Letònia i Estònia retiraran els monuments soviètics com a resposta a la invasió d'Ucraïna

BarcelonaAl cèntric parc de la Victòria de Riga sobresurt un colossal obelisc. Fa gairebé 80 metres d'alçada i està acompanyat de dos grups d'escultures, un dedicat a la Mare Pàtria russa i l'altre a l'Exèrcit Roig. Des de la seva inauguració el 1985, el monument als alliberadors de la Letònia i la Riga soviètica dels invasors feixistes alemanys –més conegut com el Monument de la Victòria– ha estat envoltat de controvèrsia, i molt més encara des de la independència del país bàltic el 1991.

Ara, després de la invasió russa a Ucraïna, les protestes s'han intensificat més que mai, i tant l'Ajuntament com el Parlament letó han decidit desmantellar-lo. I no només això, sinó que la cambra legislativa ha decidit anar més enllà i preveu aprovar d'aquí poques setmanes una llei que obligarà a retirar els símbols i monuments que glorifiquin el règim o l'exèrcit soviètic. La proposta es va debatre dijous al Parlament i va rebre un ampli suport en una primera votació, que caldrà ratificar el 16 de juny. Un cop aprovada, el govern haurà d'establir una llista de monuments abans del 30 de juliol, i caldrà que tots estiguin retirats el 15 de novembre d'aquest any. En total hi ha 300 monuments, plaques commemoratives i altres memorials soviètics al país bàltic, segons consta a la proposta de llei.

L'objectiu del projecte de llei és "prevenir la denigració i l'amenaça dels valors de Letònia com a estat democràtic i nacional", així com "expressar una posició de condemna contra el poder d'ocupació il·legal, les polítiques i els crims tant de l'URSS com de l'Alemanya nazi". Segons la televisió pública letona LSM, el debat al Parlament va ser encès, però va acabar amb 64 vots a favor i 18 en contra, la majoria del partit socialdemòcrata pro-rus Harmonia.

Malestar dels russòfons

Letònia, amb 1,9 milions d'habitants, és la república exsoviètica amb una proporció més gran de russòfons, un 26%, una xifra que puja fins al 36% en el cas de la capital, Riga. A Estònia també aproximadament un quart de la població és d'origen rus. Ocupades i annexionades il·legalment a la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial, la integració de les minories russes ha sigut i continua sent un aspecte delicat en la política interna de tots dos països, on encara hi ha una part de la població russòfona que no té la nacionalitat perquè no ha passat l'examen que acredita el coneixement de l'idioma oficial.

A l'abril, el Parlament letó va prohibir qualsevol concentració en un radi de 200 metres dels monuments soviètics, en un intent d'evitar les celebracions del 9 de maig –quan Rússia celebra la victòria contra l'Alemanya nazi–, especialment al voltant de l'obelisc, que tradicionalment atrau desenes de milers de russòfons que viuen a Letònia. La prohibició va fer que la policia acabés utilitzant la força per desfer les concentracions tant el 9 com el 10 de maig, uns aldarulls que van acabar amb la dimissió de la ministra de l'Interior, Marija Golubeva.

Pocs dies després, l'ajuntament de Riga va decidir retirar el monument, amb el suport del Parlament, que hi havia donat llum verda el dia abans aprovant una esmena a la llei sobre els acords entre Letònia i Rússia signada a Moscou el 30 d'abril del 1994, i que deixava sense efecte l'obligació a garantir la preservació dels monuments commemoratius soviètics a la qual estava subjecte el país bàltic.

Estònia tampoc vol records soviètics

La invasió russa d'Ucraïna està provocant el mateix debat també a Estònia, on el govern ha decidit retirar els monuments soviètics, tot i que deixa la decisió final en mans dels governs locals. Una de les polèmiques s'ha viscut a Narva, una ciutat fronterera on més del 90% de la població és russòfona. En aquest cas, l'alcaldessa, Katri Raik, ha decidit no moure una rèplica d'un tanc soviètic al·legant el malestar que provocaria entre els veïns.

El 2007 Estònia va viure els pitjors aldarulls des de la seva independència després que el govern decidís retirar una estàtua en memòria dels soldats russos del centre de la capital, Tallin, en un cementiri dels afores. Centenars de pro-russos van sortir al carrer i es van enfrontar violentament amb la policia, un episodi que va acabar amb un mort i una quarantena de ferits.

També va provocar una greu crisi diplomàtica amb Rússia i el que molts analistes consideren el primer atac cibernètic contra un país. Dies després de les protestes, Estònia va ser objecte d'enormes ciberatacs, que en alguns casos van durar setmanes i que van col·lapsar les webs de bancs, organismes governamentals i portals de premsa, cosa que va provocar, per exemple, que els ciutadans no poguessin fer servir caixers automàtics o els serveis de banca online.