L'elecció de quatre alcaldes que ha posat en alerta l'OTAN

Zvecan / Leposavic (Kosovo)“A Pristina [capital de Kosovo] tots són terroristes”. És el primer que diu el Goran quan li demano què passa. Al seu costat, el Nikola i el Bogdan li donen la raó. Aquests tres joves són del municipi kosovar Mitrovica Nord, però es van desplaçar a Zvecan per participar en la protesta de dimecres passat. Zvecan és altre un dels municipis de majoria sèrbia al nord de Kosovo. A la primera ciutat, 76% de la població és sèrbia; a la segona, ho és el 95%.

Els darrers dies, aquesta comunitat –és a dir, els serbis de Kosovo– s'ha manifestat en contra de l'elecció de quatre alcaldes albanesos en quatre localitats del nord del país. Els serbis van boicotejar els comicis –la participació va superar amb prou feines el 3%– i, més enllà del no-reconeixement dels nous batlles, demanen la retirada de les forces especials que són a la regió i que estan formades principalment per kosovars albanesos de la mateixa zona. A més, els mateixos representants serbis, així com tot el personal institucional d'aquests municipis, han dimitit en bloc davant la negativa de Pristina de crear l'Associació de Municipis Serbis. Un ens que va ser una de les promeses del primer ministre kosovar, Albin Kurti, en els Acords d'Ohrid que van posar fi a l'anomenada crisi de les matrícules que va catapultar la tensió a la regió.

Ara, poc més de dos mesos després, les promeses segueixen sense complir-se, i la població sèrbia ha sortit als carrers. “Kurti no té la intenció de complir-ho, per això som aquí”, diu el Dragos –nom fictici, a petició del testimoni–, un home de mitjana edat que des de primera hora del matí protesta a Zvecan.

És el cinquè dia de manifestacions als municipis del nord del país. El divendres de la setmana anterior Leposavic –unes altres de les localitats implicades, amb el 96% de població sèrbia– va ser l'escenari d'una dura repressió policial als manifestants que van voler impedir l'entrada al municipi de Lulzim Hetemi, l'alcalde electe per a aquest municipi. Després d'aquella jornada, dilluns va ser a Zvecan on els esdeveniments entre protestants i, aquesta vegada, forces internacionals de l'OTAN, van acabar amb més de cinquanta serbis i trenta soldats internacionals ferits, segons fonts oficials.

“Nosaltres no tenim res en contra de les tropes de l'OTAN, estem d'acord que vinguin més, si cal. El que no volem és la policia kosovar”, diu el Nikola. Cosa que es demostra a les manifestacions. Dimarts i dimecres d'aquesta setmana, els únics incidents registrats van anar contra cotxes policials kosovars a mans d'encaputxats. Als periodistes albanesos se'ls ha prohibit enregistrar què passa als municipis serbis.

"Kosovo és serbi des de fa centenars d'anys"

L'Andrej, un jove treballador de la benzinera del poble, intenta explicar-me com “Kosovo ha estat serbi des de fa centenars d'anys, i els albanesos ara volen dir que és seu”. La història sèrbia explica que l'origen de l'estat és a Kosovo, i com a fita històrica per al nacionalisme serbi, es narra la batalla als camps de Kosovo Polje (1389) entre els exèrcits cristians i el turc: la derrota dels regnes cristians marcaria el principi de la fi de l'imperi serbi. Però la històrica data ha perdurat com si fos l'ànima del seu poble.

El Dragos diu: “Volem la pau. No hem estat nosaltres els que hem començat les tensions. Són els terroristes albanesos liderats per la policia kosovar els que han agafat per la força els nostres ajuntaments”. Mentrestant, una enorme bandera sèrbia oneja i la música, també sèrbia, sona a tot volum als altaveus. Molts canten i beuen. De tant en tant alguna persona protagonitza un episodi violent davant de la tropa de la Kfor. Però són els mateixos serbis els que acaben impedint que la cosa vagi a més.

Ressò a Bratislava

Igor Simic, líder de la comunitat sèrbia a Kosovo, m'explicava aquesta setmana: “Aquests falsos alcaldes, elegits amb menys d'un 1% de vots, han d'abandonar aquests càrrecs i no estar-se en aquests edificis, on no pertanyen”. A més, exigia “l'alliberament dels serbis detinguts durant les protestes”. Simic afirmava convençut que la comunitat sèrbia no permetrà que “els plans d'Albin Kurti de fer fora els serbis de Kosovo tinguin èxit. Lluitarem pels nostres drets d'una manera civilitzada i cristiana”. Poc després que em fes aquestes declaracions, el comandant dels Estats Units al davant de la Kfor va demanar al líder que entrés als voltants de l'Ajuntament per “parlar i intentar arribar a un acord”. Després de la trobada, res de declaracions. Ja només quedava temps per muntar els preparatius per a la manifestació de l'endemà.

Al llarg de la setmana, les tensions s'han anat esvaint. Els líders de totes les parts comencen a fer concessions. En declaracions fetes des del fòrum de seguretat de Bratislava aquesta mateixa setmana, el primer ministre de Kosovo, Albin Kurti, deixava la porta oberta a noves eleccions: “Si fan protestes pacífiques, amb una petició d'eleccions anticipades, tenen un primer ministre que ha estat un activista polític tota la seva vida i està més que disposat a escoltar-los i, potser, fins i tot hi estarà d'acord”.