Què en sabem, de l'onada de violència contra la immigració al Regne Unit?

LondresQuan el mes passat el laborista Keir Starmer va ser elegit primer ministre, va planejar abordar alguns dels problemes a llarg termini que patia la Gran Bretanya. Les seves primeres prioritats van incloure la reactivació d'una economia estancada i la reparació d'un servei nacional de salut en crisi.

Ara s'enfronta a un problema més immediat i inesperat, que està demostrant ser el primer gran desafiament del seu govern. Anglaterra i Irlanda del Nord han estat sacsejades per una setmana de disturbis contra els immigrants que s'han apoderat de ciutats i pobles i s'han intensificat durant el cap de setmana. Els disturbis van començar arran d'un atac amb ganivet a una classe infantil de dansa a la ciutat de Southport, prop de Liverpool, que va deixar tres nenes mortes. La violència posterior va ser motivada per la desinformació sobre la identitat de l'agressor.

L'atacant era un sol·licitant d'asil, tal com alguns usuaris van afirmar, però això va importar poc a mesura que la desinformació va començar a córrer, des de canals de missatgeria privats fins a xarxes socials com X. Va néixer i es va criar a la Gran Bretanya i, segons la BBC, els seus pares són de Ruanda.

De cop, Starmer i el seu govern es van trobar lluitant una doble batalla, a les xarxes i als carrers, on els amotinats es van concentrar en més de 15 pobles i ciutats. Van ferir desenes d'agents de policia, van saquejar negocis, van atacar mesquites i van encendre fogueres davant d'un hotel que allotjava sol·licitants d'asil. Fins ara, el recent elegit primer ministre, un antic fiscal en cap, ha adoptat un enfocament de mà dura, i ha promès perseguir els autors i presentar càrrecs ràpidament, així com posar més policia als carrers i proporcionar personal de seguretat addicional a les comunitats musulmanes.

De moment, ha evitat majoritàriament els atacs dels seus rivals polítics, que s'han unit en la seva oposició a la violència desenfrenada. Així i tot, Starmer s'enfronta a uns aldarulls que han sacsejat molt les comunitats, en part, diuen els analistes, perquè va heretar un sistema de justícia penal completament desbordat. El govern ha dit que acceleraria les audiències per als acusats en relació amb els disturbis, però el sistema penitenciari ja estava a ple rendiment abans que comencés la violència. La situació era tan dolenta que el nou govern ja havia introduït mesures d'alliberament anticipat d'emergència per als delinqüents no violents.

La caiguda de la confiança de la ciutadania en la policia a escala nacional, juntament amb les retallades en la policia local, també ha dificultat que els agents s'ocupin del desordre. I els tribunals ja estaven desbordats per la seva càrrega de casos amb un greu endarreriment a tots els nivells del sistema de justícia, fins i tot abans de la nova sèrie de detencions des que va començar la violència.

"Milhomes d'extrema dreta"

El govern ha promès una repressió dura i ràpida contra el que el primer ministre va anomenar "milhomes d'extrema dreta". Fins ara s'han detingut prop de 400 persones, però tant Starmer com la policia diuen que buscaran altres persones que saben que van estar implicades en els disturbis i van fomentar l'odi a les xarxes, i que els arrestaran. Després d'una reunió d'emergència dilluns amb ministres del govern, funcionaris i representants de la policia i els serveis d'intel·ligència, Starmer va anunciar un pla per a un "exèrcit permanent" d'oficials de policia especialitzats per fer front als aldarulls. "Això no és protesta, és pura violència, i no tolerarem atacs a mesquites o a les nostres comunitats musulmanes", va dir Starmer, que va assegurar que "s'aplicarà tota la força de la llei a les persones que hagin estat identificades com a participants en aquestes activitats".

La classe política –fins i tot els que creuen que la immigració il·legal és un problema important– s'ha mantingut unida en la seva condemna de la violència, i els membres de l'anterior govern conservador van manifestar un suport incondicional a una resposta ferma als disturbis. Rishi Sunak, l'antic primer ministre i actual líder dels conservadors, que va impulsar un pla molt criticat per enviar sol·licitants d'asil a Ruanda, va assegurar "El comportament violent i criminal no té cabuda a la nostra societat". Només alguns detractors com Nigel Farage –líder del Partit Reformista, populista i de dreta– han aixecat la veu. La setmana passada, Farage va publicar un vídeo en què qüestionava la informació oficial sobre l'atacant i aquest dilluns va condemnar la violència, però després va criticar el que va qualificar d'"intents vacil·lants" de Starmer per abordar-la.

A llarg termini, els analistes diuen que el govern no només podrà aplicar la mà dura sinó que haurà de promoure la cohesió en una societat que se sent cada cop més dividida. "El focus del govern avui, aquesta setmana, serà la visibilitat de la policia i demostrar que tenen el control dels carrers", explica Sunder Katwala, director de British Future, una organització que investiga les actituds públiques sobre la immigració i la identitat. "[El govern haurà] d'utilitzar els sistemes judicials per comunicar clarament que la gent serà processada", explica Katwala, que recorda que llavors hauria d'utilitzar els disturbis com una oportunitat per començar a sanar les divisions.