Brussel·lesLa configuració de la Comissió Europea sempre és un trencaclosques complicat de resoldre per al seu líder, però aquesta vegada els governs estatals encara li han posat més difícil a Ursula von der Leyen. Els equilibris que habitualment són més delicats solen ser els geogràfics i els polítics. La majoria de països volen tenir un pes destacat dins de l'executiu i totes les famílies polítiques pretenen assegurar-se la seva quota de poder. Tanmateix, la conservadora alemanya es troba que aquest any ha de tornar a lluitar per un objectiu que en l'anterior legislatura ja havia assolit: una Comissió Europea paritària o que almenys no compti amb una presència d'homes aclaparadora.
Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
La presidenta de la Comissió Europea va demanar als estats membres que proposessin dos noms per al comissari que pertoca a cada país, però la majoria han desatès la demanda de Von der Leyen. La intenció era precisament evitar el que ha acabat passant, que la majoria de capitals presentessin només homes i que la líder de Brussel·les es veiés obligada a acceptar molts més perfils masculins que no pas femenins.
D'un bon principi, Von der Leyen només tenia sobre la taula set dones per escollir d'un total de 27 comissaris i assegura que, si no hagués demanat prèviament als estats que proposessin dones, només n'hauria tingut quatre. Així doncs, a hores d'ara està encaminada a repetir o fins i tot empitjorar la manca de paritat dels executius anteriors dirigits per Manuel Barroso o Jean-Claude Juncker. Però la conservadora alemanya ho vol evitar i està pressionant diferents governs estatals perquè proposin perfils femenins.
De moment, ha aconseguit arribar com a mínim a la xifra de nou dones i encara té l'esperança d'aconseguir incrementar-la. "Tota la meva vida he lluitat perquè les dones tinguin accés a càrrecs de presa de decisions i lideratge. I la meva experiència em diu que si no es demana, no s'aconsegueix. No ens ve donat de forma natural", va dir Von der Leyen en roda de premsa dimecres passat.
De fet, davant de les crítiques que ha rebut d'alguns governs, Von der Leyen va sortir a fer una defensa aferrissada de la paritat de gènere dins de la Comissió Europea. La líder de Brussel·les assegura que el criteri primordial que té en compte a l'hora de triar els membres del seu executiu és la "competència" dels candidats, però remarca que també pretén tenir un executiu equilibrat, tant geogràficament com políticament i en qüestions d'igualtat de gènere.
En aquest sentit, Von der Leyen critica que tothom dona per fet que la Comissió Europea ha de tenir representants del sud i del nord de la Unió Europea, de l'est i de l'oest, i de les diferents sensibilitats polítiques. I, en canvi, no passa el mateix pel que fa a la igualtat de gènere malgrat que les dones suposin ni més ni menys que "la meitat dels ciutadans" del bloc comunitari. "També hem de ser equilibrats quan es tracta de representar tota la gent de la UE, [...] per a mi és una qüestió molt seriosa", va afirmar.
Von der Leyen no es rendeix
La presidenta de la Comissió Europea assegura que pressionarà els estats fins a l'últim moment, tot i que alguns governs s'han negat públicament a presentar-hi cap dona. Von der Leyen ha arribat a oferir a alguns països, sobretot als més petits, una cartera més rellevant o més quota de poder si cedeixen i opten per presentar un perfil femení. Un dels casos que han transcendit és Malta, al qual la conservadora alemanya demana que es quedi la seva actual comissària, Helena Dalli. Romania, per exemple, és un dels estats que han canviat el seu candidat i, finalment, ha optat per proposar una dona. I Eslovènia, de moment, també ha retirat la proposta d'un perfil masculí i s'espera que també en presenti un de femení.
Tot i les traves que li posen els estats, val a dir que Von der Leyen no està sola en aquesta lluita. La tercera institució en discòrdia, el Parlament Europeu, també sol pressionar per més igualtat de gènere i els comissaris que apuntalin els estats i la líder de Brussel·les han de ser ratificats per l'Eurocambra. I no és un mer tràmit. En anteriors ocasions, la cambra comunitària ha fet caure diferents comissaris pels seus posicionaments polítics i, en aquest cas, alguns eurodiputats ja han avisat que volen una Comissió Europea equitativa i no retornar al passat, quan a Brussel·les gairebé només hi manaven els homes.
Polèmica pel comissari aliat de Meloni
La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, torna a estar al centre de la polèmica a Brussel·les. La seva la proposta d'un comissari molt proper al seu executiu i d'ultradreta, Raffaele Fitto, ha aixecat molta polseguera. Actualment, és ministre d'Assumptes de la Unió Europea i, per tant, coneix bé el funcionament de Brussel·les. Ara bé, diversos eurodiputats han criticat la possibilitat que hi hagi un membre d'extrema dreta al nou executiu de Von der Leyen, que manté molt bones relacions amb Meloni, i que tingui una cartera de pes. S'especula que lideraria una vicepresidència i una comissaria important d'Economia.
El Parlament Europeu haurà de ratificar o tombar la seva candidatura, i en gran part el futur de Fitto penja del posicionament del Partit Popular Europeu (PPE). És el grup més nombrós de l'Eurocambra i, per tant, si obté els seus vots i els de l'extrema dreta, gairebé ja tindria assegurat sortir elegit. Els grups europarlamentaris progressistes, però, s'hi neguen en rodó.