Jean-Yves Camus: "L'esquerra no ha de ser triomfalista i creure's que Marine Le Pen s'ha acabat"

BarcelonaEl politòleg Jean-Yves Camus és investigador a l'Institut Francès d'Estudis Internacionals i Estratègic (IRIS) i un dels principals experts europeus en moviments d'extrema dreta. En conversa telefònica explica a l'ARA les claus del resultat de les eleccions legislatives a França i l'escenari que s'obre ara.

Com s'explica la victòria sorpresa de l'aliança d'esquerres i que el partit de Marine Le Pen quedés en tercer lloc, contra el que preveien tots els sondejos?

— El Front Republicà no existeix realment, però una majoria de francesos, una vegada més, no han volgut confiar el poder a Reagrupament Nacional, que té un programa que divideix en temes com la identitat i la immigració i un programa econòmic que no és favorable a les classes modestes. Jordan Bardella ha dit que vol la pau fiscal. I això vol dir cap impost més per als sectors més benestants ni cap rebaixa per als sectors populars. Al final, hi ha hagut una transferència de vots força massiva als candidats tant d'esquerra com de centre. I la participació ha crescut: ha estat la més alta des de les legislatives del 1981, cosa que ha beneficiat els adversaris de Reagrupament.

Qui pot reclamar la victòria contra l'extrema dreta? El Front Popular, els macronistes o cap?

— La dinàmica d'ahir a la nit era clarament a l'esquerra. El problema és que entre l'esquerra de Mélenchon i els socialdemòcrates hi ha una diferència ideològica molt gran. Així doncs, la pregunta avui és el futur del Nou Front Popular: quant de temps podrà aguantar l'aliança.

Lextrema dreta ha obtingut el millor resultat de la seva història. Té raó Marine Le Pen quan diu que la seva victòria només s'ha ajornat?

— RN no ha aconseguit la majoria absoluta, però ha duplicat el nombre de diputats i ha obtingut més de 10 milions de vots. Vindran les eleccions presidencials del 2027 i Le Pen hi arribarà amb molts més diputats dels que tenia a l'última legislatura. L'esquerra no pot ser triomfalista i no s'ha de creure que RN s'ha acabat: l'extrema dreta encara té recursos electorals prou forts i pot ressorgir. El més crític és que aconsegueixi presentar-se com una alternativa creïble per exercir el poder. Bardela ja es veia com a primer ministre després de la primera volta, però va oblidar que entre les dues voltes les coses poden canviar. I va fer declaracions contradictòries sobre temes com la doble nacionalitat i el grau d'intervenció de l'estat en l'economia. Alhora, es presentava com un partit que ja no es podia qualificar d'extrema dreta, i quan la premsa va investigar una mica va trobar una cinquantena de candidats a les seves files que havien protagonitzat missatges racistes o antisemites o que es mostraven totalment incompetents a les entrevistes. Han tingut un problema de credibilitat. El partit no ha acabat el procés de normalització. I tampoc queda clar que sigui tan rendible la normalització a qualsevol preu. Bardella i Marine Le Pen han volgut no fer por a ningú. I ara hi ha molta gent que es pregunta si no cal una mica més de radicalitat per marcar la diferència.

Creu que RN ha arribat al sostre de vidre electoral?

— Fa anys que en cada elecció es diu que hi ha un sostre de vidre, però cada cop obtenen més vots: soc escèptic amb la idea del sostre. Ara han obtingut més de deu milions de vots (33%), però a la segona volta de les presidencials del 2022 van superar els 13 milions (41%). Sembla que el que els costa és esgarrapar aquest 2-3% per passar de ser líders de l'oposició a primera força. RN encara té recorregut electoral. Tot dependrà de quin sigui el pròxim govern i de quines lleis aconsegueixi aprovar. Si els francesos no veuen un gir real, sobretot en matèria econòmica i social, el descontentament que explica el vot a l'extrema dreta continuarà.

Bardela va dir ahir que s'havia produït una aliança contra natura per impedir que RN guanyés. Vol dir que no accepta el resultat?

— És el que diuen sempre: que hi ha una aliança de tots els partits, des de l'extrema esquerra fins als Republicans [dreta tradicional] contra ells. Però passa que una majoria de francesos, des dels que voten l'esquerra radical fins a la dreta conservadora, no volen que RN governi.

El preu de frenar l'extrema dreta és una Assemblea Nacional profundament fragmentada, sense cap majoria clara.

— És cert, s'ha aconseguit frenar RN, però tenim una Assemblea dividida en quatre blocs: l'esquerra radical, el bloc socialdemòcrata i ecologista, el bloc presidencial, i el de RN i els Republicans. No veig de quina manera el president i el futur primer ministre podran aconseguir una majoria parlamentària confortable. En tot cas, serà sense Mélenchon, això és clar. Si fos amb ell, el centredreta hauria de fer unes concessions inassumibles. És una situació molt complicada i que arriba en un mal moment, perquè venen el 14 de juliol i els Jocs Olímpics de París.

Macron té l'opció de no nomenar un primer ministre d'esquerres?

— El problema és posar-se d'acord en un programa de govern. Ja era complicat amb la majoria presidencial, que era relativa. En l'última legislatura hem vist un bloqueig parlamentari constant i les lleis eren cada cop menys polítiques i menys audaces. El partit de Macron, Ensemble, se n'ha sortit prou bé, molt millor del que preveien els sondejos, però el resultat de la seva decisió de convocar eleccions anticipades ha portat el país a un estat de divisió i de polarització com poques vegades s'ha vist. Tot es complica ara.

És una situació inèdita?

— La polarització extrema ja la vam viure el 1981, amb l'arribada de l'esquerra amb François Mitterrand a la presidència. Però aleshores tenia majoria absoluta. Hi havia polarització, amb una dreta extremadament virulenta. Però Mitterrand i el seu primer ministre tenien els mitjans perquè les seves lleis s'aprovessin. Ara no: ara tenim polarització i divisió.