L'extrema dreta sueca ja no està arraconada i es podria convertir en segona força

BarcelonaSuècia vota aquest diumenge en unes eleccions que podrien suposar la consolidació definitiva de la ultradreta després d'una dècada de creixement exponencial. Els Demòcrates de Suècia (SD), un partit xenòfob, populista i d'arrels neonazis, arriben a la cita electoral disparats a les enquestes. Per primera vegada, han fet campanya com un membre més del bloc blau, el bloc de dreta i centredreta, amb conservadors, democristians i liberals. Tot i que l'SD té presència al Parlament des del 2010, fins ara la resta de partits l'havien tractat de pària i hi havien establert un cordó sanitari, a diferència dels països escandinaus veïns, on l'extrema dreta ha tingut una influència molt destacada les últimes dues dècades.

A mitjans de l'any passat, el cordó sanitari va quedar definitivament enterrat quan els conservadors i els democristians van acceptar l'SD com a possible soci. I encara hi va haver un altre moviment determinant: els liberals, que el 2018 s'havien estimat més investir com a primer ministre Stefan Löfven –el candidat socialdemòcrata i anterior rival polític– abans que donar les claus del govern a l'extrema dreta, van decidir canviar de bàndol i va aflorar, així, una nova aliança de dretes.

Ara els Demòcrates de Suècia no només ja són considerats un partit legitimat, almenys entre la dreta, sinó que aquesta formació antiimmigració i ultranacionalista també es podria convertir en la més votada del bloc blau i en la segona amb més força al Riksdag, el Parlament suec.

Els socialdemòcrates continuen al capdavant

Cap enquesta posa en qüestió el lideratge clar dels socialdemòcrates, encapçalats per l'actual primera ministra Magdalena Andersson, que va substituir Löfven el novembre passat i que amb pocs mesos s'ha forjat una imatge de dirigent sòlida i competent. El Partit Socialdemòcrata mai ha perdut les eleccions a Suècia des de fa més d'un segle, malgrat la caiguda de suport dels últims anys. El 2018 va obtenir el pitjor resultat de la història, amb un 28,3% dels vots, i aquest diumenge els sondejos li atorguen una xifra semblant, potser un pèl superior.

Però el clar guanyador (almenys virtualment) és Jimmie Åkesson, el líder de l'SD, a qui les enquestes auguren al voltant d'un 20% dels vots, 2,5 punts per sobre que fa quatre anys. Això suposaria un canvi notable en l'equilibri de poder a la dreta, perquè els Demòcrates de Suècia passarien a ocupar un lloc fins ara defensat pels Moderats, a qui els últims sondejos atorguen una intenció de vot al voltant del 17%, cosa que els col·loca per primer cop per darrere de l'SD.

¿Això significa que Jimmie Åkesson podria ser el futur primer ministre de Suècia? Encara que aconsegueixi fer el sorpasso al líder conservador, Ulf Kristersson, la hipòtesi sembla poc probable perquè difícilment tindria prou suport per a la investidura. Els liberals, per exemple, s'oposen a la possibilitat que l'SD formi part d'un eventual govern de dretes i han afirmat que només n'acceptarien el suport extern.

Com en les últimes eleccions, la clau serà el percentatge de vots que puguin sumar cadascun dels dos blocs. I les enquestes preveuen un empat tècnic (al voltant del 49,5% per a cadascun). Això ja va passar fa quatre anys, però en aquell moment el bloc vermell, el de l'esquerra, va tenir a favor la marginació dels Demòcrates de Suècia, que no es podien incloure encara a l'aliança de dretes. Caldrà veure, doncs, qui acaba tenint més suport ara, per minsa que sigui la diferència. Després hi haurà una feinada per arribar a acords de coalició.

Orígens neonazis

Sobretot a la recta final de la campanya, els socialdemòcrates han insistit en els orígens neonazis dels Demòcrates de Suècia. De fet, el mateix partit va publicar fa pocs mesos el Llibre blanc sobre la seva història, que constata els orígens extremistes de l'SD. La formació va ser el resultat de la unió de diversos grups, el 1988, procedents del moviment feixista i alguns membres amb vincles amb grups neonazis.

Amb aquest informe, l'SD pretenia evidenciar que el partit ha canviat i que ja no té res a veure amb aquell passat. Però una publicació molt recent d'una companyia sueca que investiga persones i empreses relacionades amb el crim organitzat o amb l'extremisme ha constatat que gairebé 300 candidats que es presenten a les eleccions tenen vincles amb l'extrema dreta. En concret, han identificat 289 polítics que han expressat opinions nazis o racistes, o que pertanyen a organitzacions neonazis, tenen condemnes per delictes d'odi, han difós propaganda nazi o escriuen en webs neonazis. Hi ha membres de diversos partits, però les xifres no enganyen: tres quartes parts (214 persones) són candidats dels Demòcrates de Suècia.

No cal anar gaire enrere per trobar manifestacions xenòfobes entre els candidats de l'SD. A mitjans d'agost, un diputat seu, Tobias Andersson, va aprofitar la foto d'un tren amb propagada del partit al metro d'Estocolm per fer un tuit que va compartir després el compte oficial del partit: "Benvingut al tren de retorn. Tens un bitllet només d'anada. Propera parada, Kabul!"