L'extrema dreta guanya per primera vegada les eleccions a Àustria

BerlínPer primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, l'extrema dreta s'ha imposat a unes eleccions parlamentàries a Àustria. El Partit de la Llibertat (FPÖ), liderat per l'ultranacionalista Herbert Kickl, ha estat la formació més votada en els comicis que s'han celebrat aquest diumenge per renovar la cambra baixa del Parlament austríac, segons les projeccions basades en vot real. El FPÖ ja va guanyar les eleccions europees del juny, però mai no havia quedat en primera posició a escala nacional. Kickl ha aconseguit el millor resultat nacional d'aquest partit ultradretà, superant fins i tot el que va tenir el 1999 l'històric dirigent Jörg Haider (1950-2008).

Tot i guanyar les eleccions parlamentàries, l'FPÖ no pot governar en solitari, ja que no ha aconseguit una majoria de 92 escons necessaris, per la qual cosa haurà de buscar un soci de coalició. A l'espera de conèixer els resultats definitius, l'FPÖ s'imposaria amb un 29% (12,8 punts més que el 2019), seguit pel democristià Partit Popular Austríac (ÖVP) del canceller sortint, amb el 26,3% (- 11,2%). El Partit Socialdemòcrata (SPÖ), amb el 21% (-0,2%), queda en tercera posició i encaixa el pitjor resultat. També aconseguirien escons el partit liberal NEOS i Los Verdes, amb un 9,1% i un 8,3% d'intenció de vot respectivament. Els liberals guanyarien un 1%, mentre que els ecologistes, soci minoritari del govern sortint, perden el 5,6%.

En canvi, es quedarien fora de l'hemicicle els comunistes del KPÖ i el “Bierpartei” (Partit de la Cervesa) del músic punk i metge de professió Dominik Wlazny, àlies Marco Pogo. Aquests dos partits petits no aconseguirien superar el llistó del 4% de vots necessaris per entrar el Consell Nacional (Nationalrat), la cambra baixa del Parlament austríac.

L'extrema dreta obtindria 57 escons; els conservadors, 51; els socialistes, 40; els liberals, 18; els ecologistes, 17; i escons, segons les projeccions de la premsa austríaca. A l'hemicicle sortint, l'ÖVP tenia 71 escons; el SPÖ, 40; l'extrema dreta del FPÖ, 30 escons, Els Verds, 26; els liberals de NEOS, 15 escons; i hi havia un diputat independent.

Negociacions per formar govern

Després dels comicis, comencen les negociacions per formar govern. "Els votants s'han pronunciat", va dir Kickl després de la seva històrica victòria electoral. “El resultat és un missatge clar que les coses no poden seguir així al país. Estem preparats per dirigir un govern”, va afegir el líder de l'FPÖ.

Tot i quedar en segona posició, el Partit Popular Austríac té la clau del govern. Hi ha tres possibilitats: una coalició entre l'FPÖ i ÖVP, amb els conservadors com a soci minoritari; una entre l'ÖVP, l'SPÖ i els liberals de NEOS, on l'extrema dreta quedaria fora; o un acord entre els conservadors, els socialdemòcrates i Els Verds, on l'extrema dreta també quedaria al marge. El Partit Popular Austríac, ÖVP, ja havia deixat clar durant la campanya electoral que descarta una coalició amb Kickl com a cap de l'FPÖ i ells com a partit minoritari.

Fins ara, els conservadors ÖVP governaven Àustria en coalició amb Els Verds. El FPÖ era la tercera força política a Àustria, darrere dels democristians i els socialdemòcrates.

A diferència de França o Alemanya, on hi ha un cordó sanitari per evitar l'arribada al poder de l'extrema dreta, el FPÖ ja ha estat soci menor de governs democristians i socialdemòcrates anteriorment.

Un perfil molt controvertit

El partit de Kickl, exministre d'Interior, partia com a favorit en aquests comicis. Kickl es va afiliar el 1995 al FPÖ, seduït pel discurs del carismàtic líder ultra Jörg Haider. Kickl, que havia treballat entre bastidors a l'FPÖ com a estrateg i redactor de discursos, va prendre el juny del 2021 les regnes d'aquest partit fundat per exnazis el 1959 i el va radicalitzar encara més.

El líder ultradretà, de 55 anys, és un polític controvertit a Àustria per ser antiimmigració, prorus, euroescèptic i antivacunes. El líder de l'FPÖ, declarat admirador del primer ministre hongarès Viktor Orbán, ha aconseguit que el seu partit sigui el més votat amb una retòrica xenòfoba, antisistema i populista. Kickl havia promès durant la campanya electoral als austríacs que si el votaven seria el Volkskanzler (canceller del poble, en alemany), un terme problemàtic a Àustria perquè els nazis van usar a la dècada de 1930 per descriure el dictador Adolf Hitler.

El canceller sortint Karl Nehammer no ha aconseguit, com confiaven al partit conservador, “l'efecte inundacions” o “l'efecte Schröder”. En plena campanya per a les eleccions del 2002, el llavors canceller socialdemòcrata alemany sortint Gerhard Schröder es va calçar les botes d'aigua, va visitar les zones afectades per les inundacions de l'Elba i va aconseguir capgirar els resultats derrotant el candidat conservador Edmund Stoiber, que partia com a favorit.

La ràpida mobilització del govern de Nehammer després de les recents inundacions a Àustria per la borrasca Boris i les promeses d'ajuda als damnificats no han aconseguit finalment inclinar la balança a favor seu, malgrat haver escurçat distàncies a les enquestes els últims dies. A Kickl, en canvi, no sembla que li hagi passat factura el discurs negacionista del canvi climàtic.