La llei amb què França vol perseguir la immigració: menys accés a la sanitat i menys ajudes públiques
El Senat vota un projecte de llei que preveu endurir la política migratòria i que afecta les condicions de vida de les persones
ParísFrança tindrà previsiblement abans que s'acabi l'any una nova llei d'immigració que endureix les condicions de vida dels migrants en situació irregular i podria posar fi a les ajudes públiques que reben els estrangers en situació regular -inclosos els ciutadans de la UE- que faci menys de cinc anys que són al país. El Senat vota aquest dimarts el projecte de llei impulsat pel govern d'Emmanuel Macron i elaborat pel ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, conegut per les seves posicions inflexibles amb la immigració.
El text legal que va presentar el govern era menys estricte, però el partit dels Republicans -la dreta tradicional- ha introduït esmenes a canvi de votar-hi a favor que impliquen un enorme pas enrere en els drets del col·lectiu d'immigrants irregulars, uns 400.000. Una de les esmenes més polèmiques que recull el text final preveu restringir-los l'accés a la sanitat. Ara els migrants sense papers tenen dret a anar al metge, a ser operats i a rebre vacunes, entre altres serveis. Però el projecte de llei que es votarà limita els serveis que podran rebre: només tindran dret a ser atesos per malalties greus, urgències, vacunes i atenció a l'embaràs i el part. Els diputats de la majoria presidencial es van abstenir en l'esmena, un gest que va permetre aprovar-la.
La dreta també ha aconseguit que finalment no s'inclogui la regularització dels migrants que treballin en sectors on falta mà d'obra, com el dels serveis a les persones dependents i als infants. El nou text preveu que la regularització es faci "cas per cas" i a "títol excepcional". Els Republicans també han forçat una esmena que preveu deixar els estrangers en situació regular que faci menys de cinc anys que són a França sense les ajudes públiques que reben tots els contribuents -francesos o no-, com ara ajudes a les famílies amb almenys dos fills o ajudes a l'habitatge.
Sense nacionalitat automàtica
El text final inclou també la supressió de l'adquisició automàtica de la nacionalitat francesa als joves nascuts a França de pares estrangers quan compleixen els 18 anys. Ara hauran de fer la demanda expressament i n'estaran exclosos els joves que hagin estat condemnats a penes de més de sis mesos.
Un cop superi el Senat, el projecte de llei ha de ser examinat i votat per l'Assemblea Nacional al desembre i encara s'hi poden introduir canvis. De fet, el govern ha de negociar el text amb els diferents grups i es podria suavitzar o endurir encara més. Amnistia Internacional denuncia que a França les lleis migratòries sempre suposen "el retrocés dels drets de les persones exiliades i el deteriorament de les seves condicions d'acollida". La versió que votarà el Senat aquest dimarts "ha empitjorat considerablement" respecte a la versió inicial, segons l'ONG.
Acord per frenar els migrants
Coincidint amb el debat i la votació del projecte de llei, el setmanari Politico publicava dilluns informació confidencial del ministeri de l'Interior francès que revela dades inèdites sobre els migrants en situació irregular que intenten arribar al Regne Unit travessant el canal de la Mànega.
Segons aquestes dades, més de la meitat dels migrants que surten de territori francès pel canal aconsegueixen arribar al Regne Unit. Des del 2018 fins a l'agost del 2023, un total de 110.000 estrangers en situació irregular van arribar a les costes britàniques a través del canal de la Mànega, mentre que 81.000 van ser interceptats per la policia francesa.
París i Londres van signar el 2018 l'acord de Sandhurst pel qual França es comprometia a reforçar el control migratori al canal de la Mànega a canvi d'una gran suma de diners que li paga el Regne Unit. Pel 2022 i 2023, el govern britànic ha pagat 70,2 milions d'euros per barrar el pas als migrants. L'executiu francès va anunciar un augment del 40% del nombre de policies a les platges i el reforç dels dispositius de vigilància.
Politico revela que una part dels diners s'han dedicat a comprar equipaments com ara aparells de fotografia de caça, drons i vehicles, així com a posar en marxa una brigada eqüestre que ha costat 150.000 euros. Però els diners també s'han destinat a equipaments més mundans, com microones, aspiradores, cafeteres i carregadors de mòbil.