L'OTAN prepara una 'ciutat militar' a Romania, que serà la base més gran d'Europa

BucarestLa base militar Mihail Kogalniceanu és la més gran del sud-est d’Europa, i està previst que aviat sigui la més gran del continent. Es convertirà així en un punt estratègic per a l'OTAN i, per tant, per als Estats Units, al Vell Continent. La base està situada a 20 quilòmetres de la ciutat romanesa de Constança, al mar Negre, i a 300 quilòmetres del port ucraïnès d’Odessa, una ciutat que pateix els atacs russos des de l'inici de la guerra, especialment durant l'últim any.

El desplegament de tropes de l’OTAN i les obres d’ampliació d’aquesta base militar de Romania es materialitzen un any després que el primer dron rus dirigit als ponts fluvials ucraïnesos caigués accidentalment en territori romanès i, per tant, en territori de l'Aliança Atlàntica i de la Unió Europea. Durant l'agost i el setembre del 2023 es van repetir els atacs russos contra els ports ucraïnesos del Danubi d’Izmaïl i Reni, situats a pocs metres de la frontera romanesa, i també van caure fragments de drons dins de territori romanès en més de tres ocasions. A la petita localitat de Plauru, el govern romanès va arribar a construir dos búnquers per protegir la població.

Aquests dos ports fluvials ucraïnesos van passar a ser un objectiu militar recurrent de l’exèrcit rus l’estiu passat perquè es van convertir en la via principal de trànsit del gra ucraïnès. Abans de recórrer als ports fluvials del Danubi, Ucraïna exportava el gra i altres productes agrícoles a través de l’anomenat corredor del mar Negre –gràcies a l'acord entre Ucraïna, Turquia i Rússia que permetia a Kíiv transportar i vendre el gra i altres productes agrícoles amb seguretat–, fins que Moscou va trencar l'acord.

Des d’aleshores, Romania s’ha convertit en el principal país de trànsit del gra ucraïnès. I veient el perill a prop, les autoritats romaneses han decidit també ajudar la defensa d'Ucraïna i cedir un dels seus sistemes Patriot a Kíiv, per "eliminar el risc de crear possibles vulnerabilitats per a Romania", segons va declarar l'oficina del president Klaus Iohannis.

Obres fins al 2040

Per la seva situació geogràfica, Romania és un punt clau per a l'OTAN a Europa. La base de Constança va acollir a mitjans de juny dos exercicis multinacionals de llarg abast, un d'aeri i un de terrestre. En el marc d’aquest segon es van desplegar 1.300 soldats provinents de deu països de l’OTAN, i es van utilitzar sistemes antimíssils Patriot i Hawk, i avions F-16, IAR-93 i IAR-96. L’objectiu d’aquests entrenaments multinacionals conjunts és protegir l’espai aeri romanès, dissuadir Moscou d’un possible atac militar i preparar-se per a una acció conjunta ràpida en cas d’emergència.

Quan acabin les obres d'ampliació, que van començar aquest mes de juny, la base Mihail Kogalniceanu tindrà una superfície de 2.800 hectàrees i la capacitat per acollir fins a 10.000 militars i les seves famílies. Està previst que estigui enllestida el 2040 i que inclogui escola, llar d’infants, farmàcia, botigues i blocs de pisos: una petita ciutat militar per respondre a les necessitats dels residents.

Les obres també inclouen la construcció d’una nova pista d’enlairament i aterratge, una torre, un hangar, un dipòsit de combustible, simuladors i un espai de manteniment. En total tindran un cost de 2.500 milions de dòlars. L’ampliació estava prevista des d’abans de la invasió d’Ucraïna, però es va accelerar arran de la invasió de Geòrgia del 2008 i de l’annexió russa de Crimea del 2014, l’any en què també van començar aquests exercicis d’entrenament conjunts a Romania, que forma part de l’OTAN des del 2004.

Fins al 2017 Bucarest només destinava un 1% del PIB en defensa, i alguns especialistes apunten que per aquest motiu l’exèrcit romanès arrossega moltes mancances, des dels salaris baixos fins a unes instal·lacions molt pobres. Romania és el segon país més pobre de la Unió Europea, però destina actualment el 2,5% del PIB en defensa i aspira a adquirir avions militars d’última generació F-35 de cara al 2030. El pressupost s’ha duplicat arran de la invasió russa d’Ucraïna, en la línia del que ha passat en altres països de l’est d’Europa. L’objectiu és demostrar a Moscou que el flanc est de l’OTAN està preparat per defensar-se i reaccionar de pressa en cas d’un atac rus.