L'extrema dreta de Le Pen arrasa a la primera volta de les legislatives

ParísEl president Macron ha perdut l'aposta: l'extrema dreta podria governar a França per primera vegada a la V República a partir del 7 de juliol en una Assemblea Nacional en què la coalició presidencial es veuria relegada a tercera força. És un cop de puny directe a l'estómac per a Emmanuel Macron. La primera volta de les eleccions legislatives dibuixa una cohabitació –un president i un primer ministre de color polític diferent– impossible. Els resultats deixen moltes opcions a Reagrupament Nacional (RN) de Le Pen d'obtenir diumenge que ve la majoria a l'Assemblea Nacional.

RN ha arrasat aquest diumenge amb el 33,1% dels vots en una primera volta que ha registrat la participació més elevada dels últims 43 anys (66,7%). Gairebé 11 milions de francesos han votat l'extrema dreta de Le Pen, una xifra històrica per al partit, que podria obtenir entre 260 i 310 escons a la segona volta, segons diferents projeccions publicades per la premsa francesa. "Ho tenim a tocar", ha resumit el número 2, Jordan Bardella, que es podria convertir en el primer ministre d'extrema dreta de França.

Algunes projeccions donen fins i tot la majoria absoluta al partit de Le Pen, però unes altres li atorguen una majoria àmplia, però sense arribar als 289 escons que calen. La líder de l'extrema dreta ha fet una crida a la mobilització de cara a la segona volta. "No hi ha res guanyat. La segona volta serà determinant", ha advertit aquest diumenge al vespre Marine Le Pen.

L'esquerra, segona

La segona força més votada a la primera volta amb un 27,9%% ha estat el Nou Front Popular (NFP), l'aliança dels partits d'esquerres, que podrien obtenir entre 115 i 145 escons i convertir-se en segon grup polític a l'Assemblea Nacional. Malgrat el resultat, manté l'esperança d'impedir la victòria de Le Pen diumenge vinent. "Aquest vespre, només una cosa és certa pel que fa al càrrec de primer ministre: el Sr. Attal deixarà de ser-ho", ha destacat el líder de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, cap de files de l'aliança.

En tercera posició cau la coalició del president de la República amb només un 20% dels vots i una projecció d'entre 60 i 120 escons. La patacada és monumental: la majoria presidencial tenia fins ara 250 diputats. El president de la República no ha sortit la nit electoral a valorar els resultats. Ho ha fet el primer ministre, Gabriel Attal. "La lliçó d'aquest vespre és que l'extrema dreta està a les portes del poder. El nostre objectiu és clar: evitar que RN tingui majoria absoluta i governi el país amb el seu projecte nefast”, ha destacat.

Els resultats dibuixen una França més polaritzada que mai, amb els partits de centre i centredreta en crisi i amb una difícil governabilitat. Per a Macron, artífex de les eleccions anticipades –que havia convocat amb l'ànim de provocar un xoc entre els ciutadans per evitar la victòria de l'extrema dreta–, és un cop duríssim. El president veu com la seva estratègia fa aigües i com el seu gir de guió convocant unes eleccions que ningú s'esperava està a punt d'aconseguir que l'extrema dreta tingui poder polític estatal a França. Tot i això, ha assegurat en diferents ocasions que sigui quin sigui el resultat de les legislatives no dimitirà i, per tant, no convocarà eleccions presidencials.

Projeccions incertes

A la segona volta de diumenge pocs vots de diferència poden determinar el resultat. A més, per primera vegada hi haurà desenes de circumscripcions amb tres candidats a la segona volta en comptes de dos, que és el més habitual. Les aliances han propiciat aquest fenomen inèdit. Les anomenades triangulars fan més difícil les projeccions d'escons. En tot cas, les projeccions mostren clarament quina serà la tendència i que l'extrema dreta pot dominar l'Assemblea.

Després dels resultats de la primera volta, tant la coalició presidencial com les esquerres han fet una crida a barrar el pas a l'extrema dreta i han donat consignes clares als seus electors: a la segona volta cal votar qualsevol candidat que no sigui de Le Pen. El Nou Front Popular i la coalició de Macron s'han compromès a retirar el seu candidat de cara a la segona volta en aquelles circumscripcions on hagi passat un candidat de l'extrema dreta i el seu candidat hagi quedat tercer. D'aquesta manera es donen més possibilitats al candidat que no és de Le Pen a obtenir la victòria diumenge que ve.

Macron també ha fet una crida en aquest sentit. En unes declaracions a AFP ha demanat una "gran concentració democràtica i republicana" contra l'extrema dreta a la segona volta. I el seu partit ha confirmat que això també inclou La França Insubmisa.

Sense majories clares

Les projeccions no deixen clar quin serà l'escenari a partir del 7 de juliol a l'Assemblea, però perfilen un possible bloqueig. L'escenari més probable, amb Le Pen com a primera força però sense majoria absoluta, pot tenir com a resultat una Assemblea sense majories clares per aprovar lleis. Amb RN com a primera força, el primer ministre hauria de ser d'extrema dreta, però la figura que es perfila com a primer ministre, Jordan Bardella, número 2 de Le Pen, va dir durant la campanya que només seria primer ministre si el seu partit aconsegueix la majoria absoluta. Deixava entendre que sense tenir 289 diputats, Le Pen renunciaria a formar part del govern.

Si finalment RN obté la majoria absoluta o la relativa, però accedeix a ocupar el càrrec de primer ministre, es produirà una cohabitació amb el president de la República difícil de gestionar. El més probable en aquest cas seria també el bloqueig. Encara hi ha un tercer escenari probable: cap partit obté una majoria clara. En aquest cas, caldrien aliances postelectorals per obtenir una majoria suficient, però les diferències entre els blocs d'extrema dreta, el centre i les esquerres són tan evidents que seria complicat.

Finalment, un escenari menys probable és que un altre bloc, la coalició presidencial o el Nou Front Popular, obtinguin una majoria clara. Per a Macron, repetir la majoria sembla ara per ara l'única opció de poder continuar governant sense necessitat d'una cohabitació. Un primer ministre d'esquerres podria funcionar com a cohabitació, però tampoc seria fàcil.

Sigui com sigui, Macron haurà d'aprendre a conviure amb la nova majoria que surti de les eleccions. No tindrà alternativa perquè la llei francesa no permet tornar a celebrar eleccions legislatives fins al cap d'un any. Una opció que també hi ha damunt la taula és que el president de la República nomeni un primer ministre i un govern tecnòcrates, sense polítics, que pilotin el país fins a l'estiu de l'any que ve, quan es tornarien a celebrar eleccions legislatives. Segons la premsa francesa, si es confirma diumenge que ve la victòria de l'extrema dreta i Macron es veu obligat a nomenar un primer ministre i un govern d'extrema dreta, convocar eleccions legislatives d'aquí un any és una de les opcions que privilegia.