L'extrema dreta passarà a ser segona força al Parlament Europeu, segons un sondeig

Brussel·lesL'extrema dreta avança a passos de gegant a Europa. Cada vegada compta amb més suports als dos grans països de la Unió Europea, Alemanya i França, i en estats com els Països Baixos, on el xenòfob Geert Wilders es disposa a formar govern, Itàlia o Hongria, on ja governa. I les enquestes i estudis electorals ja fa temps que preveuen que es constati el seu creixement als comicis europeus del pròxim 6-9 de juny i que les formacions ultradretanes i euroescèptiques obtinguin els seus millors resultats de la història del bloc europeu.

En aquesta línia, els resultats dels sondejos del centre d'investigació Consell Europeu sobre Relacions Exteriors (ECFR, en les seves sigles en anglès) assenyalen que el grup europarlamentari d'extrema dreta Identitat i Democràcia (ID) podria convertir-se en el tercer partit de l'Eurocambra, per sobre dels liberals. L'informe calcula que ID, format pel partit de la francesa Marine Le Pen, Geert Wilders, Alternativa per Alemanya i la Lliga Nord, obtindrà 40 escons més i passarà dels 58 actuals als prop de 100.

A més, als representants d'ID cal sumar-hi els eurodiputats de l'altre gran eurogrup d'ultradreta, els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), i d'alguns partits a hores d'ara no adscrits, com el Fidesz hongarès de Viktor Orbán, de manera que el global de l'extrema dreta serà la segona força de l'Eurocambra, per damunt fins i tot dels socialdemòcrates. Cal recordar que l'ECR és el grup parlamentari de Vox; de la formació de l'actual primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i de Llibertat i Justícia, que fins fa pocs dies governava a Polònia.

D'aquesta manera, com que ECR guanyaria 18 escons i passaria a tenir-ne 85 i el Fidez assoliria els 14 seients, l'extrema dreta s'aproparia als 200 eurodiputats. "El Parlament Europeu s'inclinarà de forma notable cap a la dreta", resumeix el coautor de l'estudi, Kevin Cunningham. De fet, l'estudi estima que l'extrema dreta guanyarà els comicis comunitaris en nou estats membres, com Bèlgica, Itàlia, Països Baixos o Polònia, i que quedarà en segon o tercer lloc en altres nou països més, com Alemanya, Portugal, Espanya o Suècia.

Els partits tradicionals continuen caient

Els bons resultats de l'extrema dreta són en detriment dels partits que tradicionalment han dominat el Parlament Europeu. La representació del Partit Popular Europeu (PPE), el Partit Socialista Europeu (PSE) i el grup liberal passaria de significar el 60% al 54%. Tot i això, aquests tres grans partits no perdran el poder de l'Eurocambra i l'extrema dreta es quedarà a les portes de jugar un paper determinant. En aquest sentit, el PPE, si vol arribar a grans majories, es veurà obligat a repetir la triple gran coalició amb els socialdemòcrates i els liberals, que a la vegada ja han promès que mantindran el cordó sanitari a les formacions ultradretanes. Ara bé, tal com apunta Cunningham, l'extrema dreta sí que podria fer entrebancar algunes votacions clau i més ajustades, i dificultar la "capacitat de la Comissió Europea i del Consell de tirar endavant mesures mediambientals o, per exemple, de política exterior".

Un dels pocs estats en què els populars incrementaran representació de forma significativa és Espanya, mentre que Alemanya o Itàlia continuaran descendint. L'informe assenyala que els resultats dels comicis europeus a Espanya, els quals seran llegits com una valoració del govern de Pedro Sánchez i els seus acords d'investidura amb els partits independentistes, donaran una clara victòria al PP, que doblarà representació i assolirà els 26 europarlamentaris. Vox també milloraria els seus resultats i passaria de quatre a set escons. En canvi, el PSOE, que el 2019 va guanyar les eleccions europees amb 21 seients, n'obtindria només 19. I, Ciutadans, tal com preveuen des de fa temps totes les enquestes, també es quedarà sense cap representació a l'Eurocambra.