L'extrema dreta alemanya reivindica el seu dret a governar i titlla el cordó sanitari d'"antidemocràtic"

BarcelonaLa primera victòria regional de l'extrema dreta alemanya, al petit estat oriental de Turíngia, i la segona posició a Saxònia han sacsejat el panorama polític de la primera potència europea. Algunes capçaleres alemanyes, com Bild i Tagesspiegel, ho qualifiquen de "terratrèmol", tenint en compte que poden ser un avís del que pot passar d'aquí un any quan hi hagi eleccions federals. El canceller alemany, Olaf Scholz, ha parlat de resultats "amargs" i ha instat la resta de formacions a mantenir el cordó sanitari i buscar coalicions que no incloguin el partit d'extrema dreta.

Alternativa per a Alemanya, que està catalogat com un partit "extremista de dretes" per l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució –el servei d'intel·ligència intern alemany–, s'ha imposat a Turíngia amb el 32,8% dels vots, 10 punts per sobre de la CDU (23,6%). És el primer cop que una força d'extrema dreta guanya unes eleccions regionals alemanyes des de la Segona Guerra Mundial. A Saxònia, els cristianodemòcrates s'han emportat la victòria (31,9%), però amb l'AfD trepitjant-los els talons (30,6%). 

"El nostre país no pot i no ha d'acostumar-se a això. L'AfD està fent mal a Alemanya. Està debilitant l'economia, dividint la societat i danyant la reputació del nostre país", ha considerat Scholz. "Ara tots els partits democràtics estan cridats a formar governs estables sense extremistes de dreta", ha insistit en un missatge a les xarxes socials.

Amb tot, l'AfD es veu legitimada per governar i ha titllat el cordó sanitari d'"antidemocràtic". "Els electors ens han donat un clar mandat per governar tant a Turíngia com a Saxònia i vull advertir en contra de la temptació de no escoltar-lo", ha dit en una roda de premsa aquest dilluns la copresidenta de l'AfD, Alice Weidel. "Ja no hi ha política sense l'AfD", ha afegit l'altre líder del partit, Tino Chrupalla, que s'ha ofert a pactar amb la CDU a Saxònia, argumentant que és l'única manera que la formació de centredreta pugui aplicar el seu programa. "Qui no vol implementar les seves promeses electorals? Crec que podrien funcionar millor amb nosaltres que amb l'SPD o els Verds, per exemple", ha afirmat.

Els cristianodemòcrates de la CDU, però, han remarcat que aquesta opció està descartada. De fet, així ho estableix una resolució aprovada al congrés de la formació, que veta qualsevol coalició tant amb l'AfD com amb Die Linke, un partit que consideren d'esquerra radical. Aquest dilluns, però, la líder de la formació d'esquerra, Ulrike Grosse-Röthig, ha instat la CDU a aixecar el seu veto en contra de Die Linke i ha afirmat que el seu partit està disposat a cooperar per formar govern a Turíngia, on fins ara governava en minoria i on ha patit una derrota sense pal·liatius: ha perdut 18 punts percentuals en percentatge de vot (del 31% al 13%) i 17 diputats.

La 'rara avis' europea

El líder de la CDU, Friedrich Merz, ha afirmat que el seu partit és "l'últim baluard del centre democràtic contra el populisme d'extrema dreta" i ha subratllat que estan "fermament decidits" a continuar sent-ho, tot i que ha admès que els resultats d'aquest diumenge són preocupants i obliguen a reflexionar.

Després que Els Republicans francesos trenquessin el cordó sanitari amb l'extrema dreta de Marine Le Pen a les últimes eleccions legislatives, Alemanya ha quedat com la rara avis europea on encara es manté aquesta política per aïllar la ultradreta. "Aquest tallafoc antidemocràtic no es pot mantenir a llarg termini", ha augurat Weidel.

L'investigador del Cidob Hèctor Sánchez Margalef considera que el cordó sanitari és, en general, "una mala idea en tant que l'única veu d'oposició és la del partit que queda fora". Però afegeix una advertència: "També és cert que el dia que caigui el cordó sanitari a Alemanya, Europa entrarà en una època bastant més fosca. Perquè allà han sigut molt ferms i voldrà dir que entrem en una nova fase amb la dreta radical".

Sobre l'ascens de l'AfD, Sánchez Margalef subratlla que des de la reunificació d'Alemanya hi ha hagut forces de la dreta radical al país, sobretot a l'est del país, i que la tendència és la mateixa que a tot Europa, on la dreta populista va en augment. "Que obtinguin aquest resultat és un símptoma dels temps que vivim, però la causa és molt més profunda i ve de molt lluny", diu, i apunta que la resta de partits, tant a Alemanya com en altres països europeus, han optat per destacar el símptoma però no per solucionar les causes que fan que aquestes formacions guanyin vots.

En aquest sentit, en les eleccions regionals d'aquest diumenge també s'ha evidenciat un vot de càstig contra les formacions del tripartit del govern federal (socialdemòcrates, verds i liberals). El líder de la CDU ha titllat els resultats de "fiasco total" dels partits de l'executiu i ho ha atribuït als "problemes sense resoldre", que han influït de manera particular en aquests comicis regionals, entre els quals ha citat "la pressió incontrolada de la immigració".

Fins i tot el líder dels liberals (l'FDP), Christian Lindner, s'ha pronunciat en contra de les polítiques del govern federal, del qual forma part. S'ha referit també a les polítiques migratòries i ha considerat que el resultat a Turíngia i Saxònia deixa un "missatge clar": "La gent està farta que aquest estat hagi perdut el control de la immigració i l'asil a Alemanya". "Els liberals són un soci de govern que fa la traveta al govern cada dos per tres. I un govern desunit dona una imatge d'ingovernabilitat absoluta", apunta Sánchez Margalef.

L'investigador del Cidob afirma que cal esperar les eleccions al land de Brandenburg, el 22 de setembre, per veure si es manté la tendència. "Allà hi governa l'SPD, des de fa molts anys, i és on el resultat pot ser més traumàtic per als socialdemòcrates si queda a molta distància per darrere de l'AfD". El cicle electoral culminarà el 28 de setembre del 2025, quan se celebrin les eleccions al Parlament federal. Sánchez Margalef augura que l'executiu, malgrat les dificultats que té, aguantarà aquest últim any perquè "no interessa a cap dels tres partits" convocar eleccions en la situació en què estan.