L'extrema dreta alemanya guanya a Turíngia i queda segona a Saxònia, segons els sondejos a peu d'urna

BarcelonaAlternativa per a Alemanya (AfD) assoleix una fita històrica i, segons tots els sondejos a peu d'urna, guanya amb un ampli marge les eleccions a l'estat de Turíngia. És el primer cop que una força d'extrema dreta guanya unes eleccions regionals alemanyes des de la Segona Guerra Mundial. A Saxònia, l'altre land amb jornada electoral, l'AfD es queda en la segona posició, a tocar de la CDU, que hauria guanyat les eleccions.

Tal com preveien les enquestes, l'AfD s'ha imposat a Turíngia amb el 33,1% dels vots, 10 punts per sobre de la CDU, de centredreta (23,6%), segons les projeccions de la cadena pública ZDF de les deu de la nit. En aquesta regió encapçala l'AfD el líder més ultra de la seva formació, el controvertit historiador Björn Höcke, que ha estat condemnat dues vegades per fer proclames nazis en públic. En tercera posició dona la sorpresa la històrica diputada del partit postcomunista Die Linke Sahra Wagenknecht amb el seu nou partit BSW (Aliança Sahra Wagenknecht), que obté un 15,6% dels vots, 3 punts més que la seva antiga formació (12,9%), que s'estavella i cau fins a la quarta plaça tot i haver guanyat els comicis fa cinc anys. El conegut líder de Die Linke a la regió, Bodo Ramelow, havia liderat una coalició de govern en minoria amb els Verds i els socialdemòcrates de l'SPD; fins ara. Turíngia era l'única regió alemanya on governava un partit d'esquerres.

L'SPD, el partit del canceller alemany Olaf Scholz, salvaria els mobles i aconseguiria entrar al parlament estatal amb un 6% dels suports. Es quedarien sense representació, però, els dos partits que formen la coalició del govern amb Scholz a Berlín: els Verds (Grünen) i els liberals de l'FPD.

Tot i la victòria, és poc probable que Höcke, que ha defensat el seu dret a liderar les negociacions per formar govern, acabi ocupant el càrrec de ministre president de la regió. Tant en aquest land com a Saxònia tots els partits s’han compromès a respectar el cordó sanitari envers l’extrema dreta, el que a Alemanya s’anomena brandmauer (tallafocs). El líder de la CDU a Turíngia, Mario Voigt, ja ha afirmat que no parlaran amb Höcke. Un govern de coalició alternatiu a l'AfD, però, tampoc no serà fàcil. La CDU hauria de pactar amb l'SPD i amb BSW i, en funció de com s'acabin definint els resultats, també podria necessitar el suport, o com a mínim l'abstenció, de Die Linke.

A Saxònia les projeccions tampoc no han fallat, i la CDU s'ha emportat la victòria (31,7%), seguida de molt de prop per l'extrema dreta (30,5%), segons les mateixes projeccions de ZDF. En aquest estat el BSW (11,7%) també passaria per damunt de tots els partits que formen part de la coalició de Scholz. L'SPD obtindria un 7,4% dels suports, 2 punts per sobre dels Verds (5,3%), que entrarien pels pèls al parlament saxó. Die Linke, amb un 4,5% dels vots, i els liberals (1%) es quedarien fora de l'hemicicle. Fins ara la regió la governava Michael Kretschmer, de la CDU, amb el suport dels Verds i l'SPD. Un cop més, la formació de govern serà complicada, i passarà necessàriament per un pacte entre la CDU i l'SPD, que ja eren socis a l'executiu actual, i el BSW.

Tot i el cordó sanitari contra l'extrema dreta, si les previsions es confirmen, l’AfD pot ser una pedra a la sabata en tots dos parlaments, amb capacitat per bloquejar lleis o subvencions, perquè, de moment, supera el 30% dels vots.

Els sondejos a peu d'urna també certifiquen l’entrada per la porta gran a la política alemanya de Sahra Wagenknecht. L’exdiputada de Die Linke, reconeguda a Alemanya per les seves intervencions televisives, s’ha presentat amb el seu propi partit en tots dos estats. El seu discurs barreja posicions d’esquerres en assumptes econòmics –la seva tradició política és el comunisme ortodox– amb trets xenòfobs pel que fa al discurs migratori. Aquesta doble vara de mesurar li ha permès aglutinar el vot descontent amb l’esquerra tradicional. Wagenknecht també defensa tallar l’ajuda militar a Ucraïna i tornar a importar combustible rus. I en tots dos länder és clau per poder bastir coalicions alternatives a l'AfD.

Les eleccions s'han desenvolupat en un clima marcat per l'atemptat terrorista de divendres passat a Solingen, on tres persones van ser apunyalades mentre assistien a un concert en un festival de música. A més, en les últimes hores hi ha hagut manifestacions contra l'extrema dreta en diversos punts dels dos estats. A Erfurt, la capital de Turíngia, unes 550 persones han marxat pel centre de la ciutat per protestar contra l'AfD.

Aquests resultats suposen un nou toc d'atenció a Olaf Scholz. L'SPD ja havia obtingut els pitjors resultats en anys en unes eleccions a escala nacional en les europees de l'últim juny. Tot i que Turíngia i Saxònia són dos dels estats més petits d'Alemanya, aquesta nova derrota debilita encara més el lideratge de Scholz, que intentarà resistir al poder fins a la tardor de l'any vinent, quan hi ha convocades eleccions generals.