UE

L'OTAN amenaça els aliats que gasten menys en defensa: "Rebreu una trucada de Washington d'un home molt simpàtic"

Rutte insta els socis de l'Aliança Atlàntica a incrementar la despesa militar "considerablement més" que el 3% del seu PIB

El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, a la roda de premsa d'aquest dijous.
20/02/2025
3 min
42
Regala aquest article

Brussel·lesL'OTAN incrementa encara més la pressió sobre els aliats que gasten menys en defensa. El secretari general de l'Aliança Atlàntica, el neerlandès Mark Rutte, ha anat un pas més enllà aquest dijous i ha amenaçat tots els estats que, com Espanya, no arribin aquest estiu a destinar a seguretat més del 2% del seu producte interior brut (PIB): "Rebreu una trucada de Washington d'un home molt simpàtic". Evidentment, Rutte fa referència al president dels Estats Units, Donald Trump, que abans de tornar a la Casa Blanca havia amenaçat els aliats europeus que no incrementin la despesa militar amb deixar-los a l'estacada en cas que rebin un atac, per exemple, del règim de Vladímir Putin.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Les pressions de Rutte, però, no s'acaben aquí. El secretari general de l'OTAN, que s'ha alineat completament amb l'administració Trump, no en té prou que els aliats destinin més del 2% del seu PIB en defensa, tal com recullen ara els tractats de l'entitat, ni tampoc que assoleixin el 3%, tal com havia demanat fins ara ell mateix. En la mateixa línia que el Pentàgon, Rutte ha instat els aliats a gastar-se "considerablement més del 3%" en seguretat. A hores d'ara, Trump encara manté que tots els socis han d'arribar almenys al 5%, una taxa que no compliria cap soci de l'Aliança Atlàntica, ni tan sols els Estats Units.

A més, pretén que els aliats assoleixin aquestes fites a cuitacorrents i de manera completament obligatòria. En la cimera de l'OTAN del 2014, quan es va decidir que com a mínim tots els socis haurien de superar el 2%, no es van posar terminis. Tanmateix, Rutte ha avisat en la roda de premsa que ha fet des de Bratislava (Eslovàquia) que en la trobada de líders de l'Aliança Atlàntica el juny que ve a la Haia serà "diferent". "Hem de decidir una senda per aconseguir els nous objectius amb terminis ambiciosos", ha apuntat l'ex primer ministre dels Països Baixos.

Aquesta condició és, precisament, la que volen evitar els estats que gasten menys en defensa i són més reticents a incrementar aquest capítol de despesa. Fonts diplomàtiques de l'OTAN apunten que hi ha aliats que, tot i que donen per fet que l'objectiu de despesa augmentarà, intentaran negociar perquè el "vocabulari de compromís" sigui el més obert possible. És a dir, que tinguin més marge de temps per arribar a aquestes fites.

Cal recordar que a hores d'ara encara hi ha una desena d'estats de l'OTAN que no arriben ni al mínim del 2% que es va acordar el 2014. Espanya, per exemple, encara està en l'1,28% i no preveu arribar al 2% fins al 2029. A més, a diferència d'altres aliats, Pedro Sánchez es nega rotundament a accelerar l'increment de despesa militar.

Rutte, un home més de Trump

El secretari general de l'OTAN mai ha tingut gaire bona fama entre els líders europeus. Quan era primer ministre dels Països Baixos es va guanyar els sobrenoms de Mr. No i Xiuxiuejedor de Trump, perquè sempre posava traves a qualsevol mesura que reforcés la unió del bloc comunitari i es mostrava molt proper a l'aleshores president dels EUA. I, ara, al capdavant de l'Aliança Atlàntica tampoc no està ajudant als caps d'estat i de govern d'Europa davant del retorn del magnat novaiorquès a la Casa Blanca, sinó més aviat el contrari.

Rutte treu ferro constantment a les amenaces de Trump, ja siguin sobre la despesa militar dels aliats europeus, Groenlàndia o en general la guerra d'Ucraïna, i es limita gairebé a fer de portaveu del Pentàgon. Així doncs, cada vegada incrementa més la pressió als aliats europeus perquè gastin més en defensa i, per exemple, en la Conferència de Múnic del cap de setmana passat va dir que si Europa vol una cadira en les negociacions del conflicte ucraïnès se l'havia de guanyar.

En aquest sentit, el secretari general de l'OTAN va instar els aliats europeus a "augmentar la despesa" militar i "garantir l'entrenament militar i el subministrament d'armes" a les tropes ucraïneses, si bé va obviar que la Unió Europea és l'aliat que més ha ajudat a Ucraïna durant aquests gairebé tres anys de guerra i supera les contribucions dels Estats Units. "Als meus amics europeus els diria que no entrin al debat queixant-se de si són a la taula o no, sinó amb propostes i idees concretes sobre quina forma podrien tenir, per exemple, les garanties de seguretat [per garantir el compliment d'un potencial alto el foc o un acord de pau]", va afegir el dirigent neerlandès.

stats