L'extrema dreta alemanya queda segona, per davant dels socialistes de Scholz

BerlínEl partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) puja des de la quarta posició fins a segona força, per davant dels socialistes d'Olaf Scholz, amb tots els vots escrutats aquest matí de dilluns. Els guanyadors dels comicis a Alemanya són els conservadors de la CDU i els seus socis bavaresos de la CSU. Els democristians tindran revaliden els 29 escons de la que ja era la delegació més nombrosa del Partit Popular Europeu. Uns bons resultats a casa per a Ursula von der Leyen, que vol repetir com a presidenta de la Comissió Europea.

Poc després del tancament dels col·legis, només amb els bons resultats que els auguraven els sondejos a peu d'urna, el líder de la CDU, Friedrich Merz, va comparèixer per demanar al govern federal que prengui nota del descontentament dels ciutadans. Els resultats de les europees tendeixen a servir de termòmetre per a les eleccions federals, previstes per a l'octubre del 2025. Segons les enquestes, només un de cada quatre alemanys està content amb el govern, i amb aquests resultats ha quedat constatat el vot de càstig per als tres partits que el conformen.

Els socialdemòcrates de l'SPD es queden amb un 13,9% dels vots –des del gairebé 16% de les europees del 2019 mentre que l'AfD obté un 15,9%. El canceller Olaf Scholz no ha sortit a fer cap valoració de la jornada. Els Verds s'estavellen i passen de segona a quarta força amb un 11,9% dels vots (des del 20% del 2019) i els liberals continuen empitjorant resultats i podrien quedar fora del Bundestag si no superen el llindar electoral.

El partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya no ha perdut la força que els analistes vaticinaven i es converteix en la segona força més votada. Els escàndols que esquitxen els seus líders des de fa mesos no han fet baixar la seva popularitat, i fins i tot han estat l'opció preferida dels votants més joves, d'entre 16 i 25 anys. Malgrat l'onada de protestes que es van desencadenar a principis del 2024, després que un mitjà revelés que alguns membres de l'AfD havien participat, juntament amb empresaris i neonazis, en una reunió secreta en què debatien un pla per expulsar ciutadans amb arrels estrangeres, el partit continua guanyant terreny.

Amb posicionaments que recorden el període més fosc de la història alemanya i amb vincles amb Rússia i la Xina que els han dut molts maldecaps, l'AfD tindrà ara 15 eurodiputats, més que els socialistes (14) i els Verds (12). Ara bé, no se sap si hi haurà algun grup que els acollirà, perquè altres partits d'extrema dreta del continent hi han trencat relacions arran d'unes declaracions en què el cap de llista, Maximilian Krah, blanquejava les SS nazis.

Irrupció del populista BSW

També ha estat protagonista Sahra Wagenknecht, una exdiputada del partit d'extrema esquerra Die Linke que va formar el seu propi partit i s'ha estrenat amb bona nota, un 5,3% dels vots, percentatge que els situa per davant de Die Linke i del Partit Liberal. El seu partit, BSW, sovint és classificat com a populista i barreja idees socialdemòcrates en qüestions socials i de dretes en temes com el canvi climàtic i la immigració.

Bona part de la societat alemanya considera que la representació al Parlament Europeu és important, i la participació és tradicionalment més alta que al conjunt de la UE. Aquesta vegada el 64% dels electors, entre els quals per primera vegada hi havia joves de 16 i 17 anys, van anar a votar, la xifra més alta al país des del 65% de les eleccions europees del 1979.

Caldrà veure com es traslladen aquests resultats a les eleccions dels lands i a escala federal, però de moment ja s’auguren molts maldecaps per Scholz i els seus socis. La nova prova de foc tant per als partits de la coalició com per als conservadors serà aquesta tardor, amb les votacions a tres lands de l'antiga Alemanya de l'Est on l'extrema dreta AfD ha guanyat les europees. Fins ara cap partit s’ha avingut a pactar amb l’AfD ni a nivell federal ni estatal.