Letònia restablirà el servei militar obligatori per l'amenaça russa

BarcelonaLetònia vol tornar a introduir el servei militar obligatori, gairebé dues dècades després d'haver-lo eliminat, per la creixent amenaça russa arran de la invasió d'Ucraïna. "L'actual sistema militar ha arribat al seu límit. I, alhora, no tenim cap raó per pensar que Rússia canviarà el seu comportament", ha argumentat el ministre de Defensa letó, Artis Pabriks.

La república bàltica, amb dos milions d'habitants, comparteix frontera amb Rússia i Bielorússia. Actualment té 7.500 efectius entre soldats actius i membres de la Guàrdia Nacional –formada per voluntaris, però integrada a les forces armades–, reforçats amb uns 1.500 soldats de l'OTAN, aliança de la qual forma part des del 2004. L'objectiu del ministeri de Defensa és que l'exèrcit letó estigui format per 50.000 ciutadans: 14.000 soldats actius, 16.000 voluntaris a la Guàrdia Nacional i 20.000 reservistes.

Segons la proposta de Pabriks, el servei militar s'instaurarà de manera gradual durant cinc anys, començant el gener del 2023. La intenció és reclutar uns 1.000 soldats cada any, que podran triar entre diferents tipus de servei: 11 mesos de servei militar, l'allistament a la Guàrdia Nacional (amb tres setmanes d'entrenament anuals) o una prestació alternativa als serveis de rescat o a la policia. Després d'aquest període de transició de cinc anys, tots els homes d'entre 18 i 27 anys tindran l'obligació de fer la mili o de triar una de les alternatives previstes, mentre que les dones podran fer la formació de l'exèrcit de forma voluntària.

Letònia va eliminar el servei obligatori el 2007, tres anys després d'unir-se a l'Aliança Atlàntica, i des de llavors l'exèrcit ha estat format per soldats de carrera juntament amb els voluntaris de la Guàrdia Nacional que serveixen a la infanteria alguns dies l'any.

Per implementar aquesta reforma, el ministeri de Defensa té previst presentar al govern esmenes i un projecte legislatiu especial, i la decisió final sobre la reforma l'haurà de prendre el Parlament. Letònia és l'únic dels tres estats bàltics que no té el servei militar obligatori, i era una qüestió que feia anys que es debatia al país. El 2018 Suècia també va restablir el servei militar obligatori com a part d'un pla per reforçar la defensa del país escandinau també davant l'augment de les tensions amb Rússia, sobretot a partir de l'annexió de Crimea el 2014. La diferència és que a Suècia tant homes com dones poden ser cridats a servir l'exèrcit en un període de formació.

Pabriks ha afirmat que la proposta s'ha basat en altres països que utilitzen mètodes semblants, com ara Finlàndia, un dels països amb una de les reserves de militars més grans d'Europa: gairebé un terç de la població adulta (900.000 persones) és personal entrenat militarment que podria ser activat en cas de necessitat.

Nova base militar

El ministre de Defensa letó també ha anunciat l'emplaçament per a una nova base militar, que se situarà al sud del país, més a prop de la frontera russa que la seva base existent a la ciutat d'Adazi. Aquesta serà la segona base de l'OTAN al país bàltic, on ara hi ha 1.500 soldats liderats pel Canadà.

La setmana passada, la cimera de l'Aliança Atlàntica a Madrid va acabar amb el compromís d'augmentar significativament els desplegaments a les repúbliques bàltiques. A Letònia, la intenció és crear grups preparats per al combat de la mida d'una brigada, d'entre 3.000 i 5.000 soldats. L'arribada d'un gran nombre de reforços, que a més s'hi quedaran de forma permanent i no rotatòria com fins ara, significarà que caldrà més espai, infraestructures i personal de suport, i per aquest motiu el país haurà de posar a punt una nova base.