L'OTAN reclama un "bon acord" de pau a Ucraïna que no doni ales a Putin ni a Xi

BarcelonaEls líders occidentals comencen a parlar obertament d'unes potencials negociacions d'Ucraïna amb Rússia i, aquest dimarts, s'hi ha sumat sense embuts el mateix secretari general de l'OTAN, Mark Rutte. El dirigent neerlandès ha instat els aliats atlàntics a incrementar encara més la seva ajuda a les tropes ucraïneses perquè Kíiv pugui aconseguir un "bon acord" de pau amb Moscou. "Com més suport militar rebi, més valent serà en una taula de negociació", ha dit Rutte en la roda de premsa inicial d'una trobada de ministres d'Exteriors de l'Aliança a Brussel·les.

D'aquesta manera, el secretari general de l'OTAN ha demanat per primera vegada preparar-se per a unes possibles negociacions amb el règim de Vladímir Putin precisament pocs dies després que Zelenski es mostri disposat a cedir temporalment territori a Rússia a canvi d'entrar a l'Aliança Atlàntica i aturar el conflicte armat. També ha parlat de negociacions de pau el canceller alemany, Olaf Scholz, que fins i tot es va trucar amb Putin, i dilluns el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, es va pronunciar en la mateixa línia que Rutte. "Hem de posar Ucraïna en la posició més forta possible per a les negociacions", va dir el dirigent britànic.

Ara bé, tant Rutte com Zelenski i la resta d'aliats adverteixen a Putin que no estan disposats a acceptar la pau a qualsevol preu. "En el moment que arribem a un acord sobre Ucraïna, ha de ser un bon acord", ha dit el secretari general de l'Aliança Atlàntica. En cap cas l'OTAN pot assumir la sensació que claudica fàcilment davant d'una invasió com la de Rússia i els seus aliats, com són –segons Rutte– la Xina, l'Iran o Corea del Nord. "No podem tenir Xi Jinping, Kim Jong-un i altres celebrant l'acord, això pot donar idees a altres", ha remarcat el líder neerlandès, que troba "crucial" mantenir la imatge d'una OTAN "forta" per a la seguretat d'Europa, els Estats Units i l'Indo-Pacífic.

Tanmateix, Rutte ha evitat entrar en els detalls de l'acord que desitjaria l'OTAN i, de fet, ha criticat les diferents idees que planen sobre com arribar a una entesa amb Putin. "Crec que no cal debatre cada pas sobre un procés de pau, sinó assegurar que Ucraïna tingui una posició de força per a quan les converses comencin", ha dit el dirigent de l'Aliança Atlàntica. En aquest sentit, ha evitat valorar la proposta de Zelenski d'entrar a l'OTAN a canvi de cedir territori a Rússia temporalment i s'ha limitat a repetir que ha de ser el govern ucraïnès qui decideixi quan seure a una taula de negociacions.

Preocupació per la situació d'Ucraïna

Fonts diplomàtiques de l'Aliança admeten que hi ha una certa preocupació a les casernes generals de l'OTAN sobre la debilitació d'Ucraïna en el camp de batalla i la internacionalització del conflicte. Cal recordar que Corea del Nord ha enviat milers de soldats a lluitar contra les tropes ucraïneses, i Rutte ha acusat la Xina i l'Iran de treballar "estretament" amb Putin en la seva invasió contra Ucraïna.

Tampoc hi ajuda el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. El magnat novaiorquès manté en l'aire el suport dels Estats Units a Ucraïna, cosa que debilita la posició de Kíiv davant Moscou. Per aquest motiu, fonts diplomàtiques de l'Aliança asseguren que la proposta de Zelenski d'obrir negociacions amb Putin i cedir-li territori ucraïnès temporalment no és "forassenyada". De fet, el president ucraïnès fa dies que assenyala que el 2025 serà l'any de la pau.

Més despesa militar

En el seu primer mandat, Trump ja va pressionar la resta d'aliats perquè incrementessin la seva despesa militar i, almenys, assolís un 2% del seu producte interior brut (PIB, l'índex que es fa servir per calcular la riquesa d'un país). Tot i que hi ha aliats que, com Espanya, encara no han assolit aquesta taxa, l'OTAN –que està controlada de facto pels EUA– vol ara pujar el percentatge del PIB que els aliats s'han de gastar obligatòriament en defensa.

De fet, segons fonts diplomàtiques, l'Aliança ja està discutint sobre el fet que aquesta taxa sigui d'un mínim del 3% el 2030. Un objectiu, però, que compta amb l'oposició dels socis de l'OTAN que se senten menys amenaçats per l'expansionisme de Putin, com són en general els del sud-oest d'Europa. Espanya, per exemple, assegura que està preparada per assolir un 2% de despesa militar el 2029 però no un 3% el 2030. Tot i això, la pressió de l'Aliança no afluixa. "Hem de fer més, no ens podem quedar al 2%, la Xina i Rússia estan treballant junts", ha insistit Rutte.