L'ONU torna a exposar l'aïllament de Rússia i exigeix que surti "immediatament" d'Ucraïna
141 països voten a favor d'una nova resolució de condemna de la guerra mentre la Xina i l'Índia mantenen l'abstenció
BarcelonaL'aïllament internacional de Rússia ha tornat a quedar exposat aquest dijous amb l'aprovació, amb una majoria aclaparadora, d'una nova resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides per condemnar l'agressió russa a Ucraïna. El text, que exigeix la retirada "immediata" de les tropes russes del país veí i "aturar les hostilitats", ha rebut el suport de 141 països, mentre que set hi han votat en contra i 32 s'han abstingut, incloent-hi la Xina, l'Índia i una majoria de països africans. Bielorússia, Síria, Corea del Nord, Eritrea, Mali i Nicaragua s'han sumat a Rússia i han votat en contra de la resolució.
Una setantena de governs han patrocinat la resolució, que remarca "la necessitat d'assolir, tan aviat com sigui possible, una pau duradora i completa a Ucraïna d'acord amb els principis de la Carta de les Nacions Unides". Les resolucions de l'ONU no són vinculants jurídicament, però tenen pes polític, i la d'aquest dijous s'ha votat poques hores abans del primer aniversari de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna.
En el transcurs d'aquest any de guerra, l'Assemblea de l'ONU ja ha aprovat dues resolucions similars amb els vots de la majoria d'estats, però abstencions significatives de més d'una trentena de països, entre els quals la Xina, que ho ha tornat a fer, un dia després de la trobada entre el president rus, Vladímir Putin, amb el màxim responsable de la diplomàcia xinesa, Wang Yi. Durant el seu discurs davant l'Assemblea de l'ONU, el delegat xinès, Dai Bing, ha repetit els mateixos missatges que defensa des de fa un any, amb la mateixa ambigüitat: "Cal respectar la integritat territorial dels països" i "s'han d'evitar atacar civils i infraestructures civils", però també cal respectar "les preocupacions legítimes de seguretat de tots els països".
"Fronteres reconegudes internacionalment"
"Aquesta invasió és una ofensa a la consciència col·lectiva. És una violació de la Carta de les Nacions Unides i del dret internacional. Està tenint unes conseqüències humanitàries i de drets humans dramàtiques i el seu impacte s'està sentint molt més enllà d'Ucraïna", ha afirmat aquest dijous a la matinada el secretari general de l'ONU, António Guterres, en l'inici d'una sessió especial de l'Assemblea General de l'ONU amb motiu del primer aniversari de la guerra. "Com vaig dir des del primer dia, l'atac rus desafia els principis i valors que són pedra angular del nostre sistema multilateral".
"La posició de l'ONU és inequívoca: estem compromesos amb la sobirania, la independència, la unitat i la integritat territorial d'Ucraïna dins de les seves fronteres reconegudes internacionalment", ha manifestat el líder de l'ONU. Això és el que deixa clara la resolució aprovada, que també subratlla la necessitat que "es rendeixin comptes pels crims més greus" i que es persegueixin "a escala nacional i internacional".
Hongria es desmarca
El debat també ha servit per constatar, un cop més, que Hongria va per lliure. En el seu discurs, el ministre d'Exteriors, Péter Szijjártó, s'ha desmarcat de la línia comuna dels països de la Unió Europea i ha criticat les dues potes principals de la resposta de Brussel·les contra Rússia: "Ni l'entrega d'armes ni les sancions salven vides; al contrari, contribueixen a l'escalada i la prolongació del conflicte i porten més patiment". A més, no ha fet cap crítica contra Moscou, i ha instat la comunitat internacional a contribuir a "posar en marxa converses de pau" per instaurar "un alto el foc immediat".
Després de la intervenció del diplomàtic hongarès, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha fet una contundent intervenció contra l'agressió russa i ha insistit que la UE "continuarà brindant a Ucraïna tot el suport que necessiti per defensar la seva població" fins que no hi hagi "una pau justa, integral i duradora" al país. "Hem d'assegurar-nos que l'agressió fracassi i que prevalgui el dret internacional", ha dit al Consell de Seguretat de les Nacions Unides en una reunió periòdica sobre la cooperació entre l'ONU i la UE.
L'ambaixador rus a l'ONU, Vasili Nebenzia, ha contraatacat amb una crítica dirigida directament a Borrell: "Quan els historiadors descriguin els anys 2022 i 2023, en el capítol dedicat a la UE, les paraules que probablement faran servir més seran degradació, impotència, miopia i russofòbia, en gran part gràcies no només als líders europeus, sinó als buròcrates europeus, incloent-hi el nostre orador d'avui, el senyor Borrell". El delegat rus també ha assegurat que la Unió Europea està perdent autonomia política i "s'està convertint en un apèndix" de l'OTAN.
Aquest dijous el govern de Corea del Nord també ha marcat el primer any de guerra amb un comunicat contundent en contra d'Ucraïna i dels seus aliats, a qui acusa de provocar la guerra, en un missatge alineat amb el discurs del Kremlin. Un portaveu del govern nord-coreà, Kim Yoo-chul, deia a l'agència de notícies estatal que la guerra havia estat un "producte inevitable de la coerció i hegemonia" dels Estats Units i els seus aliats, i advertia que la participació de l'OTAN i dels Estats Units en el conflicte és un "camí d'autodestrucció".
El dia abans que es compleixi un any de la invasió, la intel·ligència britànica continua alertant de la possibilitat que Rússia aprofiti l'aniversari per llançar una nova ofensiva a la regió del Donbass.