L'OTAN busca crear un fons estable per blindar l'ajuda a Ucraïna

BarcelonaEl secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha arribat a la trobada dels ministres d'Exteriors dels aliats a Brussel·les amb una missió: garantir l'ajuda militar a Ucraïna a llarg termini i desvincular-la, almenys en part, de les decisions individuals dels estats membres. La reunió, que coincideix amb el 75è aniversari de la creació de l'Aliança Atlàntica, hauria de servir per establir les bases perquè a la cimera del juliol a Washington es pugui aprovar un fons estable per a Kíiv, que es planteja que sigui de 100.000 milions d'euros per als pròxims cinc anys.

Tot i que Stoltenberg no ha volgut confirmar-ne els detalls, sí que ha dit que els aliats han acordat avançar en un "marc institucionalitzat" per a l'ajuda a Ucraïna. "Avui els aliats hem acordat avançar amb la planificació d'un paper més important de l'OTAN en la coordinació de l'assistència en seguretat i formació [a Ucraïna]", ha dit en una roda de premsa. "No hem pres cap decisió definitiva sobre quin format establirem, però hem acordat començar a planificar-ho", ha afegit, i ha dit que la proposta s'ha tractat amb representants ucraïnesos.

La intenció de l'Aliança Atlàntica és que el suport a Kíiv depengui menys dels paquets voluntaris a curt termini dels diferents estats, sobretot pensant en els Estats Units, on el Congrés té bloquejada una ajuda de 60.000 milions de dòlars des de fa mesos. També serviria per blindar l'assistència a Ucraïna de cara a escenaris menys propicis, especialment si Donald Trump guanya les eleccions del novembre i decideix reduir les aportacions a l'OTAN o a Kíiv, com ha anunciat.

"Cada dia de retard en la decisió als Estats Units de donar més suport a Ucraïna té conseqüències al camp de batalla –ha dit Stoltenberg–. Aquesta és una de les raons per les quals Ucraïna ha hagut de racionar la munició". "Per tant, tenim la responsabilitat, com a aliats de l'OTAN, de prendre les decisions i garantir que els ucraïnesos rebin municions", ha reblat.

"Hem de canviar les dinàmiques del nostre suport –ha resumit el polític noruec–, de manera que confiem menys en les aportacions voluntàries i més en els compromisos de l'OTAN. Menys en ofertes a curt termini i més en promeses plurianuals".

Els Estats Units van aportar el 65% de la despesa militar total de l'Aliança Atlàntica l'any passat. A més, Washington també centralitza la coordinació de l'ajuda militar internacional per a Kíiv a través del Grup de Contacte per a Ucraïna, també conegut com a Grup Ramstein, format per representants dels ministeris de Defensa de 50 països, que es reuneixen periòdicament des de l'abril del 2022 per coordinar les aportacions dels aliats de Volodímir Zelenski.

Assistència militar no letal

Les relacions entre l'OTAN i Ucraïna es remunten a principis dels anys 90, després de la caiguda de la Unió Soviètica, i des de llavors s'han convertit "en una de les associacions més importants" de l'Aliança, segons destaca a la seva pàgina web. La cooperació es va intensificar arran de l'annexió de Crimea per part de Rússia el 2014 i, de fet, aquest acostament de l'antiga república soviètica a l'Aliança Atlàntica va ser utilitzat per Vladímir Putin com a pretext per llançar la invasió a gran escala el febrer del 2022. Des de llavors, els aliats han proporcionat un suport "sense precedents" a Kíiv, segons destaca la mateixa OTAN. Des de la cimera de Madrid del 2022, els aliats han compromès més de 640 milions d'euros per a Ucraïna.

Fins ara, l'OTAN ha proporcionat assistència militar no letal –com ara formació i material d'entrenament, combustible, equips per eliminar mines i subministraments mèdics–, davant la por que un paper més directe en la guerra pogués desencadenar una escalada de les tensions amb Rússia. Això sí, en paral·lel a aquest tipus d'assistència per part de l'Aliança, els estats membres han augmentat significativament el seu suport a escala bilateral i han subministrat armes i munició, així com ajuda financera i humanitària.

Amb tot, amb aquest pla per intensificar el paper de l'Aliança en l'assistència a Kíiv "no s'està parlant d'una presència de combat de l'OTAN a Ucraïna", segons ha volgut deixar clar Stoltenberg, sobretot després de les veus d'alerta d'Hongria. El ministre d'Exteriors hongarès, Péter Szijjártó, ha subratllat que el país "no donarà suport a cap proposta de l'OTAN que pugui arrossegar l'aliança més a prop d'una guerra o passar d'una coalició defensiva a una d'ofensiva".

Stoltenberg ha explicat que ha parlat amb el primer ministre, Viktor Orbán, i ha confiat que seran capaços "d'atendre les preocupacions que Hongria ha expressat i trobar una manera amb què puguem arribar a un consens". Aquest últim punt serà essencial, ja que qualsevol decisió de l'organització requereix unanimitat, i Budapest ja ha demostrat, amb el bloqueig durant mesos de l'entrada de Suècia a l'OTAN, que si vol pot tenir la paella pel mànec.