El llegat de Berlusconi, a les mans de la seva filla Marina i la seva 'vídua'

RomaLa mort de Silvio Berlusconi, probablement l'home més poderós d'Itàlia durant els darrers 30 anys, ha deixat orfe el seu partit. Tot i que el Cavaliere tenia 86 anys i una salut delicada, la successió del fundador i líder absolut de Força Itàlia no s'havia afrontat mai. “Més que dofins, tinc sardines”, solia dir el polític i empresari quan el qüestionaven sobre el seu hereu polític. Alguns, com el politòleg italià Giovanni Orsina, autor d'El berlusconisme a la història d'Itàlia, és encara més explícit: “El cementiri és ple d'aspirants a successor de Berlusconi”.

El Cavaliere va fundar el 1993 un partit de centredreta integrat al Partit Popular Europeu i el va gestionar com si fos una peça més del conglomerat empresarial. Després de la caiguda del seu darrer govern a finals del 2011, empès per la crisi financera i els escàndols sexuals en què es va veure embolicat, la seva carrera semblava més que amortitzada. Tot i això, després de la seva rehabilitació política el 2019, a l'octubre va tornar a la primera línia política després de guanyar les eleccions com a part de la coalició encapçalada pels Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni i la Lliga de Matteo Salvini.

Berlusconi va recuperar el seu escó al Senat després d'haver estat expulsat arran de la seva condemna per frau fiscal, però llavors el partit amb què va aconseguir ser investit tres vegades primer ministre havia deixat de ser el soci majoritari a la coalició conservadora. L'home que va inventar el centredreta a Itàlia havia esdevingut una simple comparsa.

"A Força Itàlia no hi ha aspirants a líder"

El Cavaliere va renunciar a un lloc de rellevància dins de l'executiu i al seu lloc hi va col·locar Antonio Tajani, el seu braç dret. L'expresident del Parlament Europeu és ministre d'Exteriors i vicepresident del Govern de Meloni, però ni tan sols ell mateix es considera un digne successor. “A Força Itàlia no hi ha aspirants a líder”, va reconèixer recentment. Amb Tajani autodescartat, totes les mirades se centren ara en dues dones: Marina Berlusconi i Marta Fascina, la seva vídua.

La diputada de 33 anys amb qui el Cavaliere va celebrar un casament simbòlic l'any passat ha aconseguit refermar la seva influència dins del partit i, el que és més difícil, ser acceptada per la primogènita del polític, cosa que no va aconseguir en deu anys l'anterior parella de Berlusconi. Va ser precisament la seva vídua qui va precipitar fa només unes setmanes el relleu de la direcció de Força Itàlia acabant amb les aspiracions d'alguns membres històrics. Un assalt al poder que hauria estat impossible sense la complicitat de Marina Berlusconi, la matriarca del clan, de qui s'especula des de fa anys la possible entrada en política. Un rumor que ella sempre ha desmentit.

“Tajani no té la personalitat per imposar-se en un partit dividit com el d'avui. I l'entrada de Marina Berlusconi és poc probable perquè la cotització de les empreses familiars patiria”, assegura Marco Tarchi, professor de ciències polítiques a la Universitat de Florència. No és casualitat que les accions del conglomerat empresarial del polític es disparessin aquest dilluns després de la seva mort, recorda l'analista. “La meva impressió és que la partida començarà només després del fatídic «El rei ha mort. Visca el rei»”.

Ben lligat el llegat empresarial

Si el futur del partit encara és incert, tot apunta que el Cavaliere va deixar ben lligat el seu llegat empresarial per evitar una guerra fratricida per la seva multimilionària herència. Marina Berlusconi (56) és presidenta del grup editorial Mondadori i de Fininvest, el hòlding empresarial que controla, entre d'altres, Mediaset, del qual és vicepresident i administrador delegat el seu germà Pier Silvio (53).

Tots dos són fills de Berlusconi i la seva primera dona, Carla Dall'Oglio. Els tres últims fills del magnat --Bárbara (39), Eleonora (37) i Luigi (35)--, fruit de la seva relació amb Verónica Lario, no ocupen llocs executius, però sí que formen part del consell d'administració de Fininvest, que el 2021 va declarar un benefici de 360 milions d'euros, la resta de controlar una quota idèntica als seus dos germans grans equivalent al 7,65% de l'accionariat. Tots cinc ara hauran de dividir-se un patrimoni valorat en gairebé 7.000 milions d'euros.