Per què l'exèrcit de Finlàndia interessa tant a l'OTAN?
L'entrada del país nòrdic, amb una posició geogràfica clau, enforteix l'Aliança davant la Rússia de Putin
Barcelona"Mai més sols". Aquesta expressió, dita en finès (Ei koskaan enää yksin), s'ha repetit aquesta setmana en moltes de les anàlisis i comentaris sobre l'entrada de Finlàndia a l'OTAN; una frase lligada a records foscos que la invasió russa d'Ucraïna ha despertat. Aquestes paraules del general Adolf Ehrnrooth, veterà de les dues últimes guerres entre Finlàndia i Rússia, resumeixen els motius darrere del gir radical que ha fet Hèlsinki unint-se a l'Aliança Atlàntica: Finlàndia vol garantir-se que mai més haurà de lluitar sola contra el colossal veí rus. El convenciment que aquest és un moviment beneficiós per a Finlàndia és molt majoritari al país nòrdic, però també hi ha consens en el fet que l'ingrés de Finlàndia és un bon negoci per a l'aliança militar occidental, tant per la seva posició geogràfica com per la potència del seu exèrcit.
Finlàndia comparteix 1.340 quilòmetres de frontera amb Rússia, un fet que algunes veus han assenyalat com un risc rellevant per a la seguretat de l'OTAN, malgrat que predominen les veus que destaquen que Finlàndia és probablement el país que més s'ha preparat, durant dècades, per respondre a un eventual atac rus. Després de garantir-se la seva sobirania després de la Guerra d'Hivern (1939) i la Guerra de Continuació (1941-1944), el país va mantenir una postura coneguda com a finlandització, una neutralitat militar per mantenir tant la seva independència –aconseguida el 1917 després de guanyar la primera guerra contra Rússia, immersa en la revolució bolxevic– com unes relacions pacífiques amb la Unió Soviètica. "Avui comença una nova era", celebrava dimarts el president finlandès, Sauli Niinistö. Una era que alguns analistes i polítics (com el probable futur primer ministre, Petteri Orpo) han batejat com la postfinlandització.
"D'alguna manera, podem dir que Finlàndia ha tallat els últims lligams amb l'Imperi Rus", afirma a l'ARA Magnus Christiansson, investigador de la Universitat de Defensa de Suècia. L'analista destaca que les sol·licituds d'ingrés de Suècia i Finlàndia suposen "la conseqüència més concreta en polítiques de seguretat de l'escalada del conflicte a Ucraïna". "Hi ha hagut moltes declaracions i canvis de polítiques, però aquest és un moviment molt concret", subratlla, i assegura que l'entrada dels dos països nòrdics –quan s'acabi materialitzant també l'ingrés de Suècia, de moment bloquejat– "representa la millor captació de l'Aliança Atlàntica des del final de la Guerra Freda". "Són països del nord d'Europa que no han tingut cops d'estat, sense problemes financers, molt estables... i Finlàndia, a més, amb un exèrcit molt considerable".
Les forces terrestres, el punt fort
L'any passat Finlàndia va destinar l'1,96% del PIB a defensa (en la línia del que demana l'OTAN) i aquest any s'espera que arribi al 2,2%. Segons el portal especialitzat Global FirePower, l’exèrcit finlandès és el 51è més poderós del món, tot i ser un país molt poc poblat.
El principal pilar de les forces armades finlandeses és el capital humà. El país no ha eliminat mai el servei militar obligatori, cosa que li ha proporcionat una reserva militar enorme i ben preparada, que el situa al top 5 mundial. Cada any s'entrenen uns 22.000 reclutes –la mili és obligatòria per als homes, mentre que les dones poden fer-la voluntàriament–, que després passen a formar part de la reserva. Aquest sistema de reclutament, que té un ampli suport entre els finlandesos (del voltant del 80%), és el punt fort de l'estratègia de defensa d'un país que té una gran extensió territorial –és deu vegades més gran que Catalunya– però una població reduïda, de 5,6 milions d'habitants.
Finlàndia compta amb una reserva militar per a temps de guerra de 280.000 soldats –en comparació, per exemple, amb els 32.000 soldats de la reserva de Suècia, que té el doble de població–, però unes 600.000 persones més engreixen la reserva "auxiliar". És a dir, que hi ha 900.000 persones (gairebé un terç de la població adulta) que tenen formació militar i que podrien ser activades en cas de necessitat. "Finlàndia, a diferència de la majoria dels països europeus, ha seguit entrenant i organitzant-se de cara a una guerra convencional; és l'únic que té capacitats per combatre en un conflicte com el que veiem a Ucraïna", destaca l'analista militar Pol Molas.
Però més enllà del que diuen els números, la guerra a Ucraïna ha demostrat que les ganes de defensar el país juguen un paper decisiu. A Finlàndia, un 83% de la població estaria disposada a prendre les armes si es produís un atac, segons una enquesta del maig de l'any passat, que destacava que era la xifra més alta de la història.
Líder en artilleria
A més, Finlàndia compta amb un dels arsenals d'artilleria més potents d'Europa, amb 1.500 armes: 700 obusos i canons, 700 morters i un centenar de llançamíssils. En comparació, per exemple, Polònia té 700 sistemes d'artilleria, Alemanya uns 200 i Suècia un centenar, segons destaca el diari finlandès Iltalehti. "L'artilleria té un pes molt important, tal com s'ha demostrat a Ucraïna", destaca Molas, que assegura que Finlàndia entra a l'OTAN "amb els deures més que fets".
A més, les forces terrestres finlandeses estan equipades amb uns 650 vehicles blindats (entre els quals, un centenar de tancs) i uns 650 míssils antiaeris. Aquest dimecres, just l'endemà d'entrar a l'Aliança, Finlàndia va anunciar la compra de nous sistemes de defensa aèria a la companyia israeliana Rafael, que ampliaran "significativament" el rang operatiu de les seves capacitats de defensa aèria, segons el ministeri de Defensa.
Les forces aèries finlandeses estan compostes per 61 caces F-18, que se substituiran els pròxims anys per 64 del model F-35, després que Finlàndia tanqués un acord de 10.000 milions d'euros amb els Estats Units el 2021, una de les inversions més grans en defensa del país dels últims anys.
Finalment, pel que fa a l'armada, Finlàndia ocupa la dotzena posició al rànquing de Global FirePower, amb una trentena de naus amb diferents capacitats. Actualment, està en procés de substituir diversos vaixells més antics per quatre corbetes modernes multifunció.
La defensa del flanc nord
Molas destaca també la rellevància de les forces armades sueques, que tenen una cooperació estreta amb les finlandeses. "Finlàndia i Suècia tenen una relació militar bastant simbiòtica, són complementàries. Mentre que Finlàndia destaca sobretot amb la infanteria, Suècia ho fa amb l'aviació i la força naval", explica. A més, subratlla la "potència tecnològica" de la indústria militar sueca, una de les principals d'Europa.
Però, a part de la capacitat militar, Magnus Christiansson destaca també la importància geogràfica. "Si hi hagués una guerra amb Rússia a la zona del nord d'Europa o el Bàltic, això afectaria des d'Islàndia fins a Polònia. Amb Finlàndia i Suècia, l'OTAN pot connectar tots els punts per a una planificació operativa molt més efectiva. Eren les peces que faltaven per a la planificació de seguretat al flanc nord", conclou.