L'oligarca pro-rus que mou tots els fils a Geòrgia

BarcelonaLes protestes al carrer a Tbilissi, la capital de Geòrgia, s'han intensificat a l'espera que aquest dilluns s'aprovi definitivament la "llei de transparència de la influència estrangera", que posa les ONG sota la lupa, i que la Unió Europea i els crítics comparen amb la legislació que Rússia i altres països de l'entorn utilitzen per controlar la dissidència. Malgrat que sobre el paper Geòrgia té una política exterior europeista –fins i tot consta a la Constitució– i més del 80% de la població està a favor d'entrar a la UE, l'actual govern ha emprès un camí que l'acosta cada cop més a Moscou i l'allunya de Brussel·les. Els analistes coincideixen en assenyalar una persona darrere d'aquesta deriva: l'oligarca Bídzina Ivaníxvili, fundador i president d'honor del partit governant Somni Georgià.

Amb una fortuna estimada de més de 4.500 milions d'euros segons Forbes –gairebé 7.000 milions segons Bloomberg–, Ivaníxvili és l'home més ric, amb molta diferència, de Geòrgia. Va amassar la seva fortuna als anys 90 i principis dels 2000 a Rússia amb la venda d'actius privatitzats després de la caiguda de la Unió Soviètica, com plantes siderúrgiques i mines de ferro. Amb els ingressos, va crear negocis a Rússia en diferents sectors, com el bancari, l'immobiliari i el farmacèutic, i també es va convertir en accionista de grans empreses russes com Gazprom. Va ser un dels membres del Semibankirschina, un grup de "set banquers" que el 1996 van ajudar a finançar la reelecció de Borís Ieltsin com a president de Rússia. En aquest grup selecte hi havia alguns dels grans oligarques russos, com l'ara opositor a l'exili Mikhaïl Khodorkovski.

El 2011 va entrar en política a Geòrgia, "presentant-se com un patriota que, havent fet fortuna, ara podia utilitzar la seva experiència al servei de la seva pàtria", afirmava un article del European Council on Foreign Relations (ECFR) sobre ell publicat el 2022. Va anunciar el pas amb una carta oberta en què criticava el deteriorament de les relacions amb Rússia –des de la breu guerra del 2008 per la regió d'Ossètia del Sud– i la "governança autocràtica" del llavors president Mikhaïl Saakaixvili, ara empresonat per abús de poder.

El 2012 Ivaníxvili va fundar Somni Georgià, que va guanyar les eleccions aquell any, i ell mateix va ocupar el càrrec de primer ministre durant tretze mesos. Abans, però, va assegurar que havia venut tots els seus actius a Rússia, a preu de mercat, en un intent de marcar distàncies amb el Kremlin. Però l'oligarca rus Borís Berezovski el va descriure llavors com un home que juga "segons les normes establertes pel govern rus".

Tot i que el 2021 va anunciar que havia decidit deixar definitivament la política, els opositors i les organitzacions civils asseguren que mai ha deixat de moure tots els fils de l'executiu. Des d'aquell any, Somni Georgià controla el govern del país. "Podria dir-se que tots els membres clau del govern i oficials del partit depenen d'ell", indica l'esmentat article del ECFR.

Contra Occident, "el partit de la guerra global"

El 29 d'abril passat, enmig de les protestes antigovernamentals per la llei d'agents estrangers, Ivaníxvili va reaparèixer a l'escena pública i va fer un discurs que recorda les principals tesis antioccidentals i conservadores de Vladímir Putin. En una concentració progovernamental –organitzada per Somni Georgià–, va descriure Occident com el "partit de la guerra global", amb "una influència decisiva" a l'OTAN i la UE, i el va responsabilitzar de la guerra a Geòrgia el 2008 i les d'Ucraïna el 2014 i el 2022. El missatge implícit era que els manifestants actuen sota les ordres de les forces estrangeres occidentals.

Ivaníxvili també va defensar la polèmica llei d'agents estrangers i una altra que també s'està debatent al país, la que prohibeix la "propaganda" LGTBI. Segons un editorial del mitjà local independent OC Media, el discurs tenia l'objectiu de preparar la gent per un canvi de 180 graus en la política exterior del govern. L'oligarca va dir que estava equivocat quan creia que ja havia completat la seva missió política, i que per això continuaria lluitant per la "plena restauració de la sobirania de Geòrgia".

Preocupat per les sancions

El 25 d'abril, el Parlament Europeu va aprovar una resolució que condemna la llei d'agents estrangers i insta a sancionar el fundador del partit, alhora que avisa que les converses d'adhesió de Geòrgia al club europeu només continuaran si no s'aprova la normativa, que considera "incompatible amb els valors i principis democràtics de la UE". El text fa referència al rol d'Ivaníxvili "en el deteriorament del procés polític de Geòrgia" i l'acusa de "treballar contra els interessos de la seva gent".

L'analista de Rússia i l'espai exsoviètic Abel Riu destaca l'"agressivitat discursiva" d'Ivaníxvili, i indica que "pot obrir la porta a una nova fase política més autoritària" al país caucàsic. Segons ell, amb el context inestable a Europa i un potencial canvi de govern als Estats Units, pot ser que l'executiu georgià estigui pensant "que ara és un bon moment per fer un gir de guió i d'orientació geopolítica". "Internament, té la seva repercussió cap a un sistema més autoritari, amb més control de la societat civil, que pugui servir als interessos econòmics d'Ivaníxvili", afegeix. Riu apunta que la fortuna de l'oligarca equival al 25% del PIB de Geòrgia: "Qualsevol cosa que faci el govern d'aquest partit s'ha de llegir segons els interessos d'aquesta figura".

Riu coincideix amb altres analistes i crítics del govern georgià amb la hipòtesi que la tramitació de la llei d'agents estrangers s'ha impulsat ara per amagar una modificació de les normatives fiscals del país que, principalment, beneficiaran Ivaníxvili perquè facilitaran l'entrada de capital offshore a Geòrgia. Segons un informe del 2021 de Transparency International, l'oligarca –que va aparèixer als papers de Panamà– era propietari de 20 companyies a l'estranger. La modificació ofereix beneficis fiscals als empresaris que traslladin les seves societats offshore a Geòrgia, cosa que obre la porta del país a companyies que ara tenen els seus actius en paradisos fiscals.

"Sembla que Ivaníxvili vol començar a retornar riquesa i actius que té en paradisos fiscals, perquè està en el punt de mira de les sancions occidentals", indica Riu. "Així com en altres països de l'entorn, com Ucraïna, un dels problemes estructurals ha estat l'estructura oligarca de l'economia, a Geòrgia hi ha una oligarquia gairebé unipersonal", diu. I resumeix: "Ivaníxvili és la persona més poderosa i més rica a Geòrgia, i qui té el control del partit que governa i que té majoria parlamentària". I conclou que "la integració de Geòrgia a la UE implica una desoligarquització de la societat que va en contra dels seus interessos".