L'OTAN considera "legítima" la preocupació turca per l'ingrés de Suècia i Finlàndia

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha tancat aquest dilluns un viatge de dos dies a Finlàndia i Suècia, candidats a entrar a l'aliança militar, i ha deixat clar que el procés d'adhesió pot ser més llarg del que s'especulava inicialment. Els dos països nòrdics van entregar la seva sol·licitud el 18 de maig, i s'esperava que la cimera de l'OTAN del 29 i 30 de juny a Madrid servís per donar llum verda a l'ingrés. Fins que Turquia va posar el fre de mà amb la seva oposició a l'entrada dels dos països, especialment de Suècia, pel seu suport al moviment kurd i per l'embargament d'armes a Ankara des del 2019, "preocupacions legítimes", segons ha considerat Stoltenberg.

"La cimera de Madrid no va ser mai una data límit", ha assegurat el líder de l'Aliança Atlàntica des de Harpsund, a la residència d'estiu del cap de govern de Suècia, on s'ha reunit amb l'executiu suec en ple. "Estem treballant per trobar una solució tan ràpid com sigui possible, però no hi ha manera de saber exactament quan podrem solucionar-ho", ha afegit Stoltenberg en una roda de premsa conjunta amb la primera ministra, Magdalena Andersson, que ha assegurat que el govern suec es pren "molt seriosament" les preocupacions de Turquia.

Andersson, que ha subratllat la "importància històrica" de la decisió, ha afirmat que està en marxa un diàleg trilateral amb Ankara i Hèlsinki. Per justificar la seva oposició, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va acusar Suècia de ser "la llar de moltes organitzacions terroristes", però la primera ministra ha assegurat que el país ha endurit la legislació els últims anys, i ha apuntat que l'1 de juliol entrarà en vigor una llei "encara més dura" en la lluita contra el terrorisme.

Suècia (igual que l'OTAN i la UE) considera el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) una organització terrorista, però no el Partit de la Unió Democràtica (PYD) –branca del PKK a Síria–. A més, recentment, el govern d'Andersson s'ha compromès a no incloure cap altra organització kurda en la llista sueca de grups terroristes. Aquest seria, doncs, el principal obstacle per donar resposta a les exigències de Turquia, a més de la petició d'extradició d'activistes kurds residents a Suècia, a la qual la primera ministra no s'ha referit.

Sobre l'embargament de l'exportació d'armes a Turquia, Andersson ha admès que l'entrada a l'OTAN probablement faria canviar aquesta postura. "Són dos passos importants [...]. Els senyals que Suècia ha donat els últims dies estan ajudant i mostren que està preparada per respondre de manera concreta a les preocupacions sobre terrorisme i que està preparada per cooperar amb tots els aliats", ha celebrat Stoltenberg. "Estic content que el govern de Suècia hagi reafirmat que està a punt per abordar les preocupacions de Turquia com a part de l'assumpció de les obligacions de la futura pertinença a l'OTAN", ha afegit.

Amb tot, el secretari general de l'OTAN ha assegurat que Suècia i Finlàndia estan en "una posició millor" que abans que sol·licitessin entrar a l'aliança militar. Ha fet referència a les garanties de seguretat a què s'han compromès diversos aliats, com el Regne Unit i els Estats Units, durant el període de transició entre la petició i la llum verda definitiva. "Si Suècia fos atacada, és impensable que els aliats no reaccionessin", ha resumit. A més, ha subratllat que l'Aliança ha incrementat la presència a la regió, per exemple, amb més exercicis al Bàltic.

No sense Suècia

Des de Finlàndia, aquest diumenge el màxim dirigent de l'OTAN va considerar que les preocupacions de Turquia són "legítimes". "Hem de recordar que cap altre aliat ha patit més atacs terroristes que Turquia", va dir en una roda de premsa conjunta amb el president finlandès, Sauli Niinistö. Stoltenberg va remarcar que Turquia és un aliat clau per la seva posició estratègica al mar Negre, entre Europa i el Pròxim Orient. Niinistö, però, es va mostrar "sorprès" pel rebuig d'Ankara. Va explicar que, fins fa poc, sempre havia percebut una "actitud favorable" a l'ingrés de Finlàndia a l'Aliança Atlàntica, però també va assegurar que està determinat a buscar solucions.

Malgrat que Erdogan ha manifestat la seva oposició tant a l'entrada de Suècia com de Finlàndia a l'aliança, les diferències són molt més acusades amb el primer. Tanmateix, el president finlandès ha deixat clar que el seu país no tirarà endavant amb el procés si Suècia no ho fa. "Anem colze a colze", va manifestar Niinistö aquest diumenge. Finlàndia ha liderat aquest procés i ha influït en bona part en el canvi de posició històric de Suècia, que ha trencat amb dos segles de política de no aliança militar.

Armes de destrucció massiva

Tant Finlàndia com Suècia han justificat el gir de 180 graus en la seva política respecte a la neutralitat militar per la invasió russa d'Ucraïna, que consideren que canvia del tot el panorama de seguretat global. Aquest dilluns el president finlandès ha apujat encara més el to contra Rússia, a qui ha acusat d'utilitzar armes de destrucció massiva contra la població ucraïnesa. "Rússia ha començat a utilitzar armes molt poderoses, bombes termobàriques, que, de fet, són armes de destrucció massiva", ha dit durant les converses de Kultaranta, unes trobades anuals a la residència d'estiu del president de Finlàndia.

Alhora, però, Niinistö ha admès que els països occidentals que donen suport a Kíiv (entre ells, Finlàndia) també han començat a subministrar armament cada cop més pesant per frenar l'avanç de les tropes russes. "La irracionalitat de la situació queda reflectida en el fet que tant la pau com un alto el foc són considerats un risc, una oportunitat per rearmar-se", ha admès.