Liz Truss es juga el ser o no ser a la Cambra dels Comuns
La primera ministra fa front a la sessió de control parlamentària amb el seu càrrec penjant d'un fil
LondresLa interminable soap opera en què des del referèndum del Brexit (2016) s'ha convertit la política britànica viurà, les pròximes hores, un altre episodi per als addictes al drama. En un context del tot incendiari –amb una societat esclafada per la inflació i per unes errades del govern que han doblat les quotes hipotecàries a milions de famílies de la nit al dia–, la primera ministra, Liz Truss, es juga el ser o no ser i continuar al càrrec, almenys fins al 31 d'octubre, en la compareixença d'aquest dimecres a migdia a l'habitual sessió setmanal de control del Parlament.
Després d'haver sigut desautoritzada i humiliada políticament els últims cinc dies, després d'haver acomiadat el seu ministre d'Economia, Kwasi kwarteng, i d'haver-se vist obligada pels mercats a renunciar al programa econòmic que la va dur a Downing Street com a substituta de Boris Johnson; fins i tot havent admès públicament que es va equivocar greument presentant l'anomenat minipressupost del 23 de setembre, amb què va posar en perill l'estabilitat financera del Regne Unit, de l'actuació que faci a la tribuna parlamentària davant el líder de l'oposició laborista, Keir Starmer, dependrà el seu futur immediat i si arriba o no al cap de setmana encara com a premier.
Si bé aquest dimarts l'ànim a Westminster sembla més apaivagat que dilluns, a mitjà o a llarg termini el cert és que Liz Truss està acabada. I ho està malgrat que en una entrevista concedida dilluns a la nit a la BBC, per limitar els danys i per demanar disculpes pels greus errors comesos en els primers 41 dies a Downing Street, va assegurar que lideraria el Partit Conservador a les pròximes eleccions generals, que s'han de celebrar el desembre del 2024 o el gener del 2025. La mateixa afirmació que en el seu moment va fer Theresa May i, tres anys més tard, Boris Johnson, dies o setmanes abans que fossin devorats pels seus propis diputats.
Sense crèdit
Però ningú, absolutament ningú a Westminster, li dona crèdit. I si de moment Liz Truss encara resisteix a Downing Street és perquè el Partit Conservador és un cos sense cervell i amb només tres extremitats, i tres cavalls estirant cadascun en una direcció. El resultat és que és impossible que les faccions –extremistes brexiters, centristes i conservadors tradicionals– arribin a consensuar un candidat o candidata per poder coronar de manera immediata i estalviar-se un altre tortuós procés intern d'elecció de líder que generi encara més inestabilitat política i econòmica. Malgrat que són moltes les veus que en privat diuen que els dies de Truss estan comptats, ara per ara només cinc diputats n'han demanat la renúncia.
Truss s'adreçarà dimecres a migdia als Comuns com la primera ministra pitjor valorada de la història recent del Regne Unit, amb un índex de popularitat de menys 70 punts, d'acord amb una enquesta de You Gov feta entre el 14 i el 16 d'octubre. El registre queda molt per sota del pitjor que va obtenir mai el laborista Jeremy Corbyn. A més, a les enquestes d'intenció de vot, la projecció que ofereix You Gov és que el Partit Conservador es veuria, en cas d'eleccions avançades, reduït a menys de 150 diputats. La victòria laborista equivaldria a la primera de Tony Blair del 1997.
D'altra banda, més del 80% dels militants conservadors creuen que Liz Truss ho està fent molt malament, i el 55% consideren que ha de dimitir, també segons una enquesta publicada aquest dimarts per You Gov. La cosa més sorprenent de la mateixa enquesta és que la majoria dels consultats consideren que, en cas de dimissió, voluntària o forçada, el substitut hauria de ser Boris Johnson (31%), que encara no fa ni quatre mesos va perdre el càrrec pels escàndols del Partygate.
Mentrestant, aquest dimarts al matí Truss he reunit el seu govern, que més aviat sembla el de Jeremy Hunt, el ministre del Tresor que en porta les veritables regnes. En l'habitual desfilada que els ministres fan per la porta del 10 de Downing Street, entrant-hi o sortint-ne, ningú ha volgut contestar les preguntes a crits dels periodistes sobre quants dies queden a Truss al capdavant de l'executiu.
Sigui com sigui, si supera la prova de la sessió de control i no mira d'escapolir-se com dilluns, o com divendres, aguantarà com a mínim fins al 31 d'octubre. Aleshores el ministre del Tresor, Jeremy Hunt, informarà el Parlament, amb detall, de les retallades que cal imposar en la despesa pública –inclòs el trencament del compromís de Truss, reiterat fa només dues setmanes en el congrés del partit, d'equiparar les pensions a la inflació– i de les noves taxes que venen.
Les promeses de Boris Johnson, de despesa generosa per reequilibrar el país, i dels dividends del Brexit, hauran quedat en no res. La gran paradoxa és que, a la pràctica, tot va començar amb les mentides del Brexit i el deliri dels extremistes de l'escola de Milton Friedman i Friedrich Hayek, que pretenien un Regne Unit pràcticament sense impostos i sense regulacions de cap mena.