La lletra petita (i perillosa) de l'ofensiva d'Ucraïna contra territori rus

BarcelonaL’eufòria ucraïnesa per la invasió de Rússia a través de la regió de Kursk s’ha notat fins i tot a Google Maps.

“M’ha agradat tot. Menjar deliciós, bon servei… només he tingut un problema: el pàrquing era massa petit per aparcar el meu tanc”. Aquesta és una ressenya sobre el restaurant Kafe Ray Mak publicada a internet fa sis dies. El Kafe Ray Mak, cafeteria on serveixen racions “generoses i casolanes”, es troba a la ciutat russa de Sudja, a la regió de Kursk. Fa una setmana que la localitat ha estat ocupada per les tropes de Volodímir Zelenski. Usuaris ucraïnesos es mofen de Rússia publicant a Google Maps comentaris com aquest sobre restaurants i altres establiments de la zona.

La incursió a Rússia ha estat un moviment sorprenent. Ni els mateixos soldats ucraïnesos se l’esperaven: l’operació es va gestar en un secretisme absolut i no se’n va informar la totalitat de les tropes fins instants abans que comencés. Les imatges que arriben des de Kursk tenen una càrrega simbòlica poderosa: tropes de Kíiv patrullant pobles russos, en la primera invasió que pateix Rússia des de la Segona Guerra Mundial. Les dades que difon l’aparell propagandístic de Kíiv també són poderoses: asseguren tenir sota control 80 localitats, que suposen un territori de més de 1.000 quilòmetres quadrats. Moscou ja ha començat a cavar trinxeres per frenar l’avenç ucraïnès, que fins ara ha estat ràpid i prou continu. Kíiv ha creat una administració militar a Kursk per “garantir l’ordre” dels territoris russos ocupats. Els recursos militars que Ucraïna ha invertit en aquesta operació són també excepcionals: milers de tropes -no menys de 6.000-, companyies de, com a mínim, dotze brigades mecanitzades i d’assalt, dotzenes de vehicles blindats de l’OTAN, armament de tota mena, i fins i tot l’ús -ara ja confirmat- dels famosos caces F-16. Ha transcendit que l’operació va ser ideada pel mateix Zelenski, conscient que Ucraïna necessitava tornar a tenir la iniciativa en algun front després de gairebé un any limitant-se a defensar-se dels embats de Moscou. Tot indica que la invasió està consolidada i que les tropes de Kíiv no tenen previst retirar-se de les zones ocupades.

Els soldats ucraïnesos que continuen lluitant al front del Donbàs, uns 300 quilòmetres al sud de Kursk, no entenen tanta eufòria.

“Mentre tothom està content per Kursk, aquí estem perdent un poble rere l’altre. Estem perdent el Donbàs i moltes vides humanes. Em sap greu dir-ho, però aquesta és la realitat”, escriu pel xat d’Instagram la soldada Kristina des de la ciutat de Pokrovsk, a la província de Donetsk. 

L’ARA parla amb ella minuts després que el govern ucraïnès hagi demanat l’evacuació de tota la població civil de Pokrovsk. I Pokrovsk no és una ciutat qualsevol: des de l’inici de la invasió russa ha estat la base des d’on l’exèrcit ucraïnès ha nodrit d’armament i d’uniformats els fronts d’aquesta part del Donbàs. El seu pes estratègic és transcendental. El seu pes emocional, també: és en aquesta ciutat on els militars ucraïnesos que lluiten a Donetsk van a descansar -i a menjar bé, i a emborratxar-se i a retrobar-se amb les seves estimades- després de passar setmanes dures al front. Abans de la guerra hi vivien 60.000 persones. Ara és només una ciutat grisa plena d'uniformats, castigada gairebé diàriament per les bombes de Vladímir Putin. Les tropes russes es troben a 10 quilòmetres i es tem que el setge sigui imminent.

“L’enemic s’acosta ràpidament als afores de Pokrovsk. L’evacuació està en marxa. No feu tard!”, avisava el cap de l’administració militar de la regió, Serhi Dobriak. I afegia: “L’evacuació és l’única forma de salvar-se a un mateix i als vostres éssers estimats”.

La soldada Kristina no marxarà. “Ens quedem aquí lluitant”. Parla en plural perquè parla també pel seu marit: el soldat Shurik. Fa dues setmanes que van casar-se. S’acomiada: “Abraçades des de Pokrovsk”. Adorna el text amb una icona de la bandera ucraïnesa. Imatges de satèl·lit mostren que l’exèrcit de Kíiv ja té preparades diverses línies defensives i trinxeres al voltant de la ciutat.

El gran risc de Zelenski

Diversos analistes han intentat interpretar quin és el principal objectiu de l’ofensiva ucraïnesa a Kursk.

Zelenski pot haver trobat diversos motius per haver-la ordenat: des de posar en qüestió la fortalesa militar del país de Putin, fins a aconseguir guanys territorials a Rússia per tenir moneda de canvi en una futura -i ara poc probable- negociació per aturar la guerra. Objectius que ja es poden donar pràcticament per assolits. Però una de les lectures més compartides és que Kíiv intenta, sobretot, que el Kremlin es vegi forçat a transferir reforços cap a Kursk procedents dels fronts que ja existien a Ucraïna, els de l’est i els del sud, on la situació de les tropes ucraïneses és límit.

No sembla, de moment, que això hagi passat. En primer lloc, perquè vídeos verificats dels soldats ucraïnesos publicats a les xarxes socials mostren que els militars russos capturats a Kursk continuen sent reclutes amb poca experiència. En segon, perquè en els dotze dies d’incursió la força del Kremlin no ha minvat al camp de batalla ucraïnès i, fins i tot, s’ha intensificat en zones com Donetsk. “L’exèrcit rus manté un ritme d'ofensiva alt”, escrivia aquest dijous l’Institute for the Study of War. Una estampa que lliga amb una informació publicada pel New York Times, citant fonts de la intel·ligència dels Estats Units: “Rússia ha retirat només un nombre limitat d’unitats dels fronts ja existents”. 

“Zelenski està desesperat per revertir la narrativa que Ucraïna està perdent la guerra”, escrivia la setmana passada a The Times Michael Clarke, professor d’estudis de defensa del King’s College de Londres. Des del fracàs de la contraofensiva d’estiu del 2023, el pessimisme s’havia instal·lat a les tropes d’Ucraïna i, de retruc, entre la societat. En l’últim any, Rússia ha portat la iniciativa als fronts i, tot i que lentament, ha anat avançant posicions i, sobretot, desgastant els recursos i la moral dels soldats ucraïnesos. La fatiga de les tropes, l’alta mortalitat al camp de batalla, l’escassetat d’armament i la manca d’homes que vulguin anar al front dibuixaven un panorama poc esperançador per als interessos de Kíiv. Els aliats occidentals n'eren perillosament conscients. Era prou evident que Ucraïna necessitava un cop d'efecte per revertir aquesta narrativa.

La invasió de Kursk és el cop d'efecte de Zelenski. L'operació està en marxa i funciona millor del que molts es podien imaginar. Paradoxalment, el seu èxit total dependrà, sobretot, de les notícies que arribin dels fronts del Donbàs, punt neuràlgic, vital i culminant d'aquesta guerra.