Lesbos, quilòmetre zero de la vulneració dels drets dels migrants a Europa

Lesbos (Grècia)Al camp de Mavrovuni, a tan sols quatre quilòmetres de Mitilene, la capital de l'illa grega de Lesbos, l'Abdel i el seu company, que no vol dir el seu nom, de 20 i 21 anys respectivament, arriben amb una bossa grossa a les mans. "És roba neta, ens la netegen un cop per setmana a Happy Family [una ONG de la zona]". Porten una acreditació a la mà, que és el que els permet entrar i sortir del camp; imprescindible també presentar-la en cas que els aturi la policia. Van arribar a Lesbos fa tres mesos procedents d'Eritrea, travessant per Turquia. A la pregunta d'on els agradaria assentar-se, tots dos ho tenen clar: "A Amèrica", diuen sense especificar.

A Mavrovuni, que va substituir el camp de Mória quan aquest es va incendiar el setembre del 2020, hi viuen unes 2.000 persones. Des del 18 de maig, però, i tres dies abans de la primera convocatòria d'eleccions generals al país hel·lè, el govern del conservador Kyriakos Mitsotakis va decidir deixar d'alimentar unes 500 persones, entre les quals hi ha 200 infants. L'executiu grec va deixar de proporcionar menjar i aigua a les persones que resideixen al camp i que han rebut l'estatus de protecció internacional o bé que han estat rebutjats en la seva sol·licitud d'asil. La intenció és evident: es vol utilitzar el menjar i la falta d'habitatge com a palanca perquè la gent marxi.

La llei grega determina que els camps són només per a sol·licitants d'asil, no són per als refugiats que ja tenen l'asil ni per a persones a qui se'ls ha negat la protecció internacional. Al camp de Mavrovuni, però, aquesta llei no s'aplicava i s'acollia a tothom. De totes maneres, el dret internacional estableix que els estats tenen l'obligació de proporcionar aliments a aquestes persones, ja que són les lleis del mateix estat les que fan que no puguin guanyar-se la vida. Amb Mitsotakis consolidant una segona legislatura i la tornada dels neonazis al Parlament grec, la decisió d'aplicar la llei amb mà dura no sembla una coincidència.

Retorns en calent, el pa de cada dia a l'Egeu

On no s'aplica la llei però sí la mà dura és a les aigües de l'Egeu que separen la costa turca de la grega. En aquestes aigües i des de fa més de tres anys, els retorns en calent han esdevingut un procediment habitual per part de la Guàrdia Costanera grega, una autoritat que ja fa temps que es troba en el punt de mira les denúncies de vulneracions de drets humans a les persones migrades. Aquestes devolucions, però, no només es cometen al mar. Segons ens diuen els testimonis, de vegades, quan arriben a les costes, els esperen persones amb gossos i armes que disparen a l'aire per provocar una situació de pànic. "No sabem si són guardacostes, o policia, o agents de Frontex. No sabem qui són, però els testimonis els anomenen «autoritats»", apunta Nihal Osman, coordinadora en terreny de MSF a Lesbos.

D'ençà que MSF va començar a prestar assistència mèdica d'urgència a les persones que arriben a les costes de Lesbos, el juny del 2022, no s'han pogut localitzar unes 940 persones als llocs on se'ls van informar que havien arribat. La resposta sembla evident: aquestes persones segurament han estat retornades a Turquia. "Sovint la gent ens informa que viatjaven en un bot amb 50 persones, però només en trobem 30. On són les altres 20? Què ha passat amb ells?", es pregunta Osman.

Lorraine Lette, directora del Centre Legal Lesbos, una organització que ofereix suport legal a les persones sol·licitants d'asil, corrobora la informació donada per MSF: "Per això la gent quan arriba s'amaga als boscos i intenta contactar amb les ONG".

Un nou camp finançat per la Unió Europea

La vulneració de drets no acaba aquí: abans que acabi el 2023 està previst que s'inauguri un nou Centre tancat d'accés controlat (CCAC): Vastria, seguint el model d'altres illes gregues. El nou centre està situat al cor d'una zona forestal, de difícil accés i susceptible als incendis. No hi ha cap poble o ciutat propera, ni cap infraestructura disponible. El camp de Vastria, que segurament obrirà després de les eleccions regionals i municipals de l'octubre, tindrà capacitat per a unes 3.000 persones. No se sap quin tipus d'organització tindrà, ni s'hi estaran permeses les activitats de les ONG.

La responsabilitat de tot el que passa respecte a les persones que arriben a Lesbos, però també en altres indrets de Grècia, com ara la frontera terrestre greco-turca a l'Evros, és de Grècia, però també de la Unió Europea. Brussel·les ha decidit adoptar, des de fa temps, una estratègia que va en diferents direccions, amb una base evident: la securització de les fronteres com a prioritat. Amb l'esborrany d'un nou Pacte de Migració i Asil sobre la taula, caldrà veure com s'especifiquen les propostes legislatives del text.

Mentre els Vint-i-set es posen d'acord, a Lesbos continuaran arribant persones com l'Abdel i el seu company, amb el somni de sortir de les instal·lacions de Mavrovuni i arribar a Amèrica, de poder comunicar, per fi, als seus éssers estimats que sí, que ho han aconseguit.