L'OTAN i la UE volen preparar Kíiv per a unes negociacions

BarcelonaNova reunió d'alt nivell a Brussel·les del secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, i diversos líders de la Unió Europea amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Aquesta vegada, però, el context és diferent. El retorn de Donald Trump i el debilitament de les tropes ucraïneses han canviat l'escenari de la guerra i han posat sobre la taula qüestions com l'eventual enviament de forces de pau d'aliats europeus en territori ucraïnès o com preparar Kíiv per a unes potencials negociacions amb Moscou.

Ara bé, els socis atlàntics es mostren dividits sobre l'opció d'enviar efectius europeus a la guerra i la gran majoria de líders occidentals ho veuen prematur. De moment, el dirigent que ho ha tornat a plantejar ha sigut el president francès, Emmanuel Macron, que ho veu com un pas necessari per "trobar el camí de la pau". Ja ho va proposar el febrer passat i la resta d'aliats s'hi van oposar en rodó. I aquesta vegada, tot i que no amb la mateixa contundència, la majoria de països europeus s'hi han tornat a mostrar escèptics o, en els millors dels casos, han evitat pronunciar-s'hi.

Macron ho va tornar a posar sobre la taula la setmana passada a Varsòvia acompanyat del primer ministre de Polònia, Donald Tusk. I el mateix dia i davant seu, el dirigent polonès va descartar-ho, almenys de moment. Tot i això, el diari polonès Rzeczpospolita va revelar que Macron i Tusk sí que van abordar l'eventual enviament d'un contingent de pau de 40.000 homes en cas de treva entre ucraïnesos i russos.

Més enllà de Tusk i Macron, també han assistit a la trobada d'aquest dimecres a Brussel·les amb Rutte i Zelenski la primera ministra italiana, Giorgia Meloni; el canceller alemany, Olaf Scholz; el president del Consell Europeu, Antonio Costa, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. A més, s'hi ha sumat el secretari d'Afers Estrangers britànic, David Lammy, en nom del primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer.

En la mateixa la línia del que ha expressat Rutte, la majoria de líders prioritzen "reforçar Ucraïna perquè arribi forta" a unes potencials negociacions amb el règim de Vladímir Putin i rebaixen les opcions que a curt termini els aliats occidentals enviïn tropes a Ucraïna. "Primer cal definir com arribar a la pau. [...] Alguns estan ocupats en el pròxim pas sense que estigui resolt el primer", ha reblat Scholz aquest dimecres fent referència a les paraules de Macron. En canvi, fonts de Defensa que citen mitjans britànics indiquen que Londres està considerant enviar tropes britàniques a Ucraïna per ajudar a entrenar les seves forces.

En aquest sentit, Rutte ha demanat deixar de debatre sobre com hauria de ser un potencial acord amb Rússia, ja que això podria debilitar la posició d'Ucraïna a la taula de negociació. "Si ara comencem a discutir entre nosaltres, ho posem molt fàcil als russos i s'ho miraran des de butaques reclinables i fumant-se un bon puro", ha dit en roda de premsa el dirigent neerlandès.

En la mateixa línia, Zelenski ha demanat "unitat" per les xarxes socials abans de les reunions que tindrà a Brussel·les aquest dimecres i aquest dijous al Consell Europeu. "Europa necessita una posició forta, unida, per garantir una pau duradora", ha escrit el president ucraïnès.

Més despesa militar

El secretari general de l'OTAN també ha aprofitat per tornar a pressionar els socis atlàntics perquè incrementin la despesa militar, tant per continuar ajudant Ucraïna com per fer front a possibles atacs d'altres potències mundials. I, en aquest punt, ha recordat que Rússia i la Xina estan augmentant la seva despesa en defensa a un ritme més accelerat que els socis de l'Aliança Atlàntica.

A hores d'ara, els aliats de l'OTAN estan obligats a gastar-se en defensa més del 2% del seu producte interior brut (PIB), si bé hi ha diversos estats com Espanya que encara no han assolit aquest mínim. Tot i això, Rutte i els Estats Units, que controlen de facto l'Aliança Atlàntica, ja volen que la taxa s'incrementi fins al 2,5% o 3%, segons fonts diplomàtiques de l'entitat militar. En aquest sentit, Rutte ha dit que si l'OTAN "es queda al 2%" no té clar que "en quatre o cinc anys" pugui garantir la seguretat de tots els aliats com fins ara.