"invasió", Sunak va anunciar en la seva comunicació al Parlament la creació d'una unitat de 400 especialistes per tractar les reclamacions dels albanesos i, en virtut d'un nou acord amb el govern de Tirana, l'enviament de membres del cos de control de fronteres del Regne Unit que, des de l'aeroport del país balcànic, intentaran prevenir el viatge legal de ciutadans a les illes britàniques i que, potencialment, puguin acabar demanant-hi refugi. Sunak ha destacat que Albània és a les portes de la Unió Europea i que els seus ciutadans són retornats des d'Alemanya, França o Itàlia i que, per tant, el mateix pot fer el Regne Unit, sense considerar-los refugiats.

Més vigilància al canal

Una nova unitat de seguiment de les petites embarcacions que creuen el canal de la Mànega, formada per 700 operadors, és una altra de les mesures que Londres posa en marxa per acabar amb la immigració il·legal. Igualment, s'acabarà amb el programa d'acollida en hotels dels sol·licitants d'asil, que costa, segons el premier, 5,5 milions de lliures al dia al Tresor públic. A partir d'ara, als refugiats se'ls instal·larà en campaments de vacances en desús, allotjaments d'estudiants o infraestructures militars.

Si els plans es compleixen –i totes les promeses dels conservadors en matèria d'immigració han acabat en fracàs els últims dotze anys–, a finals de l'any vinent Sunak diu que s'hauria d'haver resolt l'endarreriment en el processament de les sol·licituds d'asil.

Igualment, el govern britànic vol endurir la llei a principis de l'any vinent i prohibir que qualsevol persona que entri il·legalment al Regne Unit s'hi pugui quedar. Això significaria que només aquelles persones que entressin per rutes "segures i legals" s'hi podrien quedar.

El problema, a hores d'ara, és que de ruta segura i legal no n'hi ha cap, perquè als sol·licitats d'asil se'ls exigeix que arribin al Regne Unit a través d'una frontera reconeguda, un fet extremadament difícil si el refugiat fuig de Síria, l'Afganistan o qualsevol altra zona en conflicte.

La introducció d'aquesta nova llei podria implicar la retirada del Regne Unit de la convenció europea dels drets humans, una decisió que molts diputats conservadors aplaudirien i que altres, en canvi, veurien amb molta preocupació. La raó és que la pertinença a la convenció és part fonamental dels Acords de Pau de Divendres Sant. Encara que el premier va ser molt preguntat al respecte en la seva compareixença als Comuns, Sunak es va abstenir de pronunciar-se al respecte.

Un percentatge mínim

L'any passat, legalment, van entrar al Regne Unit 1,1 milions de persones, i en van sortir 560.000, aproximadament, segons dades de l'Oficina Nacional d'Estadística. És a dir, la població va créixer 540.000 persones. De migrants a través del canal en va arribar 30.000. Ni tan sols el 10%. Per què, doncs, el govern considera prioritària la qüestió? Perquè la idea de deportació, expulsió i mà dura contra els migrants s'associa a la de control de fronteres, un dels grans eslògans del Brexit. I en uns moments en què el govern està assetjat pels sindicats, apuntar al migrant, al més feble, pot donar una mica de rèdit electoral a un partit que viu en hores molt baixes, i que sap que els laboristes no en faran un casus belli.

Les organitzacions que fan campanya en favor dels refugiats han condemnat enèrgicament els plans anunciats pel premier Sunak. Enver Solomon, director executiu del Consell de Refugiats, ha posat l'accent en la contradicció del sistema, que no permet reclamar asil si s'arriba al país per una ruta no segura però que no obre cap punt perquè es pugui fer a l'exterior. De fet, una de les crítiques de l'anunci és que el primer ministre no ha concretat res en relació amb aquest punt.

Per la seva banda, Sile Reynolds, cap de defensa d'asil a Freedom From Torture, ha destacat que "les denegacions i expulsions ràpides basades únicament en la nacionalitat [albanesa] o el mètode d'arribada impliquen el risc de vulnerar les nostres obligacions internacionals de protegir els refugiats".

Al seu torn, Colin Yeo, advocat especialista en immigració, ha afirmat en declaracions a la BBC que el que ha dit Sunak ja "ho han dit abans altres governs conservadors", grans anuncis sense cap resultat, sigui l'expulsió a Ruanda o a altres països. "El que realment marca la diferència és gestionar correctament el ministeri de l'Interior i tenir un procés d'asil eficient". I no ho és. La prova és que entre juliol i aquest desembre, el nombre d'expedients per resoldre ha passat dels 97.000 als 143.377. I només se'n resol una mitjana d'1,3 a la setmana, segons la diputada Diana Johnson, membre del comitè parlamentari d'Afers Interiors.