L'home més respectat a Ucraïna després de Zelenski

BarcelonaEl comandant en cap de les forces armades d'Ucraïna, Valeri Zalujni, ha guanyat protagonisme els últims dies, malgrat que no era pas un desconegut. Però una entrevista al setmanari The Economist en què es desviava del discurs oficial i admetia –tot i que no ho deia clarament– un estancament en la guerra contra Rússia, ha fet que el seu nom hagi tornat a aparèixer als mitjans internacionals. Malgrat estar darrere les càmeres i evitar el paper de protagonista, Zalujni s'ha convertit en un símbol de la resistència de l'exèrcit ucraïnès i a qui s'atribueixen tots els mèrits de l'estratègia militar de Kíiv, que tants fruits va donar durant els primers mesos de la invasió.

De Zalujni, que va assumir el càrrec militar amb més autoritat el 2021 nomenat pel president Volodímir Zelenski, es destaca la seva contribució a la modernització de les forces armades ucraïneses: va acostar-les a la manera de fer d'exèrcits occidentals i allunyar-les de les doctrines soviètiques, apostant per un comandament més àgil i descentralitzat i preparant-les per a la invasió a gran escala de Rússia, que el comandant en cap ja preveia des de la guerra al Donbàs, on va assumir les seves primeres responsabilitats militars.

A Zalujni, que ha fet 50 anys aquest estiu, sovint se li atribueix el sobrenom de "general de ferro" després que un vídeo patriòtic s'hi referís com a "Zalizni Nezlamni Zalujni", que es pot traduir com "Zalujni, ferro irrompible". El general, de qui també se'n destaca el sentit de l'humor –ha aparegut en vídeos oficials de l'exèrcit amb un pin del Baby Yoda de la sèrie The Mandalorian–, és objecte de desenes de mems elogiosos a les xarxes socials.

Nascut a Novohrad-Volinski, al centre del país, Zalujni va mamar la vida militar des de ben petit. Va créixer en una caserna on el seu pare estava destinat, i "somiava" convertir-se, ell també, en soldat, segons va explicar en una entrevista al portal Army Inform el 2020. Va graduar-se amb 24 anys a l'acadèmia militar d'Odessa i va anar ascendint posicions, fins que el 2014 va ser enviat a l'est per comandar una brigada que va lluitar en una de les batalles més sagnants de la guerra del Donbàs, a Debàltseve.

Durant aquesta etapa, va començar a guanyar-se la reputació de tenir unes idees poc ortodoxes que van ajudar a modernitzar la manera de pensar de l'exèrcit. En una ocasió, va moure artilleria per "zones de terreny gairebé intransitables" per fer volar un dipòsit d'armes, recordava al Financial Times el tinent general Mikhailo Zabrodski, antic comandant de Zalujni. "Va funcionar de manera magistral. No hi va haver cap reacció de l'enemic perquè va ser massa ràpid", va assegurar.

L'estratègia clau dels primers dies

La tardor del 2021, mesos abans que Rússia llancés la invasió a gran escala, Zalujni ja preveia la guerra. "L'olor de la guerra no es pot confondre i ja estava a l'aire", va relatar en una entrevista a la revista Time –que li va dedicar una portada–, en què va explicar que molts dels generals ucraïnesos no es prenien seriosament les amenaces russes. "Em vaig passar una hora cridant, vaig perdre el control", recordava, i assegurava que aquell episodi, insòlit perquè no tenia fama de perdre la calma, va ser crucial per a la defensa d'Ucraïna quan les tropes russes van entrar.

L'estratègia de Zalujni per als primers dies de guerra va ser clau: "No podíem permetre que Kíiv caigués. [...] I en tots els altres sectors havíem de vessar la seva sang, encara que en alguns llocs suposés perdre territori". És a dir, permetre que els soldats russos avancessin per després destruir les seves columnes al front i les línies de subministrament a la rereguarda, deixant-los exposats. Segons els analistes, la decisió de dispersar les defenses antiaèries també va ser vital.

Els elogis a Zalujni van ressorgir el setembre de l'any passat, quan l'exèrcit de Kíiv va aconseguir alliberar una gran quantitat de territori als voltants de Khàrkiv, al nord-est, i també als fronts de l'est i el sud, a Kherson, en una contraofensiva que va agafar les tropes de Putin desprevingudes. En aquell moment va demostrar la seva capacitat d'adaptació i d'aprofitar les oportunitats, després que les seves tropes informessin que el front rus havia quedat poc protegit. "Així és exactament com va passar el que va passar a Khàrkiv i Kherson, una guerra oportunista", afirmava al Financial Times Andrí Zagorodniuk, exministre de Defensa d'Ucraïna i assessor del govern de Zelenski. Zagorodniuk va atribuir l'èxit del contraatac a Zalujni i a la seva capacitat de delegar, fomentar la iniciativa entre els rangs inferiors i obtenir el feedback necessari per reaccionar davant les oportunitats.

Preparar-se per a la pròxima guerra

Ara, en el moment potser més delicat per a Ucraïna, Zalujni reconeix que és poc probable que la contraofensiva en curs pugui trencar les línies de defensa russes sense un increment important d'armament i assistència tecnològica. "La guerra passa ara a una nova etapa: allò que a l'exèrcit anomenem una guerra "de posició", de lluita estàtica i de desgast, com a la Primera Guerra Mundial", afirmava a l'article a The Economist, on admetia que "això beneficiarà Rússia, que podrà reconstruir el seu poder militar". Les paraules del comandant en cap no deixen de ser un altre missatge de pressió als aliats occidentals, però a Zelenski no li han agradat. “No hi ha un estancament. Hi ha dificultats i diferents opinions, però no estem en una situació d’estancament”, va subratllar dies després.

Del que sembla convençut Zalujni –admirador de Valeri Gueràssimov, cap de l'estat major de Rússia– és que, encara que Ucraïna acabi guanyant aquesta guerra, l'amenaça es mantindrà. "Sabent el que sé de primera mà sobre els russos, la nostra victòria no serà definitiva –va dir a Time el juny de l'any passat–. "La nostra victòria serà una oportunitat per agafar aire i preparar-nos per a la pròxima guerra".