L'esquerra, indignada amb Macron perquè li ha tancat la porta al govern: "És la negació de la democràcia"
El president de la República busca un nou primer ministre i La França Insubmisa fa una crida a la mobilització al carrer
PARISGairebé dos mesos després de les eleccions legislatives, França encara no té ni nou primer ministre ni nou govern. Havent consultat durant els últims dies totes les forces polítiques de l'Assemblea Nacional, el president de la República, Emmanuel Macron, s'ha refermat en la idea que ja va llançar just després de les eleccions del 7 de juliol: no deixarà el govern en mans del Nou Front Popular (NFP) –l'aliança dels partits d'esquerra– tot i ser el grup més nombrós de l'Assemblea, guanyador d'unes eleccions que van deixar un hemicicle sense majories àmplies. "L'estabilitat del nostre país imposa no optar per aquesta possibilitat", es justificava dilluns al vespre el president en un comunicat.
Segons l'inquilí de l'Elisi, nomenar una primera ministra i un govern de l'NFP implicaria la presentació "immediata" d'una moció de censura de formacions de la dreta i l'extrema dreta que faria caure el govern. Per als partits d'esquerres, la decisió és una galleda d'aigua freda.
El cop de porta definitiu de Macron a nomenar primera ministra la candidata presentada per l'esquerra, Lucie Castets, ha generat una onada de dures crítiques contra el president. Castets, erigida en portaveu de l'NFP, ha qualificat la decisió de Macron de "negació de la democràcia" i ha fet una crida a la mobilització en unes declaracions a France Inter: "La democràcia no significa res als ulls del president, i ho trobo extremadament perillós".
La França Insubmisa (LFI) ha anat més enllà i ha posat data a la mobilització al carrer. El líder del partit homòleg de Podem, Jean-Luc Mélenchon, ha convocat la ciutadania a una manifestació el 7 de setembre i ha anunciat que la seva formació vol presentar una moció de destitució, una via que permetria fer plegar el president de la República. És molt poc probable que una moció d'aquesta mena, pensada per a casos i situacions molt excepcionals, tiri endavant.
Deriva il·liberal
Els socialistes, socis de LFI al Nou Front Popular, s'han desmarcat de la proposta de Mélenchon per destituir Macron. El seu líder, Olivier Faure, ha admès que no serviria de res presentar-la perquè calen majories molt àmplies per aprovar-la. Tampoc hi han donat suport explícit els Verds. Però els ecologistes han estat també molt crítics amb el no del president a nomenar Castets. "Ens estan robant les eleccions i estem enmig d'una deriva il·liberal", ha lamentat la líder dels Verds, Marine Tondelier.
L'inquilí de l'Elisi va reprendre els contactes amb els partits un cop acabats els Jocs Olímpics i els ha intensificat des de divendres passat, però fins ara les converses no han tingut èxit i Macron ja sospesa nomenar un primer ministre que sigui una figura que compti amb el suport dels partits centristes i de la dreta i l'esquerra moderades. L'objectiu és trobar un cap de govern i un executiu que no siguin enderrocats per l'Assemblea, una tasca complicada per la falta de majories clares. "Soc conscient de la urgència de la situació", ha admès Macron aquest dimarts davant els diputats centristes del grup parlamentari Liot.
El pla del president és aconseguir que els partits considerats moderats de l'esquerra, socialistes i verds, donin suport al primer ministre que nomeni Macron i s'avinguin a acords durant la legislatura per tirar endavant els pressupostos i polítiques importants que evitin la paràlisi del país. Però perquè això sigui possible, els dos partits haurien de trencar la coalició de l'esquerra perquè la resta de formacions de l'arc parlamentari rebutgen qualsevol acord amb els insubmisos. O almenys alguns dels seus diputats haurien de votar al costat dels macronistes. Ara per ara, ni els uns ni els altres volen dinamitar el Nou Front Popular. El cap de l'estat francès manté les esperances i ha apel·lat al seu "esperit de responsabilitat".
Rècord històric sense nou govern
Tot i que en uns altres països és habitual estar-se setmanes o mesos sense govern després d'unes eleccions, a França la situació és inèdita. Habitualment, és qüestió de dies. Gairebé dos mesos d'interregne és un rècord a la V República. Però el resultat de les eleccions legislatives també va dibuixar una Assemblea Nacional sense cap majoria clara, un fet que Emmanuel Macron aprofita per intentar mantenir la seva influència i salvar el llegat com a president. La prioritat per a la coalició d'esquerres si aconsegueix presidir el govern és fer marxa enrere en la reforma de les pensions, la reforma política més important que ha impulsat Macron i que allargava fins als 64 anys l'edat de jubilació.
