L'èxode gairebé total de l'Alt Karabakh: més del 80% de la població ja ha fugit a Armènia

BarcelonaL'Alt Karabakh està quedant desert a marxes forçades. Allò que tants preveien, l'èxode massiu d'armenis, ja és una realitat. En poc més d'una setmana, des que l'Azerbaidjan va recuperar el control d'aquesta zona en una ràpida operació militar, més de 100.000 persones han fugit cap a Armènia, segons la xifra que han difós aquest dissabte al matí tant el govern d'Erevan com l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Abans de l'ofensiva àzeri del 19 de setembre, a l'Alt Karabakh hi vivien unes 120.000 persones: més del 80% n'han fugit des de llavors. I a les xarxes socials es continuen difonent fotos i vídeos de llargues cues de cotxes que esperen per poder entrar a Armènia.

"Molts [dels refugiats] arriben afamats i exhaustos i necessiten assistència immediata", ha dit el cap de l'ACNUR, Filippo Grandi, a la plataforma X (antic Twitter). I ha afegit que l'agència de l'ONU i altres organitzacions humanitàries estan intensificant el seu suport a les autoritats armènies, però que, tot i això, cal ajuda internacional "molt urgentment". Armènia ha demanat assistència a la Unió Europea per gestionar la gran quantitat de refugiats que està rebent, segons ha informat el govern italià aquest dissabte. En concret, Erevan ha demanat refugis temporals i productes mèdics.

Aquest divendres l'ONU va anunciar que durant el cap de setmana enviaria una missió a l'Alt Karabakh per avaluar la situació i identificar les necessitats humanitàries. "No hi hem tingut accés en uns 30 anys, o sigui que és molt important poder-hi entrar", va dir el portaveu de la secretaria general de l'ONU, Stéphane Dujarric, que va afegir que la missió compta amb el suport del govern de l'Azerbaidjan.

Final abrupte a 30 anys de conflicte

El conflicte de l'Alt Karabakh –un enclavament de majoria armènia dins de territori àzeri–, que feia tres dècades que estava latent –amb dues guerres pel camí–, va culminar de manera violenta i abrupta quan la setmana passada l'Azerbaidjan va llançar una ofensiva militar que es va acabar amb la rendició de l'autoproclamada república d'Artsakh només 24 hores després. Bakú va anunciar llavors que el territori seria reintegrat al sistema legal i administratiu de l'Azerbaidjan i el govern separatista karabakhià va anunciar aquest dijous que la república deixarà d'existir el gener del 2024.

Gran part dels refugiats tenen família o amics a Armènia amb qui poden quedar-se a viure temporalment, mentre que uns 32.000 han acceptat allotjaments oferts per les autoritats, segons les últimes dades oficials. El primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinyan, ja afirmava aquest dijous que en pocs dies no quedaria cap armeni a l'Alt Karabakh, una situació que ha qualificat reiteradament de "neteja ètnica" per part de l'Azerbaidjan, cosa que Bakú nega. L'ONU ha assegurat que el respecte dels drets de les minories és una qüestió prioritària de la missió sobre el terreny.

Manifestacions a Erevan

Mentrestant, a Armènia es continuen organitzant concentracions per criticar la gestió del govern amb la crisi a l'Alt Karabakh. Aquest dissabte diversos milers de persones s'han aplegat a la capital, Erevan, per demanar la dimissió del primer ministre, a qui acusen d'haver abandonat l'autoproclamada república d'Artsakh, informa l'agència Efe. Entre els manifestants, concentrats a la plaça de la República, s'han sentit crits de "Nikol, traïdor!", però no s'han produït incidents.

La manifestació l'ha convocada l'opositor Comitè Nacional, creat el 19 de setembre, quan es va produir la primera protesta contra la inacció del govern de Pashinyan per protegir els armenis de l'Alt Karabakh. Les concentracions es van repetir cada dia fins que es van suspendre el dimarts d'aquesta setmana per centrar els esforços a atendre els refugiats. Segons l'oposició, fins al 25 de setembre la policia va detenir més de 200 participants en les protestes.