L'ecologista Alexander van der Bellen, reescollit president d'Àustria

BarcelonaL'ecologista Alexander van der Bellen ha tornat a ser escollit president d'Àustria, després d'haver aconseguit una majoria suficient a la primera volta de les eleccions per elegir el cap d'estat. L'actual president federal, de 78 anys, s'ha imposat còmodament als altres sis candidats, entre els quals hi ha populistes de dretes, experts en teories de la conspiració, antivacunes i el fundador del satíric Partit de la Cervesa. D'aquesta manera, s'assegura un segon i últim mandat de sis anys.

Van der Bellen, que s'ha presentat com a independent, ha obtingut un 56,2% dels vots, mentre que el segon més votat ha sigut Walter Rosenkranz, de la formació d'ultradreta Partit de la Llibertat (FPÖ), amb el 17,9% de les paperetes. La resta d'aspirants han obtingut entre el 8,4% i l'1,5% dels suports.

El càrrec de president federal és representatiu, amb poques competències executives, tot i que té el poder de destituir un govern, decidir qui ocupa el càrrec de canceller i refusar el jurament de possibles ministres, a més de ser el comandant en cap de l’exèrcit. Amb tot, Van der Bellen ha actuat de figura estabilitzadora en moments agitats, com la caiguda del govern el 2019 per la dimissió del canceller Sebastian Kurz acusat de corrupció.

Van der Bellen, que va ser el líder dels Verds austríacs entre el 1997 i el 2008, ha rebut el suport del seu antic partit. Els dos grans partits tradicionals d’Àustria, els socialdemòcrates de l'SPÖ i els conservadors de l’ÖVP, així com els liberals de NEOS, li han ofert un suport vague i han desistit de presentar una alternativa interessant de les seves files.

A part de Rosenkrankz, de l'FPÖ, els altres candidats populistes eren Gerald Grosz, exportaveu de premsa de l'FPÖ; Michael Brunner, del partit antivacunes MFG, i Tassiolo Wallentin, columnista del principal diari sensacionalista d’Àustria, el Kronen Zeitung. També es presentava a les eleccions el metge de formació i músic Dominik Wlazny (amb nom artístic Marco Pogo), que s'està construint un perfil propi de cara a les pròximes cites electorals, però des del flanc esquerre. L'últim candidat era Heinrich Staudinger, un empresari sabater, que també es presentava per lliure.