L'independentisme escocès referma la necessitat de la independència, però no té cap full de ruta
El primer ministre d'Escòcia ajorna l'objectiu sobiranista per centrar-se en la gestió dels serveis públics
LondresLa independència continua sent l'objectiu del Partit Nacional Escocès (SNP), però la formació ha admès implícitament que no té cap full de ruta clar per arribar-hi. Amb aquesta ambició i també incertesa, John Swinney, el primer ministre, ha tancat aquest cap de setmana a Edimburg el 90è congrés anual. Un congrés celebrat sota els efectes de la ressaca dels resultats electorals del 4 de juliol, "una nit increïblement dura per a l'SNP", en paraules de Swinney durant el seu discurs de cloenda. L'SNP va perdre 39 escons al Parlament de Westminster i mig milió de vots.
El primer ministre va posar negre sobre blanc la idea amb què molts electors van anar a les urnes a principis d'estiu, i que és la que haurà de combatre l'independentisme en el poc menys de dos anys que resten fins a les eleccions nacionals si no vol patir un altre càstig sever. "Mai més anirem a unes eleccions amb la gent pensant «m'agrada la idea de la independència, però això pot esperar perquè em preocupa més l'economia, la meva feina, el cost de la vida o l'NHS [el servei nacional de Salut]»".
És aquesta preocupació pel dia a dia, però, i el cansament de la població escocesa del govern conservador de Londres el que va acabar amb l'hegemonia electoral de l'independentisme, disset anys després de la primera victòria al Parlament de Holyrood d'Alex Salmond. Sense gaire entusiasme, els escocesos, com una bona part de la resta de britànics, es van llançar en braços del laborisme més que moderat de Keir Starmer. Un laborisme que l'SNP necessita combatre els mesos vinents, i del qual Swinney va dir que implicava "una intensificació de l'austeritat conservadora". I va afegir: "El partit laborista que va prometre canvis està aplicant les mateixes receptes, la mateixa regla del deute conservador, les mateixes retallades de l'agenda tory. El laborisme no ha aportat canvis; ofereix la mateixa austeritat perjudicial que els conservadors".
De fet, Keir Starmer sembla seguir fil per randa polítiques de reducció de la despesa retallant prestacions socials, com ara els pagaments de beneficis fiscals a les famílies amb més de dos fills o les subvencions per fer front a la factura energètica durant els mesos d'hivern; per no esmentar aspectes claus de les propostes de l'SNP, com ara el retorn a la Unió Europea. Una possibilitat que Starmer no considera perquè la paraula Brexit, que s'associa també amb immigració, continua sent tòxica al Regne Unit, malgrat els greus perjudicis que el divorci amb la Unió Europea ha causat a diferents sectors de l'economia del país.
Miopia política de Westminster
Més enllà de qüestions conjunturals, el problema actual de l'SNP segueix sent el mateix que fa deu anys, quan va tenir lloc el referèndum d'independència, en què va guanyar el 'no' per deu punts de diferència. No hi ha prou massa crítica a favor de la secessió, com no n'hi va haver aleshores. I ara, amb un govern a Londres contrari al segon referèndum, resulta impossible repetir-lo. Per això Swinney va assegurar que "l'SNP va lluitar a les eleccions del 2017, del 2019 i del 2021 oferint un compromís per fer un referèndum sobre la independència": "Vam guanyar cadascuna d'aquestes eleccions, i cada vegada amb una proporció de vots superior a la que van aconseguir els laboristes aquí a Escòcia o a tot el Regne Unit el 4 de juliol". I va afegir: "En cadascuna d'aquestes eleccions, els partits de Westminster van negar –i continuen negant– la democràcia escocesa. Han bloquejat la voluntat democràtica del poble d'Escòcia. No podrien ser més miops. Perquè han destruït la base sobre la qual molta gent a Escòcia creu que es va fundar el Regne Unit: una associació igualitària de nacions i una unió voluntària".
¿Seran suficients aquestes paraules perquè els escocesos tornin a confiar en l'SNP, com hi han confiat en les gairebé darreres dues dècades? Està per veure. Swinney, però, va prometre que s'assegurarà "que la independència s'entengui com la ruta cap a un país més fort i just". "El meu lideratge consisteix a guanyar-me el dret a ser escoltat, complint les prioritats de la gent; es tracta de les persones, la prosperitat, els serveis públics i el planeta, i de mantenir-nos fidels als nostres valors enmig de l'austeritat de Westminster", va dir. En altres paraules, l'horitzó de la independència continua present, però mentre no es resol l'atzucac jurídic i polític amb Londres, cal governar el dia a dia.