L'espia, el príncep i els polítics: hi ha al Regne Unit una croada contra la Xina?

LondresLes relacions entre Londres i Pequín s'han enrarit significativament els últims dies. Un comunicat emès aquest dimarts per l'ambaixada xinesa a Londres demana a un seguit de diputats britànics que deixin "immediatament de crear problemes", i que aturin "les manipulacions polítiques antixineses". El text assegura que hi ha un intent obert per part de determinats parlamentaris de “difamar la Xina” i "soscavar els intercanvis normals de persones" entre els dos països.

El got vessa periòdicament des de fa sis anys, quan es va començar a fer evident que Hong Kong passaria per l'adreçador de Xi Jinping, i també, posteriorment, per causa del suport de Pequín a la Rússia de Putin en la guerra d'Ucraïna. L'embolic més recent va esclatar la setmana passada, quan es va saber que el príncep Andreu, germà de Carles III i tercer fill de la difunta reina d'Anglaterra, Elisabet II, considerava un "íntim molt pròxim" l'empresari Yang Tengbo, de cinquanta anys i suposat espia al servei de Pequín. Segons l'MI5, la intel·ligència interior britànica, Tengbo ha participat en "activitats encobertes i enganyoses" en nom del Partit Comunista Xinès. L'empresari, al qual se li ha prohibit l'entrada al Regne Unit, ho nega.

En tot cas, Yang Tengbo, que també es va trobar amb els premiers David Cameron i Theresa May, hauria proveït el príncep de prou diners els últims anys perquè sa altesa no passés necessitats, d'ençà que viu quasi repudiat per la família reial –ni tan sols celebrarà Nadal amb el rei Carles III. Va caure en desgràcia arran de mantenir relacions sexuals amb una menor a principis dels anys 2000, i pels seus vincles amb el milionari nord-americà i pedòfil confés, Jeffrey Epstein, i la seva exparella, Ghislaine Maxwell, ara en presó als Estats Units per tràfic sexual de menors. Una ajuda econòmica a canvi de ser introduït en els cercles més exclusius de la reialesa i la vida social i econòmica de les illes.

Un idil·li trencat

Fa quasi una dècada, la relació entre Pequín i Londres era ben diferent. Es parlava d'època daurada entre els dos països. Fins al punt que l'octubre del 2015, el líder xinès, XI Jinping, va passejar en carrossa amb Elisabet II per The Mall, l'avinguda entre Trafalgar Square i el palau de Buckingham. Banderes xineses i britàniques onejaven a banda i banda del recorregut. L'amic xinès va ser tractat a cor què vols pels llavors primer ministre conservador, David Cameron, i pel seu ministre d'Economia, George Osborne. On uns veien riscos –posar en mans d'inversors xinesos infraestructures claus, com ara centrals nuclears de nova creació–, el premier i el cap del Tresor veien oportunitats de negoci i de creixement econòmic.

Però l'amic xinès és ara un empestat. I al Regne Unit –i també als Estats Units del president electe Donald Trump– bufen temps de guerra. Si més no, de guerra comercial. I Downing Street viu aquests dies sota una intensa pressió dels grups i lobbies antixinesos perquè declari el gegant asiàtic una amenaça per a la seguretat nacional. La relliscada d'Andreu afavoriria aquesta perspectiva.

A primers d'any, a més, Londres ha de decidir on col·loca la Xina en el que es coneix com a Nou Registre d'Influències Estrangeres. Es tracta d'un programa dissenyat per combatre aquella influència que sigui de caràcter encobert, com la que hauria dut a terme l'empresari Yang Tengbo. La condició més greu és l'anomenat "nivell reforçat". Si el govern Starmer situa la Xina en aquesta qualificació, això obligaria totes les persones que treballen per a l'estat xinès o per a empreses afiliades a registrar la seva presència i activitats al Regne Unit. De fet, aquest ha sigut el consell de l'MI5. Si es fa el pas, però, les repercussions podrien ser enormes. Bancs com HSBC o Standard Chartered, amb importants interessos a la Xina, han advertit contra la mesura. Però també patirien les universitats, ja prou castigades pel Brexit. Dades oficials indiquen que 154.000 estudiants xinesos van fer estudis superiors al Regne Unit el curs 2022-23. És el 25% de la població estudiantil estrangera, que paga unes matrícules superiors als 35.000 euros.

El diputat Iain Duncan Smith, un dels més crítics amb la Xina, va tornar a dir dilluns, al Parlament, que l'activitat de Yang Tengbo pot ser "una més de les moltes que es fan d'aquesta mena a plena llum del dia". "No ens podem apropar massa a la Xina –sosté–, perquè quan ho fem es relaxen totes les proteccions. I si no es va amb compte, s'aprofiten, com ja ho han fet amb la tecnologia o la propietat intel·lectual". Smith ha insinuat que molts dels universitaris que passen per caixa quan es matriculen a les facultats podrien ser espies: "Ja tenim estudiants infiltrant-se en companyies amb contractes de defensa. Estudiants que havien estat educats a les universitats d’intel·ligència de la Xina". Professionals que, segons el diputat i exlíder conservador, formen part d'un exèrcit de 40.000 homes i dones que, a nivells diferents, fan tasques d'espionatge global per a Pequín.

Política interna i batalla exterior

Més enllà del soroll habitual de partidaris i contraris a normalitzar unes relacions deteriorades els últims anys, el que veritablement es discutirà a Londres en les setmanes vinents és quina relació ha de mantenir el Regne Unit amb la Xina en el futur immediat. La reavaluació dels vincles que volia fer el govern laborista va tenir una prèvia, quan el mes passat Keir Starmer es va trobar amb Xi a la cimera del G20 del Brasil, que va ser la primera reunió en sis anys d'un premier amb el líder xinès. Starmer vol "una forta relació entre el Regne Unit i la Xina", va dir a Rio de Janeiro. La cooperació en matèria de comerç, energies renovables, lluita contra el canvi climàtic, crisis sanitàries i proveïment de serveis financers i d'educació superior són els camps comuns on trobar-se. Els drets humans i la democràcia a Hong Kong, Ucraïna i la repressió contra la minoria uigur a la província de Xinjiang són carpetes per al desacord, però. L'enrenou del príncep i el presumpte espia només fa que afegir bastons a unes rodes que a partir del 20 de gener, amb Donald Trump a la Casa Blanca, encara es poden complicar molt més.