L'ombra de Merkel segueix marcant la política alemanya

BerlínL’ombra de l’excancellera Angela Merkel pocs dies abans de les eleccions a Alemanya és allargada. Tot i que la conservadora va abandonar la cancelleria fa més de tres anys, la seva política migratòria ha centrat totes les crítiques en aquesta campanya electoral i ha donat ales a l’extrema dreta, que va segona als sondejos d’intenció de vot. La qüestió migratòria s’ha convertit, juntament amb l’economia, en un dels temes centrals de la campanya electoral.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

Als alemanys els preocupa molt la integració dels immigrants nouvinguts a la societat alemanya, especialment la dels musulmans. La política de les deportacions i el tancament de fronteres s’han col·locat al centre del debat polític, després de diversos atacs mortals aquests últims mesos a Alemanya perpetrats per migrants. Atacs que han agitat la campanya.

L’agost del 2024, l’atac d’un sirià amb arma blanca en un festival va deixar tres morts i vuit ferits a Solingen. Al desembre, un saudita va atropellar amb el seu cotxe una multitud al mercat nadalenc de Magdeburg, on va haver-hi sis morts i més de 200 ferits. Al gener, un afganès va atacar amb un ganivet diverses persones en un parc d’Aschaffenburg i va assassinar un adult i un nen. I el 13 de febrer passat, un atropellament múltiple a Múnic per part d’un sol·licitant d’asil afganès en una manifestació sindical va deixar dos morts.

El partit d'extrema dreta i antiimmigració Alternativa per a Alemanya (AfD) ha fet servir de forma partidista aquests atacs per intentar sumar més vots. “Tothom ha de tornar a sentir-se segur al nostre país. Alguna cosa ha de canviar a Alemanya. Necessitem un canvi en la política migratòria”, va exigir la candidata ultra Alice Weidel després de l’atropellament de Múnic.

Els conservadors de la CDU-CSU i l’extrema dreta han promès als votants que si voten per ells donaran el cop de porta definitiu al model de portes obertes als refugiats de l’excancellera Merkel, que la coalició semàfor del socialdemòcrata Olaf Scholz ha mantingut.

Merkel va obrir les portes entre el 2015 i el 2016 a 1,2 milions de refugiats i sol·licitants d’asil, la majoria sirians, cosa que no va ser compresa per tothom dins i fora del país. Tot i que molts alemanys van penjar llavors el cartell de “refugiats benvinguts”, ara la ultradreta i la CDU-CSU prometen un canvi la política migratòria.

Merkel contra el seu propi candidat

L'excancellera, generalment molt discreta, va irrompre aquest mes a la campanya electoral alemanya per criticar el candidat del seu propi partit, Friedrich Merz (CDU), després que aquest coquetegés amb l’extrema dreta en qüestions migratòries. Merz va aconseguir aprovar al gener al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, un pla de cinc punts sobre immigració gràcies als vots de l’extrema dreta.

En una inusual crítica pública al seu successor com a líder del partit conservador, Merkel va carregar contra els plans de Merz de rebutjar els refugiats a les fronteres alemanyes. “No crec que la política de refugiats dels darrers deu anys hagi estat un error”, va dir l’excancellera, que va demanar als partits polítics alemanys moderació i compromís, després de l'acalorat debat electoral sobre la política migratòria.

A l'últim cara a cara televisiu amb Scholz, Merz va entonar el mea culpa del seu partit en matèria migratòria. El candidat de la CDU-CSU va criticar la política de Merkel, sense nomenar-la, i va assegurar que el seu partit “ha corregit aquest rumb”. “No hi haurà cap cooperació amb l'AfD. Això és clar i definitiu”, ha reiterat moltes vegades Merz, després de les crítiques de Merkel i de l'esquerra.

El canceller socialdemòcrata Olaf Scholz i altres candidats d'esquerra van acusar Merz d'haver trencat “el cordó sanitari” a l'extrema dreta a l'haver acceptat els vots ultres. Scholz va considerar que Merz va cometre “un error imperdonable”.

Per evitar ser acusat de racista, Merz va deixar clar aquesta setmana que Alemanya “ha de continuar sent un país obert a la migració cap al mercat laboral, cap a la ciència, cap a la investigació. En cap moment ha de sorgir la impressió que aquest país està començant a tornar-se xenòfob”, va escriure a les xarxes socials.

Merkel ja va defensar el seu llegat al seu llibre de memòries Libertad, publicat a finals de novembre a Espanya per l'editorial RBA, just abans que arrenqués la campanya electoral. Els seus detractors encara li retreuen no només la seva política migratòria de portes obertes, sinó també la manca de reformes econòmiques de pes durant el seu mandat. També que conduís Alemanya a una dependència irresponsable del gas rus i decidís abandonar l'energia nuclear, després de l'accident nuclear de la central japonesa de Fukushima I.

Tot el que has de saber per entendre les eleccions a Alemanya