L'OTAN llança una operació contra els vaixells fantasma de Putin
Una dotzena d'aliats i l'Aliança Atlàntica llancen una operació contra els atacs a infraestructures crítiques del mar Bàltic
Brussel·lesL'Europa Occidental no està en guerra però tampoc en pau. Aquesta és la idea que repeteixen sobretot els dirigents dels estats del voltant del mar Bàltic, que es veuen més afectats pel conflicte híbrid del règim de Vladímir Putin. Per això, els líders dels països bàltics, els escandinaus, Polònia, Alemanya, la Comissió Europea i l'OTAN han acordat aquest dimarts a Hèlsinki llançar la nova operació Baltic Sentry. S'hi destinaran fragates, drons i avions de patrulla marítima, i té per objectiu acabar amb la navegació de vaixells fantasma russos i els atacs contra infraestructures crítiques.
Aquest anunci arriba després dels recents atacs a cables de telecomunicacions al mar Bàltic i de les sospites de l'Aliança Atlàntica que els hagin perpetrat vaixells que transporten petroli rus i circulen d'amagat per esquivar les sancions de la Unió Europea. De fet, la setmana passada les autoritats finlandeses van detectar "deficiències greus" en el vaixell Eagle S, que les autoritats finlandeses van retenir perquè el consideren sospitós d'haver fet malbé diferents cables submarins i, a la vegada, d'eludir les restriccions de la UE contra les exportacions de combustibles fòssils d'origen rus.
Abans d'aquest atac també es va viure un episodi similar el novembre passat que presumptament va protagonitzar un vaixell xinès, el Yi Pen 3. I, el 2023, una altra embarcació provinent de la Xina, el NewNew Polar Bear, possiblement va danyar amb l'àncora cables que connecten Estònia amb Finlàndia i Suècia, així com un gasoducte. En aquest context, a finals de l'any passat una dotzena de països es van unir per prendre més mesures contra aquests vaixells fantasma com les que han anunciat aquest dilluns.
Més enllà dels nous recursos armamentístics, el president de Finlàndia, Alexander Stubb, el primer ministre d'Estònia, Kristen Michal, i el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, també han anunciat en la roda de premsa conjunta que estan treballant amb un equip d'experts per reforçar la legislació contra aquest tipus d'embarcacions russes. "És essencial una aplicació de la llei sòlida. Els capitans dels vaixells han de comprendre que les possibles amenaces a les infraestructures tenen conseqüències, fins i tot el possible abordatge, la confiscació i la detenció", ha advertit el dirigent de l'Aliança Atlàntica.
Rutte també ha remarcat la importància d'aquesta mena d'infraestructures crítiques i ha assegurat que són "crucials" per al subministrament energètic, tant de gas com elèctric, i per a la connexió a internet. "El 95% del tràfic en línia depèn dels cables submarins i, per exemple, en depenen transaccions financeres d'un valor total d'uns 10 bilions de dòlars", ha afegit el neerlandès.
D'altra banda, el líder estonià ha assegurat que aquesta iniciativa contribuirà a la prevenció i persecució d'aquests delictes, i ha assegurat que durant els últims mesos ja han "millorat" en la lluita contra els vaixells fantasmes russos. "Des del juny, hem registrat més de 300 petroliers, 260 s'han identificat i 62 no. N'hem abordat set", ha dit Michal per demostrar que han ampliat els controls al Bàltic.