Qui és el líder de Wagner? L'oligarca que encapçala la rebel·lió armada a Rússia
Conegut com el 'xef' del president, Ievgueni Prigojin va començar venent 'hot dogs' i s'ha convertit en "heroi de la pàtria" a Ucraïna
BarcelonaEls oligarques del cercle íntim de Vladímir Putin acostumen a ser desconeguts per al gran públic. Però la guerra d'Ucraïna ha donat a un d'ells un protagonisme sense precedents que descol·loca molts analistes. Abans i tot d'encapçalar una rebel·lió armada aquest divendres, el fundador i líder de la companyia privada de mercenaris russos Wagner, Ievgueni Prigojin, havia trencat la norma no escrita de la fidelitat discreta i exhibia sense pudor un poder cada cop més gran, encoratjat per les veus que el qualifiquen d'"heroi de la pàtria" per les seves proeses al camp de batalla. Tant és així que, en un article publicat al New York Times el febrer passat, el periodista rus exiliat Mikhail Zygar, autor del llibre All the Kremlin’s men, retratava Prigojin com “l’home que pot desafiar Putin pel poder” i “el més probable favorit a succeir-lo”.
Zygar explicava que des de l'inici de la guerra Vladímir Putin havia vist Prigojin com un aliat "obedient" que li servia per fer de "contrapès" als generals de l'exèrcit que podrien haver-li disputat el poder si sortien victoriosos de la batalla. Però aquest joc se li'n pot haver anat de les mans a Putin, diu Zygar, perquè el protagonisme que ha anat acumulant Prigojin durant el conflicte el pot portar a disputar fins i tot la presidència. En els últims mesos, alguns comentaristes dels mitjans de comunicació russos havien apuntat obertament la possibilitat que el cap dels Wagner acabi substituint Serguei Xoigú –amb qui s'ha enfrontat obertament pels desastres militars a la guerra– com a ministre de Defensa. Però, com s'ha vist, la seva escalada política podria anar molt més enllà.
El que queda clar, després dels vídeos que va publicar el passat mes de maig en què insultava Xoigú amb una ràbia inusitada, és que Prigojin se sentia prou poderós per travessar la línia vermella de fer pública i notòria la pugna interna que hi ha en l'òrbita de Putin. Fins i tot va amenaçar amb retirar les seves tropes del front. Ara lidera un motí armat en territori rus dirigit, de nou, cap al ministre Xoigú i la cúpula militar russa, als quals acusa de "mentir a la població i al president [Putin]" respecte a la guerra a Ucraïna.
Els bloguers militars russos, que defensen la guerra d'Ucraïna amb postulats clarament feixistes, lloen Prigojin com a patriota i alaben els seus gestos agressius i violents. Parlem d'un home que va dir que enviava al Parlament Europeu un mall tacat de sang (falsa) en una funda de violí com a resposta a la declaració de Rússia com a estat patrocinador del terrorisme. L’execució amb mall és el mètode brutal que fa servir el Grup Wagner –i que publicita en vídeos sagnants– per castigar els desertors. I el fet que els "malls de Wagner" s'hagin convertit en souvenir en algunes botigues de Rússia diu molt també de l'auge d'aquests sectors ultradretans en la societat russa.
Un exconvicte que venia 'hot dogs' al carrer
Però el multimilionari Ievgueni Prigojin, de 62 anys, no ha estat sempre un senyor de la guerra. L'home que avui recluta presoners per enviar-los al front és ell mateix un exconvicte: quan era jove, als anys 80, va estar 9 anys a la presó acusat de robatori i frau. En va sortir el 1990 i va començar a escalar posicions en el món de la restauració. El New York Times diu que, de fet, va començar venent hot dogs al carrer amb la seva mare. També als anys 90 va fer fortuna en el món dels casinos, se suposa que amb certa ajuda ja de Vladímir Putin des de l'alcaldia de Sant Petesburg, i aviat va obrir dos restaurants de luxe on cap a principis del 2000 ja es va veure sopar el president Putin.
És per això que fins fa uns anys Prigojin era conegut com el xef de Putin: abans de la seva aventura militar era el restaurador favorit del Kremlin, propietari de diversos restaurants i d'un negoci de càtering, Concord Catering. Com tots els membres del cercle íntim de Putin, va fer fortuna com a beneficiari de contractes públics, en el seu cas de menjadors escolars arreu del país, a més del servei de càtering dels grans esdeveniments del Kremlin.
Poc després va fundar l'Agència de Recerca d'Internet, la "granja de trols" russos responsable de campanyes de desinformació i dels intents d'ingerència tant en les eleccions dels Estats Units com en altres processos polítics estrangers. De fet, Prigojin va estar imputat en la causa oberta pel fiscal Robert Mueller als Estats Units durant la presidència de Donald Trump, per les activitats cibernètiques d'aquesta agència.
Ara Prigojin ha deixat aparcada la cuina i la ciberguerra per concentrar-se en les seves activitats militars. L'oligarca va fundar el Grup Wagner de mercenaris l'any 2014, però fins a l'any passat sempre havia negat públicament la seva vinculació. La seva primera aparició pública per sorpresa va ser el setembre de l'any passat, quan es va fer públic un vídeo on reclutava reclusos a les presons russes per anar a combatre a Ucraïna. Nodrit amb aquestes hordes d'homes sense res a perdre, el Grup Wagner ha anat agafant un rol cada cop més important a la primera línia de foc i, amb ell, Prigojin ha anat pujant també en l'escalafó polític, alçat pels bloguers militars ultranacionalistes. La força que han agafat els sectors ultranacionalistes a Rússia arran de la guerra d'Ucraïna ha permès a Prigojin fins i tot obrir la seu dels Wagner en un luxós edifici d'oficines a Sant Petersburg. Tot un senyal del seu poder cada cop més gran i públic.
Segons alguns analistes russos, la seva presència al front li va donar encara més línia directa a les orelles de Putin, a qui reporta directament, passant per davant d'altres comandaments i oligarques. Al mateix temps, la seva presència pública també creix. Prigojin ha anat penjant a les xarxes cada cop més imatges d'ell mateix al front de batalla, envoltat dels seus homes armats, en un intent de deixar en evidència els comandaments militars del ministeri de Defensa que s'ho miren des de Moscou. Però va ser la batalla de Soledar, una petita localitat propera a Bakhmut que va ser conquerida pels Wagner, la que el va enlairar definitivament a ulls dels sectors més ultres. De fet, el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, va atribuir aquella victòria a les seves tropes, i Prigojin va sortir a recriminar-li públicament que no volgués admetre el mèrit dels Wagner. Es feia evident ja així la pugna pel poder entre aquests dos membres del cercle de Putin, que va esclatar del tot al maig –amb els vídeos exaltats de Prigojin– i que ha desembocat en una rebel·lió, aquest divendres, que molts qualifiquen d'intent de cop d'estat.