Le Pen fracassa per tercer cop però obté el millor resultat de la ultradreta
BarcelonaL'extrema dreta s'ha tornat a quedar fora de l'Elisi. França no ha seguit els passos dels Estats Units de Donald Trump ni del Regne Unit del Brexit. Amb el 41,2% dels vots segons les estimacions de vot, Marine Le Pen ha perdut per tercer cop una segona volta, encara que ha millorat el seu resultat del 2017, quan es va quedar amb el 33,9%. Un percentatge que gairebé duplica el del seu pare, Jean-Marie Le Pen, que el 2002 va obtenir el 17,8% davant de Jacques Chirac en el primer cop que els ultres van arribar a la segona volta. En el seu discurs al saber-se els primers sondejos, ha parlat de "victòria extraordinària" i ha evitat felicitar Macron per la seva reelecció.
Després d'haver seguit l'estratègia de fer-se respectable contraposant-se a un Éric Zemmour que encarnava les tesis més clàssiques antiimmigració i islamòfobes, Le Pen ha portat Reagrupament Nacional al millor resultat de la seva història. Però encara es queda curta per postular-se com a alternativa. Presentant-se com la veu contra l'arrogància de l'establishment, no ha aconseguit atreure el vot dels electors de Jean-Luc Mélenchon, que es va quedar a només 1,1 punts de Le Pen a la primera volta. I l'abstenció del 28,2% –entre els quals hi havia els qui no estaven disposats a votar entre el dolent i la pitjor– no l'ha beneficiada prou. Només un 17% dels qui van optar per Mélenchon a la primera volta han fet costat a Le Pen, el mateix percentatge dels que han optat pel vot en blanc o nul, i un 24% han decidit no votar, segons els estudis demoscòpics. De fet, ni tan sols ha pogut convèncer tots els electors de Zemmour, un 10% dels quals ha optat per Macron en lloc de la ultradretana, saltant-se la consigna de vot que va donar Zemmour.
Als 53 anys, la tercera filla de Jean-Marie Le Pen ha edulcorat el seu discurs i la seva imatge. Ja no crida per la sortida de França de l'euro ni de la UE, ni tampoc per la pena de mort, i ara assegura que l'islam és "compatible amb la República". Ja no es presenta amb uniforme de caça, sinó com a amant dels gats, un missatge que explota entre els seus 2,6 milions de seguidors a Twitter. El seu mèrit és la "desdiabolització" d'un partit que en el tombant de segle era àmpliament percebut com una amenaça a la democràcia i ara s'ha convertit en una formació homologada i pròxima a les preocupacions del que ella anomena la "França oblidada". Una extrema dreta que ja no fa por.
Animal polític
Le Pen és un animal polític que va mamar la ultradreta del seu pare, a qui acompanyava a fer campanya quan tenia només 15 anys, després que protagonitzés un escandalós divorci amb la seva mare. Llicenciada en dret, ironies de la història, havia fet d'advocada de migrants sense papers en un tribunal de París. Amb 26 anys va ser elegida consellera regional de Nord - Pas de Calais i el seu ascens en l'aparell del partit, aleshores Front Nacional, va ser turbulent: defensant posicions "modernitzadores", sobre l'avortament o la religió, es va enfrontar als cacics, que van ser ràpidament apartats pel seu pare. A partir del 2002, després de la derrota davant de Chirac, va començar a sortir de l'ombra del pare i va trobar al nord del país, colpejat per l'atur i la desindustrialització, el terreny adobat per sembrar les seves idees. Entre el 2004 i el 2009 va ser eurodiputada i el 2011 va guanyar les primàries i va agafar el relleu de Jean-Marie Le Pen, que va conservar el lloc de president honorífic. Va ser candidata a l'Elisi per primer cop el 2012, quan va obtenir un 17,9% dels vots en la primera volta. Més tard va protagonitzar un dels grans drames polítics de la història de França: personalment, va defenestrar el seu pare, després que defensés que les cambres de gas de la Segona Guerra Mundial eren un "detall" de la història. La rentada de cara necessitava un canvi de sigles i el partit va passar a anomenar-se Reagrupament Nacional.
Ara queda el dubte de quin serà el futur de Marine Le Pen, tres cops derrotada a les urnes. Fa unes setmanes va insinuar que no tornarà a ser candidata d'aquí cinc anys, però avui ja s'ha deixat la porta oberta. Altres figures joves emergeixen dins la ultradreta, com Jordan Bardella, el fill de migrants italians que va créixer a la banlieue, o la seva pròpia neboda, Marion Maréchal, que va donar suport a Zemmour a la primera volta.