L'Església ortodoxa grega vol excomunicar els diputats que han legalitzat el matrimoni homosexual

AtenesL'Església ortodoxa grega continua profundament molesta per la decisió del govern conservador i el Parlament grec de legalitzar el matrimoni entre parelles del mateix sexe i reconèixer els infants de les parelles LGBTIQ+ i els nascuts a través de la gestació subrogada. Tres setmanes després d'aquesta fita al país hel·lè, el Sant Sínode ha proposat excomunicar els diputats que van donar suport a la llei i han assegurat que no batejaran els fills de les parelles LGBTIQ+. Aquest tipus d'exabrupte dels prelats grecs no és res nou a Grècia: l'any 2020, en plena pandèmia de la covid 19, van voler excomunicar el primer ministre Kyriakos Mitsotakis per haver proposat que la comunió es deixés de fer amb la mateixa cullereta a la boca de tots els fidels.

Res del que opini o digui l'Església ortodoxa, però, preocupa l'Angelos [que demana no publicar el seu nom real], un metge de 54 anys. Té dues filles bessones de tres anys i mig. Fins fa només unes setmanes no tenien, oficialment, ni pare ni mare. Almenys no a Grècia. "Vivia a Noruega quan vaig optar per la gestació subrogada. Com que allà no és legal, vaig fer el procediment a Califòrnia, als Estats Units. Tot el procés va durar uns quatre anys, més del que jo em pensava. Quan vaig tornar a Noruega, vaig poder registrar les bessones", explica.

Cansat de viure a Noruega, fa dos anys va decidir tornar al seu país. El problema era que les bessones, oficialment, no tenien una mare. "A Grècia es podia registrar un infant amb el certificat de naixement sense un pare, però no sense una mare", explica. El buit legal va portar l'Angelos a prendre la decisió de no registrar les nenes, perquè no volia que al registre hi sortís el nom de la mare biològica. "Vaig decidir esperar-me. Si la situació no hagués canviat, la meva intenció era portar Grècia davant els tribunals europeus per no garantir els drets dels infants".

Ara ja no li caldrà: amb la nova llei, la situació legal de l'Angelos i les seves filles canviarà radicalment, ja que es podrà inscriure al registre com a progenitor de les bessones sense la necessitat d'una figura materna.

Legalment, les nenes no han estat sota la responsabilitat de ningú des que van arribar a Grècia. "Per sort no han tingut problemes de salut greus i les he pogut portar a metges privats. També van a una llar d'infants privada; però no sé què hauria passat si les hagués portat als serveis públics. Amb aquesta llei tota la comunitat està més protegida, però qui de debò queda més protegit són els nostres infants. És possible que jo hagi comès errors en la manera com he gestionat les coses, però les meves filles no tenen per què assumir ni pagar per aquests errors".

Un destí fora de la parella?

També la situació de la Georgia Kalantzi farà un gir de 180°: per fi podrà registrar com a progenitora del seu fill, també de tres anys i mig, la seva parella, una altra dona. Fins ara, si li hagués passat qualsevol cosa a la Georgia, l'infant hauria estat enviat amb un familiar directe d'ella o als serveis socials. Georgia Kalantzi i la seva parella fins i tot s'havien plantejat marxar de Grècia per aquest motiu. Tant ella com l'Angelos formen part de l'ONG Rainbow Families Greece.

Grècia ha estat el primer país ortodox a legalitzar el matrimoni entre parelles del mateix sexe. L'aprovació de la llei, molt celebrada per la comunitat LGBTIQ+, ja que era una de les seves principals demandes, també garanteix els seus drets familiars, fins ara negligit. A partir d'ara, es podrà reconèixer la tutoria legal dels dos membres i s'obren les portes a fer que puguin adoptar. Per a Rainbow Families Greece, "aquesta llei és un gran pas per a la igualtat, però no és suficient, perquè encara no aborda altres àmbits, com els drets de les persones transsexuals, entre d'altres", assegura Georgia Kalantzi.

Un altre dels aspectes que no aborda la llei és el de la gestació subrogada: no es fa cap menció al fet que les parelles del mateix sexe puguin optar als tractaments de reproducció assistida i a la gestació subrogada. El fet que no s'hagi tractat aquest punt ha creat força malestar entre la comunitat LGBTIQ+ per una raó molt senzilla: a Grècia, la gestació subrogada està permesa, prèvia autorització judicial, des del 2002, per a parelles heterosexuals que no poden concebre de manera biològica. La comunitat LGBTIQ+ considera que el fet que les parelles homosexuals no puguin accedir a aquest mètode suposa una discriminació. "Pel que fa a la gestació subrogada, es tracta d'un debat i una conversa pública molt violents. O es permet a tothom o es prohibeix a tothom", afegeix l'Angelos.

Una sorpresa per a la societat grega

La posada en marxa i l'aprovació d'aquesta llei, una sorpresa major per a tota la societat grega, que no esperava que un govern conservador com el de Kyriakos Mitsotakis liderés aquesta iniciativa amb aquesta celeritat, es va topar amb el rebuig d'una part important de Nova Democràcia, el partit de govern, i de la totpoderosa i influent Església ortodoxa grega, que des d'un inici ja va anunciar que de cap manera donaria suport a aquesta nova legislació.

Mitsotakis, sabent que una part del seu gabinet i partit no estava a favor de la llei, no va imposar la disciplina de vot, però la normativa es va aprovar amb els vots d'una part dels socialdemòcrates del Pasok (amb 11 abstencions), Syriza i els partits Rumb a la Llibertat i Nova Esquerra, l'escissió recent de Syriza. Van votar en contra els partits d'extrema dreta: Espartans, d'ideologia neonazi, els diputats ultrareligiosos i ultraconservadors de Niki i Solució Grega, ultranacionalista i religiós. També va votar en contra el partit comunista (KKE). "Ens sorprèn molt que un govern conservador com el de Nova Democràcia hagi fet aquest pas; i sobretot ens sorprèn la rapidesa amb què s'ha redactat l'esborrany i s'ha aprovat la llei", admet Georgia Kalantzi. També l'Angelos considera que el pas fet per Mitsotakis ha estat molt intel·ligent. I conclou: "Està clar que està ben aconsellat".