L'extrema dreta, favorita també a Brandenburg

BerlínAl land agrícola que envolta Berlín, Brandenburg, està sota una doble alerta: per l'amenaça de desbordament del riu Oder i perquè l'extrema dreta pot guanyar les eleccions del parlament regional. Si les enquestes es confirmen, Alternativa per a Alemanya (AfD) aconseguirà una segona victòria regional, després del triomf a Turíngia, un altre land de l'antiga Alemanya de l'Est.

El partit socialdemòcrata del canceller Olaf Scholz, l'SPD, governa a Brandenburg des de les primeres eleccions després de la caiguda del mur de Berlín, l'any 1990. Per això, fracassar aquí serà més dolorós que les derrotes recents a les europees i a les eleccions de Turíngia i Saxònia, i pot precipitar la caiguda del govern federal. Les últimes setmanes, l'SPD ha retallat distància amb l'extrema dreta, amb un 27% d'intenció de vot segons l’enquesta de la televisió pública ZDF, però l'AfD continua lleugerament per davant amb un 28%. La conservadora CDU seria la tercera força (14%) i la nova força populista d’esquerres BSW irrompria al parlament, amb un 13,5%.

El candidat de l'SPD a Brandenburg, Dietmar Woidke, fa onze anys que exerceix de primer ministre i ha deixat clar que, si perd, plegarà. Durant la campanya ha procurat allunyar-se de Scholz i les polítiques impopulars del seu govern. Quan el canceller va assistir a un dels seus actes, Woidke no el va convidar a pujar a l'escenari. Amb un 40% dels votants en edat de jubilació, el líder regional ha contradit els plans de Berlín per reduir el nombre d’hospitals. També s’ha vantat de les mesures per millorar l’ocupació, d’haver aconseguit que el fabricant de cotxes elèctrics Tesla s'establís al land, de les subvencions per establir energia eòlica i solar i d’haver retardat el tancament d’una mina de carbó que genera electricitat.

Per a Scholz, després de mesos acumulant crítiques, les conseqüències d’un fracàs més serien desastroses. Poden significar l'anticipació de les federals previstes per a l'any que ve i que ell es quedi sense opcions de tornar a presentar-se. Hi ha rumors que dins de l'SPD molts preferirien que deixés pas a una cara nova, com va fer Joe Biden amb Kamala Harris, algú que representi una clara alternativa al líder conservador Friedrich Merz, que ara com ara lidera les enquestes.

Gir en la política migratòria

Precisament la pressió de Merz, que ha arribat a demanar que es prohibeixi l’entrada d’afganesos i sirians, però també l'avenç de l’extrema dreta i la caiguda en picat del suport al govern, han resultat en un gir de les polítiques migratòries i d’asil a Alemanya. Les últimes setmanes, amb el debat encès arran de diversos atacs terroristes, Scholz i els seus socis, els liberals i els verds, han pres decisions sense precedents, com la deportació de vint-i-vuit homes a l’Afganistan dels talibans i l’establiment de controls fronterers terrestres

Aquesta setmana la policia federal ha començat a demanar el document d’identitat o el visat als viatgers que travessen les fronteres terrestres del país. La ministra de l’Interior, la socialdemòcrata Nancy Faeser, va anunciar que aquests controls aleatoris i mòbils s’allargaran com a mínim sis mesos “per frenar la immigració irregular”, i que esperen posar-hi fi quan es posi en marxa el nou pacte europeu de migració i l'asil. Des de l’octubre del 2023 es vigilen els viatgers a les fronteres amb la República Txeca, Polònia, Àustria i Suïssa, i Faeser diu que s'ha frenat l’entrada de 30.000 persones. Ara s’hi han afegit les fronteres amb França, Bèlgica, Luxemburg, Dinamarca i els Països Baixos. La mesura ha rebut les crítiques de molts socis europeus per la violació del tractat de lliure circulació Schengen; el primer ministre de Polònia Donald Tusk la va qualificar d’“inacceptable”.

El govern també va presentar una bateria de mesures per reforçar la seguretat a la via pública i prohibirà els ganivets a les festes al carrer. I en el que alguns analistes han descrit com un intent desesperat per continuar al capdavant del país, el canceller ha viatjat a diversos països per signar acords migratoris. La setmana passada ho va amb Kènia i aquesta amb l'Uzbekistan i el Kazakhstan, tot i que els ciutadans provinents d’aquests tres països no són els més nombrosos entre els migrants que arriben a Alemanya.

El control de la migració és la principal preocupació dels alemanys i Alternativa per a Alemanya ha sabut capitalitzar-la. Molts es fan creus que fos l’opció preferida per als més joves a les últimes eleccions regionals. Gairebé un de cada quatre votants d’entre divuit i vint-i-quatre anys va votar l’extrema dreta a Turíngia i un 31% ho va fer a Saxònia.

Amb l’AfD a punt de guanyar un segon land, és evident que el discurs contra la immigració ha trobat camp per recórrer, no només entre els partits extremistes, sinó també entre els que tradicionalment s'han considerat moderats, des dels conservadors fins als verds. Queda lluny l’Alemanya que, sota el lideratge d'Angela Merkel, el 2015 obria les portes als sirians que fugien de la guerra.