L'enfonsament dels partits tradicionals i les altres derrotes de la primera volta a França

BarcelonaLa primera volta de les presidencials franceses ha fet bones les enquestes i ha certificat un cara a cara entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen a la segona volta, que se celebrarà el 24 d'abril. França, doncs, es prepara per repetir el duel del 2017, que va suposar l'arribada de Macron a l'Elisi però que ara es reviu en un país més polaritzat i en un context d'excepcionalitat, marcat pel fosc record de la pandèmia i per la invasió russa contra Ucraïna, que fa trontollar el futur polític de tot Europa.

Més enllà d'això, però, cal allunyar-se uns moments dels dos candidats que batallaran per la presidència per aturar-se en altres titulars rellevants que ens deixa aquest primer tram de les presidencials franceses. Les derrotes també són decisives.

Anne Hidalgo, una caiguda històrica

L’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, havia de ser el revulsiu del partit socialdemòcrata i fins i tot s’augurava que podria plantar cara al mateix Emmanuel Macron. Res ha sigut així. La candidata del Partit Socialista ha obtingut, segons els sondejos, només l'1'7% dels vots. Un resultat baixíssim i històric –el pitjor registrat mai pel partit– que compromet el seu futur polític i, sobretot, el del partit. I un resultat que, sobretot, confirma l'enfonsament d'una força política que fa només cinc anys ocupava l'Elisi, amb François Hollande com a president, i que és essencial per entendre la història política del país. Ara, en canvi, quedaria en la desena posició al darrere de candidats menors com el ruralista Jean Lassalle o el comunista Fabien Roussel.

Caldrà veure quin és el camí que tria el partit per reaccionar. Aquest diumenge, Hidalgo ja ho deixava intuir. "Sé com de decebuts esteu aquesta nit. Traurem junts totes les conseqüències, de manera objectiva, més endavant", ha dit la candidata socialista a les desenes de militants que s'havien arribat al restaurant que el partit havia triat per seguir els resultats. Mentrestant, a Hidalgo no li ha quedat cap altra opció que demanar el vot per Emmanuel Macron per a la segona volta: “Perquè França no caigui en l’odi de tots contra tots, us demano votar contra Le Pen”.

Valérie Pécresse, la dreta sense rumb

La derrota d’Els Republicans també és històrica i, juntament amb la dels socialistes, certifica la caiguda en desgràcia dels dos partits tradicionals que havien sostingut el sistema polític de França des de la Segona Guerra Mundial. Si se suma el percentatge de vots dels dos partits, no superen els vots que ha aconseguit, per exemple, el radical i debutant Éric Zemmour. El fet és excepcional i cal subratllar-ho. Assistim, tal com anticipava ahir el filòsof Josep Ramoneda, a la defunció dels dos partits que des de finals dels seixanta del segle passat han articulat la política francesa.

Al gener, els sondejos apuntaven la candidata Valérie Pécresse passaria a la segona volta amb Macron, després de la seva victòria inesperada a les primàries republicanes. Amb un 4,7% dels vots, aquest diumenge l'ambient també era de profunda decepció entre les files del partit. Pécresse, però, no ha tingut més remei que demanar el vot a favor del president. "La seva proximitat amb Putin la desacredita per dirigir els interessos del nostre país, la seva elecció suposaria acabar amb França en l'escena internacional", ha dit l'exministra de Nicolas Sarkozy en referència a Marine Le Pen.

Zemmour, fenomen desinflat però útil

Els resultats d’Éric Zemmour només es poden entendre com una derrota si es té en compte que, quan va anunciar que es presentava a les presidencials, diverses veus gairebé asseguraven que superaria amb facilitat Marine Le Pen i s’erigiria en el nou líder de l’extrema dreta a França. Finalment, hauria obtingut el 7% dels vots, i s'hauria convertit en el quart candidat més votat, però molt lluny de la filla de Jean-Marie Le Pen. La resta tot són victòries per al moviment que representa. Bàsicament perquè si se sumen els seus vots amb els de Le Pen, l'extrema dreta superaria el 30%. O cosa que és el mateix: gairebé un de cada tres francesos hauria donat suport a la ultradreta. La proporció ha de ser, més que mai, un motiu d'alarma per a França i també per a bona part d'Europa. El fantasma de l'extrema dreta està més que instal·lat entre la societat gal·la i el desconcertat és imaginar fins on pot arribar.

Zemmour, que en el seu discurs d'aquest diumenge ha animat tots els seus votants a donar suport a la candidata del Reagrupament Nacional, ha sigut clau per un altre motiu. El seu discurs, encara més ultra que el de Le Pen, ha ajudat que, durant tota la campanya, molts francesos hagin pogut considerar Le Pen com un perfil més suau, raonablement menys radical. "Discrepo en moltes coses amb Le Pen. Però davant d'ella hi ha un home que ha deixat entrar dos milions d'immigrants, que no ha parlat d'identitat en tota la seva campanya i que ho empitjorarà tot si continua al poder", deia després de conèixer els resultats.