Le Pen es postula per ser la cap de l’oposició a França

ParísTot i els resultats històrics de Marine Le Pen a l’elecció presidencial de l’abril, l’extrema dreta ho té més que complicat per aconseguir una majoria parlamentària a les eleccions legislatives del juny. El sistema polític francès –en què cada escó de l’Assemblea Nacional es juga a dues voltes– fa pràcticament impossible que Reagrupament Nacional es converteixi en la primera força. Le Pen ja no creu en miracles i aquest dimecres ha llançat la seva campanya per a les legislatives donant per descomptat que el seu partit no serà la força majoritària però postulant-se com a cap de l’oposició “per liderar el combat contra la política social que Emmanuel Macron vol posar en marxa”.

En realitat, però, la veritable batalla de la líder d’extrema dreta a les legislatives serà molt més modesta: aconseguir grup polític propi. Segons les enquestes, l’embranzida electoral de Le Pen li servirà per augmentar el nombre de diputats a l’Assemblea però seria el quart grup, lluny de les seves aspiracions de convertir-se en cap de l’oposició. En l’actual legislatura l’extrema dreta és residual a la cambra francesa, amb només vuit diputats i sense grup propi. En la presentació dels candidats de Reagrupament Nacional a les eleccions aquest dimecres, la formació d’extrema dreta ha evitat posar una xifra d’escons com a objectiu per a les legislatives. 

En la seva campanya per ser la cap de l’oposició, el principal oponent de Le Pen serà el líder de l’aliança d’esquerres, Jean-Luc Mélenchon. Reagrupament Nacional farà campanya no només contra Macron, sinó també, i especialment, contra la Nova Unió Popular Ecològica i Social (Nupes), “una de les ideologies més perilloses per a França”, segons ha defensat la mà dreta de Marine Le Pen, Jordan Bardella. En una roda de premsa aquest dimecres el responsable del partit d’extrema dreta ha demanat el vot dels “francesos patriotes” i ha acusat l'insubmís Mélenchon de “defensar només els obrers i els immigrants clandestins” i de ser un “totalitarista ideològic”. 

No de Le Pen a Zemmour

La majoria de partits d’esquerres concorreran conjuntament. “Mélenchon transformarà l’Assemblea Nacional en una zona de zadistes amb defensors del burquini a la piscina, amb qui volen desarmar la policia i obrir les presons”, ha assegurat Le Pen en una entrevista a la cadena RTL després de dies de silenci. La líder d’extrema dreta ha estat dies fora de combat, apartada del focus mediàtic, per pair el resultat electoral i descansar abans de la campanya de les legislatives. En el seu retorn, ha deixat clar que no hi haurà aliança electoral amb el partit ultradretà d’Éric Zemmour. 

Mentre els partits comencen la campanya per a les eleccions del juny, el president de la República, Emmanuel Macron, prepara un canvi de govern. L’executiu del primer ministre Jean Castex s’ha reunit per última vegada aquest dimecres i s’espera que dimiteixi en bloc abans que s’acabi la setmana, un gest protocol·lari habitual després d’una elecció presidencial. Macron haurà de nomenar un nou primer ministre o primera ministra –algunes veus apunten que podria ser una dona– i anunciarà també canvis de carteres en els pròxims dies. Si l’aliança electoral de La República en Marxa, integrada també per petits partits de centredreta, no aconseguís repetir la majoria parlamentària actual, el president es veuria obligat a nomenar després de les eleccions legislatives un altre primer ministre sorgit de la nova majoria de l’Assemblea. 

Poder adquisitiu

Encara que no es conegui el nom dels futurs ministres, Macron ja ha anunciat que una de les primeres coses que farà després de les eleccions legislatives és aprovar una llei amb noves mesures per garantir el poder adquisitiu dels ciutadans, en risc per l’augment de la inflació. La llei podria incloure un xec alimentari per a les llars vulnerables, la pròrroga de la reducció dels preus dels carburants i allargar, amb modificacions, el topall dels preus energètics.