El llegat econòmic de Macron: reducció d'impostos i l'atur més baix en 15 anys

París"Soc la candidata del poder adquisitiu". La frase és, segurament, la que més ha pronunciat durant la campanya de l’elecció presidencial francesa la populista Marine Le Pen. La guerra a Ucraïna i el consegüent augment dels preus han esclatat en plena campanya i una hàbil líder d’extrema dreta ho ha aprofitat per carregar contra el seu rival a les urnes, el president Emmanuel Macron, i fer-se amb els electors més afectats per l’increment de la inflació. Segons una enquesta recent, el tema que més preocupa en aquests moments als francesos –més que la guerra o la pandèmia– és la pèrdua de poder adquisitiu.  

Le Pen no es cansa de dir que durant el quinquennat de Macron, el poder adquisitiu dels ciutadans del país ha disminuït. Les xifres ho desmenteixen: en els últims cinc anys, no només s’ha creat ocupació i han augmentat els salaris malgrat la pandèmia, sinó que la inflació a França, derivada de l’alça preus de l’energia, és una de les més baixes de la Unió Europea (4,5%) i notablement menor que la mitjana de la zona euro (7,5%). Segons un informe de l’Observatori Francès de Conjuntures Econòmiques (OFCE), el poder adquisitiu dels francesos durant el mandat d’Emmanuel Macron ha augmentat un 0,9% anual per llar, l’equivalent a 300 euros cada any. França, a més, augmentarà l’1 de maig el salari mínim un 2,65%, fins a 1.645,58 euros bruts mensuals, gràcies a un mecanisme que preveu un increment automàtic de l’SMI quan puja la inflació.

Globalment, l’economia francesa va bé. Ha suportat amb nota l’impacte de la pandèmia: la taxa d’atur se situa en el 7,4%, el nivell més baix en 15 anys, i el creixement del PIB ha sigut del 2,9% en el primer trimestre de l’any. A més, l’atur juvenil ha caigut al 15,9%, la taxa més baixa des de fa 40 anys. “Quan vaig ser nomenada el 2020, ningú imaginava aquest resultat”, es congratulava fa unes setmanes la ministra de Treball, Élisabeth Borne. 

Ràpida recuperació

L’economia francesa s’ha recuperat més ràpid que la dels països veïns del xoc que va suposar la crisi del covid. "El PIB ja ha tornat al nivell precrisi i fins i tot és una mica més elevat, mentre que el mercat laboral també s’ha recuperat d’una manera sorprenentment ràpida i forta, fins i tot més del que esperava el mateix Macron", explica l’economista en cap de l’Oxford Economics de França, Daniela Ordonez. Des del 2017 fins ara a França s’han creat un milió de llocs de treball. Segons l’analista, no només el nivell d’atur ha baixat ràpid, sinó que la taxa d’activitat també s’ha recuperat molt ràpidament, i ja està per sobre dels nivells precrisi. “Això és gairebé inèdit a l’eurozona”, afirma.

En matèria d’ocupació i activitat econòmica, França ha esborrat en un temps rècord les traces de la pandèmia i ho ha fet gràcies a importants mesures que ha posat en marxa per sostenir l’ocupació durant els confinaments i per evitar la fallida d’empreses. Però les mesures han deixat els comptes públics sense sanejar: el 2021 va tancar amb un dèficit públic del 6,5% i un deute que supera el 112%. “A diferència de l’inici del seu mandat, per a Macron baixar el dèficit per sota del 3% ja no és una prioritat. De fet, demana a la Unió Europea una reforma fiscal per flexibilitzar les normes i ja no es planteja tornar al 3% fins al 2027”, destaca Ordonez. 

Reducció d'impostos

En els cinc anys al poder, Macron ha impulsat retallades d’impostos i reformes no previstes inicialment, arrossegat per crisis com la dels armilles grogues. Durant el seu mandat ha reduït l’IRPF, ha suprimit l’IBI per a les residències principals, ha abaixat l’impost de societats i ha aprovat noves ajudes socials, per posar només alguns exemples. En total, les mesures han costat a l’estat 50.000 milions d’euros. Segons l’informe de l’OFCE, les mesures han beneficiat especialment les classes mitjanes, però també el 10% de famílies amb ingressos més baixos i el 10% de famílies més riques. L’analista d’Oxford Economics ha destacat que el president de la República ha sigut un dirigent “pragmàtic” que ha sabut adaptar la seva agenda de reformes a les crisis que hi ha hagut. “Macron ha entès que per fer certes reformes impopulars havia de cedir en altres aspectes. Ha sigut la seva tècnica i li ha funcionat”, subratlla Ordonez.

Macron, que ara defensa allargar l’edat de jubilació dels actuals 62 anys als 65, retreu a Le Pen que el seu programa econòmic és inviable perquè integra mesures populistes amb un elevat cost econòmic per a l’estat –com rebaixar als 60 anys l’edat de jubilació o una reducció d’impostos– i no especifica com es finançarien. Segons un estudi d’Oxford Economics, el programa electoral de Le Pen reduiria el creixement potencial del PIB un 3% a mitjà termini, el deute públic s’elevaria fins al 120% del PIB, i la taxa d’atur seria superior al 9%. “Abaixar l’edat de jubilació als 60 anys seria una de les propostes econòmiques més problemàtiques, ja que reduiria la població en edat de treballar i la mà d'obra disponible, la qual cosa faria disminuir el creixement potencial”, afirma l’estudi.