La llei trans d'Escòcia: criticada per JK Rowling i que enverina el relleu de Sturgeon
La comunitat LGBTI+ denuncia una renovada campanya d'assetjament quan l'SNP debat l'abandonament de la norma d'autodeterminació de gènere
LondresL'aprovació dies abans de Nadal al Parlament de Holyrood de la reforma de l'anomenada llei trans escocesa, la decisió del govern de Londres de bloquejar-la per, en principi, un conflicte de competències impedint-ne l'entrada en vigor, i la pugna oberta al Partit Nacional Escocès (SNP) per la corona que deixa la primera ministra, Nicola Sturgeon, han configurat un escenari en què el col·lectiu LGBTI+ del país ha denunciat que se sent cada cop més insegur i, fins i tot, amenaçat.
La llei ja va néixer envoltada de crítiques per part de grups feministes i veus destacades com JK Rowling, la creadora de Harry Potter, que argumentaven que l'autodeterminació de gènere sense diagnòstic mèdic posa en perill les dones.Entitats com Violence Against LGBTQ2S+, Trans Media Watch o Scottish Trans, entre altres, temen que acabaran sent, una vegada més, marginats i els seus drets bandejats en un debat que s'ha tornat marcadament polític i que fins i tot amenaça l'estabilitat a mitjà termini del govern d'Edimburg.
L'espurna que ho acaba de cremar tot
La reforma de la llei pretenia que Escòcia es convertís en el primer territori del Regne Unit que introduís un sistema d'autodeterminació de gènere, amb l'objectiu de reduir els tràmits legals que han de fer les persones que volen canviar de sexe. Abans de la modificació, a tot l'estat regia –i encara ara– la llei del 2004. Per sol·licitar el reconeixement de gènere, una persona trans necessitava un diagnòstic mèdic de disfòria de gènere, i havien de viure almenys dos anys en el gènere desitjat abans de poder demanar el canvi legal. El nou text escocès eliminava la necessitat d'un dictamen mèdic i s'establia un temps d'espera màxim de tres mesos. A més, es pot demanar als 16 anys –la llei del 2004 estableix l'edat mínima als 18–, si bé en aquest cas el procés s'allarga una mica més.
En aquest context, el 17 de gener, el govern britànic recorre la llei escocesa. Immediatament, Sturgeon anuncia que combatrà la mesura als tribunals. Però al cap d'un mes, el 15 de febrer, la primera ministra comunica el seu adeu i el recurs contra la decisió de Londres queda en suspens en espera del que decideixi el proper o la propera inquilina de Bute House, el Downing Street d'Edimburg.
Abans del sorprenent anunci de Sturgeon, el 23 de gener esclata el ja referit cas Isla Bryson, que, per als crítics amb la llei, confirma els temors de les tesis defensades per Rowling i els col·lectius feministes que s'hi oposen. Bryson, de 31 anys, és una dona trans que en la seva vida com a home, de nom Adam Graham, havia violat dues dones, el 2016 i el 2019. Enmig de la investigació i quan estava esperant el judici, es va identificar com a dona. És enviada inicialment a l'única presó de dones que hi ha a Escòcia. Sturgeon va fer front a tota mena de crítiques i el servei de presons, finalment, la va traslladar a un centre d'homes però en una secció especial, aïllada.
Els col·lectius feministes oposats a l'autoidentificació de gènere en tenen prou per tornar a recordar que aquesta possibilitat permetria a homes envair espais exclusius de dones pel sol fet d'haver-se declarat de gènere femení. Afirmen que el risc per a la seva seguretat és evident com ho era per a les convictes, argumenten, a la presó on inicialment s'havia tancat Isla Bryson.
Enquestes en contra
De res no val que des del Parlament, enmig d'una pluja de crítiques, la primera ministra Sturgeon intenti convèncer l'opinió pública que no és just que la comunitat trans sigui "estigmatitzada" ni que es vegi "privada dels seus drets a causa de les accions d'una sola persona". El mal ja està fet, però.
Algunes enquestes d'opinió de finals de gener ho certifiquen i comencen a passar factura a l'SNP. Si bé la reforma de la llei és acceptada pel 57% de la població, la idea de l'autodeterminació només té el suport del 40%. Políticament, les dades són molt rellevants perquè en aquells moments, quan encara Sturgeon no havia anunciat l'adeu, estava programat un congrés extraordinari de l'SNP per al 19 de març en què es debatria una moció per fer de les properes eleccions generals del 2024 un plebiscit sobre la independència: com a les autonòmiques catalanes del 2015. L'objectiu és superar el 50% dels sufragis, una marca que l'independentisme escocès mai no ha assolit, tot i que la va fregar en les generals del 2015. La dimissió de Sturgeon ho esguerra tot i la conferència del partit ha quedat ajornada sine die.
El nou o la nova líder de l'SNP, que serà nomenat el 27 de març, haurà de decidir no només sobre com intentar vèncer la resistència de Londres per celebrar el segon referèndum sinó, i això és el que preocupa el col·lectiu trans, què fa amb la llei: si recórrer davant dels tribunals la decisió de Londres o acceptar-ne el vet.
El futur de l'SNP
Els candidats a la successió són tres: Kate Forbes, consellera d'Economia; Humza Yousaf, conseller de Sanitat, i Ash Regan, exconsellera de seguretat pública de Nicola Sturgeon, que l'octubre passat va dimitir en protesta, justament, pel text de la llei trans. Regan ja ha dit que si és l'escollida no hi donarà suport. Forbes, per la seva banda, membre de l'evangelista Església Lliure d'Escòcia, s'hi va posicionar en contra el 2019, juntament amb uns altres 15 parlamentaris del seu partit. Yousaf és l'únic candidat que s'hi ha pronunciat obertament a favor.
Per augmentar encara més la pressió sobre el futur o la futura líder, els Verds escocesos, en coalició amb el govern de Sturgeon, han anunciat que retiraran el seu suport a l'SNP si el proper executiu no recorre el bloqueig de Londres a la llei trans. "La decisió del govern del Regne Unit de vetar el projecte és un abús del seu poder. Com a aliats a llarg termini de la comunitat trans, els Verds escocesos coincideixen amb la primera ministra [Nicola Sturgeon, encara] que aquesta decisió ha de ser impugnada amb fermesa. No fer-ho establiria un precedent molt perjudicial i seria incompatible amb qualsevol creença en el dret d'Escòcia a l'autogovern", ha dit un dels dos líders, Patrick Harvie.
L'assassinat d'una adolescent
Els temors dels trans de ser una moneda de canvi d'un joc polític i de nou víctimes propiciatòries de l'habitual discriminació i violència que pateixen no són infundats. D'una banda, destacats membres de l'independentisme, com ara Kenny MacAskill, exconsellera de Justícia de Sturgeon, i ara a l'Alba Party d'Alex Salmond, han demanat públicament la fi del "culte trans" a la vida pública escocesa. D'una altra, perquè les dades no els conviden a l'optimisme. El darrer informe sobre crims d'odi relatiu als anys 2021-22, fet públic a finals de gener pel govern escocès, ha revelat que el nombre de delictes denunciats contra persones trans ha augmentat el 68% des del període anterior.
Que l'11 de febrer passat, una noia trans de 16 anys, Brianna Ghey, fos assassinada a ganivetades per una parella d'adolescents, un noi i una noia, de 15 anys, en un parc de la localitat del nord d'Anglaterra de Warrington, entre Manchester i Liverpool, no ha contribuït tampoc a tranquil·litzar la comunitat. La policia l'ha titllat de "crim d'odi" i els trans senten que són al punt de mira encara més que de costum.