L'esquerra grega busca líder (un altre cop)
Syriza s'enfronta amb una de les seves crisis més importants dels últims anys
AtenesEls efectes personals de Stefanos Kasselakis, fins fa uns dies líder de Syriza, ja no són al setè pis de l'oficina que el partit té a la plaça Koumoundourou, a Atenes. Escollit no fa ni un any enmig de diverses polèmiques, l'exassessor de Goldman Sachs va patir fa dues setmanes una moció de censura que va prosperar, així que el partit d'esquerres torna a estar sense líder. Els pròxims passos ja estan clars: l'executiva de la formació ha decidit convocar un congrés extraordinari per al cap de setmana de l'1 al 3 de novembre amb la intenció de pautar un full de ruta i presentar els candidats a les primàries. Aquestes, d'altra banda, se celebraran el 24 de novembre i, si calgués una segona ronda, l'1 de desembre. Pesos pesants de la formació com ara Pavlos Polakis o l'actor Apostolos Glentzos ja han dit que volen ser candidats.
La moció de censura, liderada pel "grup dels 87" (partidaris de l'ex primer ministre i exlíder de la formació Alexis Tsipras) i fomentada per un dels històrics del partit, Pavlos Polakis, va aconseguir la meitat dels vots i finalment han aconseguit el que feia temps que es buscava: derrocar el líder. Si hagués fet cas a les veus que li havien recomanat la convocatòria d'eleccions anticipades al partit, Kasselakis no hauria hagut de fer front a aquesta situació i fins i tot es podria haver plantejat una reelecció. No ha estat així, i ara fonts properes al partit veuen poc probable que continuï dins la formació. També resulta improbable la formació d'un nou partit i a Grècia s'especula amb la seva sortida de la vida política.
Davant d'aquesta nova crisi, l'enèsima del partit en els últims anys, ja hi ha qui es frega les mans: el gran beneficiat de tot plegat és el partit que governa, Nova Democràcia, que veu com el principal partit de l'oposició s'enfonsa. També els socialdemòcrates del Pasok podrien beneficiar-se d'aquesta crisi i recuperar una part de l'electorat, perduda a partir del 2015. Els de Nikos Androulakis, no obstant això, també estan immersos en un procés de reconsideració dels lideratges, i la primera ronda de les primàries tindrà lloc el 6 de novembre. En els últims mesos, Syriza i el Pasok han escurçat distàncies, i a les enquestes els socialdemòcrates ja ocupen el segon lloc. El resultat de les passades eleccions europees, celebrades el 9 de juny, no deixa lloc per al dubte: Syriza va obtenir el 14,92% dels vots i el Pasok, el 12,79%. Nova Democràcia va arrasar, amb el 28,31%.
Un any de tensions i descens
Amb un perfil poc habitual –emprenedor i inversor navilier crescut als Estats Units, amb tan sols un mes de militància a la formació– l'elecció de Kasselakis per part de les bases del partit va ser, ja des de la primera ronda de les primàries, polèmica. Per a una part important del partit sempre va ser vist com un paracaigudista, un outsider amb poca idea de política; per a d'altres, el fet que no formés part de la "família Syriza" va ser vist com una bona possibilitat per regenerar un partit en caiguda lliure després de les eleccions generals del 2023, quan va perdre la meitat dels vots. Un partit que, d'altra banda, també ha perdut els seus postulats de l'esquerra radical i s'ha mogut cap a posicions més conservadores de centre.
Al llarg de tots aquests mesos al capdavant de la formació, Kasselakis s'ha hagut d'enfrontar amb diversos reptes. El primer es va produir tan sols dos mesos després de ser escollit: la que havia estat ministra de Treball (2016-2019) durant el govern de Tsipras i mà dreta d'aquest, Efi Akhtsioglou, principal contrincant de Kasselakis durant les primàries, sortia del partit, juntament amb deu diputats més, i en cofundava un altre: Nova Esquerra. A partir d'aquí, s'inicia la caiguda en picat del regnat de Kasselakis, que havia promès recuperar la identitat del partit i articular un nou discurs basat en la cohesió i la unitat. També ha hagut de veure com Kyriakos Mitsotakis, primer ministre de Grècia i líder dels conservadors de Nova Democràcia, aconseguia una fita històrica per al país hel·lè: aprovar la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe. Aquesta havia estat una de les promeses i reivindicacions de Kasselakis, que pertany al col·lectiu LGBTIQ+.