Els lleialistes nord-irlandesos no veuen el referèndum d'unificació de l'illa abans del 2030
El líder del Partit Democràtic Unionista defensa a Londres la necessitat del mecanisme de poder per consens i descarta un govern per majoria
LondresUna setmana després que la parella que formen Mary Lou McDonald i la ministra principal d'Irlanda del Nord, Michell O'Neill, màximes líders del Sinn Féin, assegurés a Londres que el referèndum d'unificació de l'illa tindrà lloc abans del 2030, el líder del Partit Democràtic Unionista (DUP), Jeffrey Donaldson, ha descartat qualsevol possibilitat en aquest sentit. De fet, en conferència de premsa a Londres, Donaldson ha assegurat aquest dilluns que l'acord a què ha arribat el seu partit amb el govern de Rishi Sunak, i que ha fet viable la restauració del poder de Belfast després de dos anys de paràlisis i la històrica fita d'una ministra principal republicana, ancora més Irlanda del Nord al Regne Unit.
D'acord amb la interpretació que en fa, és cert que el "Sinn Féin és el partit més votat a Irlanda del Nord". "Per descomptat –ha continuat– que parlaran d'una Irlanda unida per tranquil·litzar la seva base, però si ens fixem en la realitat, l'última vegada que ho vaig comprovar el Sinn Féin tenia menys del 30% de sufragis", aconseguits en les eleccions del 2022. No hi ha una majoria substancial a favor de la unificació, "ni al nord ni a la república", ha dit. I Donaldson s'ha referit al 20% dels electors que en els esmentats últims comicis van optar pel partit de l'Alliance, no partisà: "Són un 20%. Però dins d'aquest grup, el 80% és partidari de continuar al Regne Unit". En realitat, els republicans van tenir el 40,3% dels vots el 2022 i els unionistes el 42,2%, mentre que el grup no adscrit ni a uns ni a uns altres va arribar al 17,5%. Donaldson és del mateix parer que alguns analistes independents, que creuen que si el govern de Stormont deixa d'estar paralitzat, la població de la província, majoritàriament, s'habituarà a l'statu quo.
Donaldson, diputat a la Cambra dels Comuns, defensa l'acord a què ha arribat amb el govern britànic perquè ha eliminat el 80% dels controls dels béns de consum que es traslladen de la Gran Bretanya a Irlanda del Nord. "Estem en una millor posició en què ens va deixar el protocol d'Irlanda del Nord, i encara en una millor situació que el que va procurar el Pacte de Windsor", l'acord ratificat el febrer de l'any passat entre Londres i Brussel·les."Quan negocies, has de decidir què pots aconseguir i fins a on, i ara, la meva posició, i la del partit, és que podem aconseguir més amb el govern restaurat que sense un govern en funcionament".
Reforma del poder
El 20% dels controls fronterers, però, i el fet que la província encara hagi de tenir com a referent algunes lleis comunitàries, li han valgut les crítiques dels més radicals d'entre els mateixos unionistes, tant del seu partit com de la resta de formacions lleials a la Corona britànica. Per aquesta raó, Donaldson està amenaçat de mort, una circumstància revelada per una font diplomàtica a l'ARA la setmana passada i que ell mateix ha confirmat aquest migdia a aquest corresponsal. "Sí, són amenaces creïbles i serioses. La policia me n'ha advertit, i ha fet una molt bona feina. Estic sota protecció policial. Però al llarg de la meva vida he estat amenaçat moltes vegades", ha dit, per treure'n importància. Alhora també ha volgut recordar que "l'any passat va ser el primer des de la signatura dels Acords de Pau de Divendres Sant que no hi va haver cap mort per culpa de la violència sectària a Irlanda del Nord." Amb tot, sí que hi va haver algun atemptat.
Ben aviat es compliran 26 anys de la signatura dels Acords de Pau de Divendres Sant. Donaldson mira ara el futur de la província amb més optimisme, i espera aportar els pròxims 25 anys "estabilitat política i prosperitat econòmica". I mentre arriba o no l'anhelat referèndum d'unificació per al qual tant malda el Sinn Féin, l'unionisme s'obre a reformar els mecanismes de govern de Stormont, però sempre sobre la base de consens i del poder compartit. "Al cor de l'Acord de Belfast hi ha el concepte que en una societat dividida com Irlanda del Nord només funciona un consens entre comunitats. Ara, irònicament, alguns defensen una forma de govern de la majoria. Però si vas per aquest camí, serà al teu propi risc. Perquè això soscava el concepte de consens comunitari transversal que funciona per a Irlanda del Nord. Prescindir del consens entre comunitats no funcionarà. En conseqüència, reforma sí, però soscavant els principis bàsics de l'Acord de Belfast, absolutament no".