Geòrgia lluita als carrers per desfer-se de les urpes de Putin

Tbilissi (Geòrgia)A Geòrgia l'hivern s'acosta a passos de gegant, i quan el sol es comença a pondre, les temperatures cauen en picat. Malgrat això, res no impedeix que dia sí, dia també, des de fa un mes una part important dels ciutadans d'aquest país caucàsic surti al carrer a protestar contra el govern de Somni Georgià, el partit al poder des del 2012.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

D'ençà que es van conèixer els resultats de les eleccions del 26 d'octubre passat, segons els quals Somni Georgià va aconseguir el 54% dels vots, s'acusa el partit governant de frau i de manipulació. Així ho han determinat les diferents comissions d'observació electoral. Des de llavors, l'avinguda Shota Rustaveli, que pren el nom d'un dels poetes més importants del país, s'ha omplert de ciutadans de totes les edats que demanen una repetició electoral i més transparència. Les protestes, a diferència d'altres ocasions, s'han estès a altres indrets del país, com Kutaisi o Batumi, però també a ciutats molt més petites.

RÚSSIA

mar Negre

mar Caspi

GEÒRGIA

ARMÈNIA

AZERBAIDJAN

TURQUIA

IRAN

200 km

IRAQ

SÍRIA

RÚSSIA

mar Negre

mar Caspi

GEÒRGIA

ARMÈNIA

AZERBAIDJAN

TURQUIA

IRAN

IRAQ

SÍRIA

200 km

RÚSSIA

mar Negre

mar Caspi

GEÒRGIA

ARMÈNIA

AZERBAIDJAN

TURQUIA

IRAN

IRAQ

SÍRIA

200 km

"Tingueu por de la gent a qui heu traït", es llegeix en un cartell escrit en anglès que aguanta una jove davant del Parlament, a l'avinguda Rustaveli, que vertebra la capital, Tbilissi. Lizi Pirosmanashvili té només 19 anys però un discurs ferm: "Hem de continuar sortint al carrer i lluitant, i ho hem de fer de manera massiva. Ens han d'escoltar. Hem d'incomodar de totes les maneres possibles i lluitar pels nostres drets perquè és l'única manera de ser on volem ser: a la Unió Europea". Durant la jornada electoral, Pirosmanashvili va ser observadora a Rustavi, una ciutat a prop de Tbilissi.

Els resultats no han estat acceptats per una part de la població, ni pels partits de l'oposició, ni pels Estats Units, ni per la Unió Europea, que ha deixat clara la seva postura: "El Parlament [Europeu] rebutja qualsevol reconeixement de les eleccions parlamentàries com a resultat, com també hauria de fer la comunitat internacional", es pot llegir en un comunicat de premsa recent de l'Eurocambra. Brussel·les demana una repetició electoral en el termini d'un any sota una supervisió internacional exhaustiva i per una administració electoral independent. El Parlament Europeu –com també els observadors nacionals– considera que durant el procés electoral "va haver-hi intimidació dels votants, manipulació de vots, interferències contra els observadors electorals i els mitjans de comunicació i una presumpta manipulació de les màquines de votació electrònica".

Natia Gvritishvili, que també protesta davant del Parlament, forma part de la plataforma d'observació electoral We Vote i el 26 d'octubre va estar coordinant l'observació de 20 col·legis. "Va haver-hi gent de Somni Georgià que es va mostrar agressiva amb nosaltres. Van intentar fer-nos-en fora. I no només ells: també la gent de CESKO [Administració electoral de Geòrgia], així com persones contractades que no tenien cap dret de ser allà", es queixa. "A molts llocs, [partidaris de Somni Georgià] acompanyaven gent a votar i els donaven la papereta que ells consideraven; és a dir, la seva [...] Van colpejar un dels nostres observadors, a alguns altres els van fer fora. No vam poder fer la nostra feina correctament. Ja sabia que el resultat de les eleccions no seria transparent", relata.

Repressió policial i política

La protagonista aquesta setmana ha estat la violència. La policia ha carregat contra els manifestants i hi ha hagut desenes de detinguts. La intensificació de les protestes i la repressió consegüent és fruit de l'anunci del primer ministre Irakli Kobakhidze de posposar els tràmits per a l'adhesió a la UE fins al 2028 i de renunciar al finançament europeu, en resposta a la postura crítica de la Unió Europea respecte al partit governant i a les acusacions de frau electoral. Les relacions entre Tbilissi i Brussel·les ja s'havien tensionat la primavera passada, després que el Parlament georgià adoptés la Llei sobre transparència i influència estrangera, també coneguda com la llei russa, per la seva similitud amb la que aplica el país veí per perseguir la dissidència. Brussel·les ja va anunciar llavors la seva intenció de paralitzar les ajudes al país com a represàlia, però ara ha sigut el govern georgià el que ha dit que les rebutja.

Somni Georgià, controlat pel totpoderós oligarca i ex primer ministre Bídzina Ivaníxvili, ha virat cap a postures prorusses els últims dos anys, malgrat que una gran majoria de la població és favorable a l'adhesió de Geòrgia a la UE. Ara, els georgians temen que el gir polític sigui definitiu, per això la veuen com una de les últimes oportunitats per dir-hi la seva.

L'oligarca pro-rus que mou tots els fils a Geòrgia

"Ens juguem el futur"

Sota el fred humit de Tbilissi, les dues noies insisteixen a dir que aquesta és l'última oportunitat que té el país d'escapar de les urpes de Rússia. "Sota la influència russa, no tindrem llibertat, per això hem de fer el possible per continuar al carrer. Hem de mantenir-nos ferms perquè ens juguem el nostre futur", afirma Lizy Pirosmanashvili.

Testimonis semblants es repeteixen entre els contraris a Somni Georgià: "Volem que la gent continuï mobilitzant-se tant de manera individual com col·lectiva. Volem que la protesta es descentralitzi. La població està frustrada per moltes coses que han passat, no només els resultats electorals. L'objectiu ara és mobilitzar com més gent millor; totes les accions són benvingudes. A casa no hi fem res". Qui parla és Ilia Ghlonti, de la plataforma Daitove, creada com a mostra de rebuig a la "llei russa", i un dels principals mobilitzadors de la protesta. I afegeix: "Creiem en la Unió Europea, però sense la reacció i la protesta de la ciutadania georgiana, no aconseguirem res".

Comença a ser tard, i uns metres més enllà de l'avinguda Shota Rustaveli, a la confluència dels carrers Ilia Chavchavadze, Melikishvili i Varaziskhevi, desenes de manifestants es preparen per passar la nit al ras. Han muntat dues carpes des d'on es distribueixen mantes, insuficients per a una temperatura que frega els zero graus. Gairebé a les onze de la nit, els manifestants han decidit bloquejar un dels encreuaments principals de la ciutat, davant la Universitat Estatal. Ningú porta roba i equipament adequat, però a mesura que passen les hores, van arribant tendes de campanya i més mantes. Quan el fred comença a intensificar-se, comencen les primeres fogueres i els primers balls: és important no quedar-se quiet.

L'acampada durarà un parell de nits, però en poques hores, quan la ciutat es desperti, serà brutalment desallotjada per la policia, a qui els manifestants anomenen monebo, que en georgià significa esclaus. Però aquest desallotjament no serà l'excusa per deixar de protestar. Els georgians no saben quin serà el futur del país, però tenen clara una cosa: seran als carrers fins que el govern escolti el seu malestar.

Somnis europeus a Tbilisi