El laborisme nacionalitzarà els trens i millorarà les relacions amb la UE

LondresLa Blancaneu s'ha fet laborista i fins i tot nacionalitzarà les línies de tren, apujarà els impostos a les escoles privades i afavorirà la construcció de nous habitatges, fins a 1,5 milions. La carrossa daurada del jubileu de diamants d'Elisabet II que ha conduït el rei Carles III i la reina Camila des del palau de Buckingham fins al palau de Westminster aquest dimecres a mig matí, per a la cerimònia del discurs del rei o l'obertura de l'any legislatiu, ha arribat no pas convertida en carabassa sinó, tot el contrari, carregada amb 40 noves lleis i projectes sota la llarga capa del monarca.

Starmer presenta més projectes legislatius que Tony Blair en el seu primer any de govern (1997), per mostrar així que els 412 diputats del nou executiu tenen energia i força suficient per capgirar el país com un mitjó, cosa que ja li convenia.

En un dia d'estiu com fins ara no n'hi ha hagut encara a Londres, i amb el desplegament de la pompa i la circumstància habitual de les grans ocasions, Carles III, en funcions de ventríloc del primer ministre, ha posat les bases de les prioritats de la majoria sorgida de les eleccions del 4 de juliol. I, a banda de les iniciatives ja apuntades, el laborisme pretén poc menys que la quadratura del cercle: "Garantir el creixement econòmic" però sempre complint amb una "estabilitat", que serà "la pedra angular de la política econòmica" del govern, en què "cada decisió serà coherent amb les regles fiscals" fixades pel mateix govern, ha dit el rei. És a dir, Starmer no vol estirar més el braç que la màniga.

I, així i tot, l'ambició és molta. Les principals propostes inclouen una revisió radical de les normes de planificació per impulsar l'esmentat creixement del parc immobiliari i la modernització d'infraestructures, la resurrecció del pla de Rishi Sunak d'introduir una prohibició gradual de fumar, la descentralització de poders en els ens locals anglesos, el reforçament de les competències del regulador d'aigua per millorar-ne la qualitat, la modernització del sistema d'asil i immigració i l'establiment d'un nou comandament de seguretat fronterera, la consagració d'una llei pel "dret ple a la igualtat salarial", la derogació de la llei del perdó (amnistia) per als crims comesos durant els Troubles d'Irlanda del Nord, una reforma de molt poc abast de la Cambra dels Lords per eliminar el dret dels pars hereditaris a votar, la creació d'una empresa pública d'energia i la voluntat de "restablir" una relació molt més fluida amb la Unió Europea i "millorar" l'acord comercial posterior al Brexit.

El programa presentat és, en resum, una barreja de les promeses fetes durant la campanya –la nacionalització del ferrocarril a mesura que les franquícies ferroviàries s'esgotin– i una mena de copia i enganxa de les iniciatives que havien tingut un ampli consens en l'anterior legislatura.

Els grans reptes

Però sota l'opulència de la corona imperial que ha lluït Carles III –pesa 1,3 quilos i té 2.868 diamants, 17 safirs, 11 maragdes, 273 perles i 5 robins–, que contribueix amb tot el cerimonial de la jornada –inclosos els que protesten contra la monarquia i demanen una república– a fer del Regne Unit un simple decorat, els problemes heretats d'una gestió nefasta durant els darrers catorze anys s'acumulen. Perquè una cosa són les intencions legislatives, i el focus en què el govern ha posat l'accent avui, i una altra els reptes a què s'enfronta Starmer, en especial si vol, com ha apuntat, ser "coherent amb les regles fiscals".

Els més urgents són cinc. El primer, el capítol de salaris del sector públic i els augments que demanen els treballadors. El govern hauria de trobar uns 8.350 milions d'euros anuals addicionals per evitar que els sous dels treballadors del sector públic de sanitat, educació, els policies i els oficials de presons no quedin encara més enrere que els del sector privat.

El segon repte és el finançament d'ajuntaments i autoritats locals. A principis d'any, els càlculs dels líders municipals preveien que durant el nou període fiscal (abril 2024 - març 2025) un de cada deu consistoris es declari en fallida, la qual cosa obligarà a retallades doloroses en els serveis locals. I o bé es canvia el sistema de finançament, i es reforça, o cinc de cada deu entraran en fallida al llarg de la present legislatura.

El tercer gran problema és l'educació superior. La matrícula universitària a Anglaterra i Gal·les és de 9.250 lliures anuals (11.000 euros), congelada des del 2017. Aplicada la inflació, els ingressos de les universitats s'han reduït gairebé en una cinquena part durant els últims anys, cosa que podria provocar la fallida de moltes institucions entre el setembre i el desembre. El govern ha de decidir si apuja les taxes, una decisió que seria especialment mal rebuda pels estudiants i els pares, sobretot tenint en compte que Keir Starmer va prometre la rebaixa i fins i tot la desaparició de les taxes mentre feia campanya pel lideratge el 2020.

El quart problema és el servei d'aigües, en mans privades. Si Thames Water, que té un deute de quasi 18.000 milions d'euros i només té efectiu suficient per operar fins al mes de maig del 2025, cau per impossibilitat de recaptar fons privats, el més probable és que es nacionalitzi durant el període de temps necessari per evitar deixar 16 milions de clients sense subministrament.

El cinquè capítol urgent són les presons. Els centres penitenciaris d'Anglaterra i Gal·les només tenien, a finals de la setmana passada, 1.451 places disponibles. És a dir, estaven plenes al 98%. Per alleujar la pressió, el govern ha anunciat que a partir del setembre alliberarà anticipadament presoners quan hagin complert només el 40% de la seva condemna, i sempre que tinguin penes inferiors a 4 anys, sense delictes violents ni contra la llibertat sexual. Però això només resoldria el problema a curt termini. La disjuntiva és construir més presons o reduir la població reclusa.

Les lluentors de la jornada, que ha coincidit amb l'aniversari de la reina –fa 77 anys–, no poden amagar que darrere del decorat de moment només hi ha problemes i un govern que demana paciència a l'opinió pública –com en el pròleg del discurs que ha escrit Keir Starmer– i que no es deixi "seduir pel populisme". "Els reptes als quals ens enfrontem requereixen un treball determinat, pacient i solucions serioses, més que la temptació de la resposta fàcil", ha afirmat.